DIA 20. SANT JORDI CONFINAT

DIARI PERSONAL

Dijous 23 d'abril

Hola, diari!

Avui és el dia de Sant Jordi, un dia molt especial per a Catalunya: és el dia del llibre i la rosa, símbols de la cultura i l’amor. Aquest any ha estat una mica diferent, perquè no hi ha paradetes ni de llibres ni de roses, ni tampoc gent pel carrer passejant i admirant-los. Els nostres mòbils i les xarxes socials estaven plenes de frases, poemes, contes, històries, fotografies, etc., relacionats amb aquest dia. He llegit un poema que m’ha agradat i que és molt adient per a aquest 2020; es titula: “Caldria parlar amb Sant Jordi…" I continua així:

No cal que portis armadura,      

ni espasa ni escut,                      

que el drac s’ha fer petit,               

més petit que un cuc.      
                 

        Vine a peu o amb muntura,

        de matinada o de nit,

        però acaba amb la tortura,

        que sofrim amb el Covid.

Oh! Patró de Catalunya                 

allibera’ns d’aquest virus maleït;  

si vens, porta’ns la vacuna,           

per deixar-lo ben pansit.                

        Fes que llibres i roses tinguem,

        i un Sant Jordi ben lluït,

        que pels carrers renaixem,

        siguis per sempre enaltit!

He pensat que encara que no hem pogut sortir de casa, en dies especials la gent s’involucra i aporta el seu granet de sorra perquè passem un dia feliços i amb la màxima normalitat possible, dins de les diferències evidents. M’ha agradat que aquest dia no hagi passat desapercebut i que l’haguem pogut celebrar amb família i amics virtualment. És bonic poder llegir recomanacions de llibres, escoltar històries d’autors, veure fotografies de rosers naturals i totes les imatges que ens ha ofert aquest dia. M’hauria agradat poder passejar pel poble, per veure tots els llibres i poder comprar el que he estat esperant durant molt de temps, ja que tinc una col·lecció d’un autor que m’agrada molt i em falta algun llibre per completar-la. També m’havien recomanat un altre llibre i m’hauria agradat poder fullejar-lo, però m’hauré d’esperar que tot passi i puguem tornar a sortir.

Fins demà, diari!

ALEXIA BARREDA SERRA

Alumna de 3r d'ESO