DIARI DE CONFINAMENT DIA 1. PREOCUPACIÓ

Avui encetem una col·laboració d'Alexia Barreda Serra. Alexia és alumna de l'Institut i enguany ha cursat 3r d'ESO. Una de les activitats que va haver de fer durant aquest darrer trimestre de curs que hem passat confinats va ser escriure un diari durant aproximadament vint dies del mes d'abril. 

El seu diari té el valor que ens fa reviure el confinament des de la perspectiva d'una noia de catorze anys, i des de la distància d'aquests dos mesos que han passat des que va començar a escriure'l, ara que ja tornem a omplir els carrers. Així, d'una manera amena, agradable de llegir, Alexia ens descriu escenes de confinament que s'hauran viscut en moltes llars durant aquest període. 

Tanmateix, el seu diari va més enllà, i afegeix petites reflexions a partir d'aquests moments viscuts, que ens conviden a valorar aspectes de la nostra vida: la família, l'esforç, la paciència, la constància...; i de la vida de tothom: les persones, el món...

Agraïm a Alexia la seua col·laboració i us invitem a seguir el seu diari durant els dies que l'anirem publicant.

DIARI PERSONAL 

ALEXIA BARREDA SERRA

Dimecres, 1 d'abril

Hola diari, 

A partir d’avui t’aniré explicant coses meves, el que faig, el que penso, alguna idea, etc., durant els dies que estem a casa a causa del confinament pel Coronavirus. Ja portem 20 dies de confinament a casa, sense poder sortir per a res (excepte anar a comprar aliments o a la farmàcia). Durant aquest temps he tingut temps per a posar-me al dia del que suposa aquesta malaltia i el risc que comporta si sortim de casa. No sabem el temps que durarà, perquè primer van dir catorze dies i cada vegada ho van allargant més. A les notícies diuen que cada vegada hi ha menys contagis i menys morts, però encara el nombre d’infectats és molt gran. Per això, encara hi ha risc de sortir de casa i continuar fent vida normal, perquè si sortim i ens movem molt per tot el món, ja sigui per treball, ja sigui per vacances, excursions..., el virus tornaria a contagiar a tothom i molt ràpidament. 

Tota aquesta situació em fa sentir ràbia i preocupació, perquè cada vegada hi ha més persones malaltes a tot el món i és preocupant que no hi hagi prou material de protecció als hospitals, com bates, mascaretes, pantalles, respiradors, etc. Penso què és una vergonya tot el que està passant la gent malalta a causa d’aquest virus. Avui han enviat un missatge que hi ha un primer cas de Covid-19 a la Sénia. Tinc por que els pugui passar alguna cosa sobretot a les meves iaies, ja que les dos són persones de risc, però tampoc vull que passi res a la resta de la meva família. Estic segura que si seguim les normes i tots ens quedem a casa, al final ho superarem, ja que hi ha moltes persones que fan tot el possible per millorar-ho. També em fa pensar què passarà o com serà la vida després d’aquesta epidèmia; no crec que d’un dia per a l’altre puguem fer tot el que féiem abans, com anar a algun bar, a concerts, etc. 

Demà t’explicaré més coses, diari.

Fins demà ;)