DIA 13. PACIÈNCIA

De -
DIARI PERSONAL
Dimecres 15 d'abril

El pantà. Alexia Barreda.
Treball de Plàstica durant el confinament.
Hola!

Quan portàvem uns pocs dies a casa, a causa del confinament, vam treure un trencaclosques que feia molt de temps que teníem guardat; no trobàvem mai el moment per començar-lo i vam pensar que ara seria un bon moment. Així que ja fa dies que el tenim sobre la taula del menjador i avui ens hi hem posat més seriosament. És d’un cavall que galopa sobre la neu, té 1500 peces i és molt bonic, però és molt difícil de fer. Vam començar per separar les peces: les blanques per un costat, les blaves per un altre, les marrons del cavall a un altre costat, les que tenen puntets o coses diferents a part, etc. Ara ja tenim tots els costats fets, és el més fàcil perquè són les peces amb un costat recte, i també el cavall del mig, però ens queda el més difícil: tot el cel i tota la neu. Totes les peces són iguals, blanques i blaves; no sé si ho aconseguirem mai. 

Tranquil·litat i paciència són qualitats que es necessiten per a aquesta activitat i també per a la vida en general. Jo crec que tinc molta paciència però la meva mare sempre em diu que n’he de tenir més, per exemple, quan discuteixo amb la meva germana i vol tenir sempre la raó i jo també. Com diu la dita: “La paciència és la mare de la ciència”. I és ben cert; quan la perdem tot va a pitjor. I quan es tracta dels nostres familiars, pitjor encara. Però és que el cansament del dia a dia, l'estrés i tot el que ens envolta fa que moltes vegades perdem la calma, els cridem o els parlem malament. Això no hauria de ser així i hauríem de parar un moment per pensar abans de dir les coses. Tinc un quadre penjat a la paret que diu: ‘‘La paciència és la força que la teva ment fa servir per a dir-li a la resta del teu cos que tot arribarà...’’ Crec que és ben cert; si tenim paciència acabarem aquest trencaclosques que ara ens sembla impossible i que més d’una vegada hem dit de deixar-lo estar i tornar-lo a la seva caixa.


Bona nit!

ALEXIA BARREDA SERRA
Alumna de 3r d'ESO






ENLLAÇOS D'INTERÈS 
Vegeu les audicions de final de curs a:

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

HONOR SOCIETAT 2023, UN GRAN HONOR PER A JOVENTUTS UNIDES

De -
Imatge
A hores d'ara ja és una notícia coneguda per tota la família de Joventuts Unides però ens plau fer-la conèixer també a tothom que segueix amb afecte i simpatia les vicissituds que viu la nostra entitat, humil però d'una important tradició acumulada. Així, el passat 17 de juny, Joventuts Unides va rebre el premi que atorga anualment l'assosicació Josep Climent, de Castelló, a una entitat destacada per la seua trajectòria a favor de la cultura catalana . El guardó, un bell quadre que recull el diploma corresponent, comença amb uns versos del poeta Pere Quart del seu poema "Corrandes d'exili", seguits del text justificatiu del premi:         Una esperança desfeta,           una recança infinita,           i una pàtria tan petita          que la somio completa. Per ser com sou, perquè heu lluitat per la pau i la unitat, perquè heu fet possible la més bella música, perquè heu mantingut encesa la flama de la pàtria, perquè creeu en temps de descreença i espereu cont
Continua llegint

PUJA LA NIT COM UN HIMNE DE SAFO. Record i agraïment d'un Concert de Sant Jordi

De -
Imatge
 ROSA VINYALS   "Puja la nit com un himne de Safo..." Em ve al pensament aquest vers, tan meravellosament recitat --declamat-- per Dragos Bandi, perquè amb ell iniciava el record i la reflexió. "Refaig un vell camí familiar, / us recorde, / us evoque, / us necessite cada dia més, / la vostra callada companyia mentre escric", llegia Jan Ariño. Molt hem viscut junts. Hom podria dir que tota una vida. Gairebé. Recordo un moment, potser del primer any de formar part de Joventuts Unides. Estàvem al xalet de Julio Allepuz i Mari Tere Garcia. Celebràvem alguna cosa, no sé què, però hi érem la coral de llavors, força nombrosa. Jo devia tindre, potser, divuit o dinou anys... o disset. Hi era, és clar, Maria Unió. Jo havia "escrit" un "poemeta" (no se li'n podria dir ni això) i, és clar, em van dir de llegir-lo. Deia coses com: "Que, quan un de tots riu, / qui riu? Tots. / Que, quan un de tots plora, / tots amb ell. / Que sou part de ma vida, / sí
Continua llegint

MUNTANYES DEL CANIGÓ

De -
Imatge
El Canigó és el cim més emblemàtic del Pirineu .  El massís del  Canigó , de més de 2.700 metres, és la serralada pirinenca més propera a la  Mediterrània . Se situa a la  Catalunya Nord , damunt les planes del  Conflent  i el  Rosselló , d'una banda, i del  Vallespir  i de l’ Empordà , de l'altra. Avui  ens plau de recordar diverses referències musicals -o no- al Canigó. Canigó i presseguers. Vinçà (Co nflent).  Foto: Alain Ortiz  ( Font: Aleix Renyé, twitter) Les dues cançons tradicionals més conegudes que fan referència al Canigó,  Muntanyes del Canigó   i  Muntanyes regalades , tenen en comú els versos inicials: "Muntanyes del Canigó, / fresques són i regalades...", "Muntanyes regalades / són les del Canigó...". De totes dues se n'han fet nombroses versions. La versió que cantem nosaltres de Muntanyes de Canigó és un arranjament per a quatre veus (SATB) de Nadal Puig . S'hi expressa la solitud i l'enyorament d'un enamorat, a
Continua llegint

JOVENTUTS UNIDES, PREMI CLAVÉ 2023

De -
Imatge
L'ESCOLA DE MÚSICA JOVENTUTS UNIDES és distingida amb el Premi Projecte Transformació Social en la sisena edició dels Premis Josep Anselm Clavé de la Música Coral a Catalunya Divendres passat, 17 de maig, va ser una data destacada i emotiva per a Joventuts Unides. Anàvem a Sant Sadurní d'Anoia per assistir a la Gala de lliurament dels Premis Josep Anselm Clavé de la Música Coral a Catalunya en la seua sisena edició i el motiu no podia ser un altre: el jurat havia concedit un premi a Joventuts Unides. A més de l'agraïment i l'alegria que sentíem, vam poder gaudir d'una gala en què es van destacar molts noms del món coral (compositors, directors i cors) i moltes associacions de música i cultura tradicional. Tot plegat un exemple del ric teixit associatiu i de la vitalitat de la cultura tradicional i popular a Catalunya.  A la Gala hi va assistir una àmplia representació de la música coral i dels Cors de Clavé, i va comptar amb l'assistència destacada de l' H
Continua llegint

... ON SIGUEU, CANTEU I FEU CANTAR!

De -
Imatge
  MERCÈ CANO i NOGUÉ     (Encara en relació amb el lliurament dels Premis Clavé 2023, us oferim el parlament que hi feu Mercè Cano, presidenta del Moviment Coral Català, una confederació de diverses federacions corals de Catalunya. Li agraïm que ens permeti publicar aquestes encertades paraules, que subscrivim plenament.)      Bon vespre a tots i totes, Avui hem lliurat els Premis Clavé corresponents a l’any 2023. Al llarg de l’any s’han fet moltes activitats corals de tot tipus arreu del territori i aquí s’han triat uns guanyadors i guanyadores d’entre els molts candidats i candidates presentats. Però, segur que encara hi ha grups corals que no han estat presentats. Al llarg de l’any aneu pensant en quantes actuacions protagonitzeu o aneu a veure i feu-ne un llistat per poder presentar candidatures el proper any. Donarem més feina al jurat, però podrem presentar un ventall encara més gran del que es canta a Catalunya. Aquí, entre nosaltres, hi ha gent que canta, que fa cantar i que ga
Continua llegint