DIA 2. RECORDS

De -

DIARI PERSONAL
Dijous 2 d'abril

Hola diari, 

Alexia Barreda. Safareig de la Sénia.
Treball de Plàstica durant el confinament.
Avui he fet moltes coses. Al matí, com cada dia, he fet els deures, que, per cert, de moment porto bastant al dia. Després m’he fet el llit i he arreglat l’habitació. Mentre anava arreglant, quan he tret totes les coses de dalt de l’armari, m’he trobat moltíssims records de quan era petita, com, per exemple, una maleta que sempre agafàvem quan anàvem de viatge, amb les meves joguines preferides. He tingut molts bons records. Abans de dinar, el meu pare, la meva germana i jo hem fet un coc ràpid. Hem buscat la recepta en un llibre de receptes que escrivia la meva besàvia. Ens ha fet molta gràcia perquè quasi totes les mides estaven expressades a la seva manera: ‘‘un polset’’, ‘‘un gotet’’, ‘‘un pessic’’, etc. L’hem fet com ens ha semblat més adient i hem anotat les mides que hem posat per si el volem tornar a fer. Quan l’hem provat ha quedat clar que s’ha de repetir, estava boníssim!!! 

He estat pensant que és molt bonic trobar records del passat perquè et venen moltes imatges boniques i moments especials. Penso que sempre hauríem de guardar alguna cosa perquè, quan et trobes aquests detalls i objectes de fa tant de temps, et fa molta alegria i il·lusió. També penso que hem de gaudir de cada moment, perquè, quan estava amb la meva família fent el coc, m’he sentit molt feliç i he xalat molt, feia molt de temps que no ho féiem. Quan hem buscat pel llibre de receptes, m’ha vingut a la memòria tots els menjars bons que sempre ens feia la meva besàvia i també totes les anècdotes i records que ens explicava quan estàvem a la fresca. Quins records més bonics…! Aquelles galetes especials que em donava amb un trosset de xocolata i després tots em preguntaven si els en donava un mos, per a fer-me enfadar. Sembla que va ser ahir i ja han passat un munt d’anys...

Fins demà!

ALEXIA BARREDA SERRA
Alumna de 3r d'ESO

Comentaris

NURI ABELLA ha dit…
Amb un llenguatge ben fresc, l'Alexia ens resumeix les seues reflexions sobre tot un canvi brusc en tot el que hem viscut aquest confinament, canvi d'hàbits i costums. Però també trau la part positiva d'estar a casa amb els pares i la germana, preocupada per les iaies i pel futur... M'agrada molt. Llegint-lo pots veure que els adolescents també tenen les idees clares i el seu propi criteri.
7 de juny del 2020, a les 18:13
ISABEL QUERALT ha dit…
És molt bona. Quan escriu allò d'un polset, un pessic, un gotet... Les receptes de la gent gran estan plenes d'aquestes mesures.
7 de juny del 2020, a les 18:14
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

... ON SIGUEU, CANTEU I FEU CANTAR!

De -
Imatge
  MERCÈ CANO i NOGUÉ     (Encara en relació amb el lliurament dels Premis Clavé 2023, us oferim el parlament que hi feu Mercè Cano, presidenta del Moviment Coral Català, una confederació de diverses federacions corals de Catalunya. Li agraïm que ens permeti publicar aquestes encertades paraules, que subscrivim plenament.)      Bon vespre a tots i totes, Avui hem lliurat els Premis Clavé corresponents a l’any 2023. Al llarg de l’any s’han fet moltes activitats corals de tot tipus arreu del territori i aquí s’han triat uns guanyadors i guanyadores d’entre els molts candidats i candidates presentats. Però, segur que encara hi ha grups corals que no han estat presentats. Al llarg de l’any aneu pensant en quantes actuacions protagonitzeu o aneu a veure i feu-ne un llistat per poder presentar candidatures el proper any. Donarem més feina al jurat, però podrem presentar un ventall encara més gran del que es canta a Catalunya. Aquí, entre nosaltres, hi ha gent...
Continua llegint

JOVENTUTS UNIDES, PREMI CLAVÉ 2023

De -
Imatge
L'ESCOLA DE MÚSICA JOVENTUTS UNIDES és distingida amb el Premi Projecte Transformació Social en la sisena edició dels Premis Josep Anselm Clavé de la Música Coral a Catalunya Divendres passat, 17 de maig, va ser una data destacada i emotiva per a Joventuts Unides. Anàvem a Sant Sadurní d'Anoia per assistir a la Gala de lliurament dels Premis Josep Anselm Clavé de la Música Coral a Catalunya en la seua sisena edició i el motiu no podia ser un altre: el jurat havia concedit un premi a Joventuts Unides. A més de l'agraïment i l'alegria que sentíem, vam poder gaudir d'una gala en què es van destacar molts noms del món coral (compositors, directors i cors) i moltes associacions de música i cultura tradicional. Tot plegat un exemple del ric teixit associatiu i de la vitalitat de la cultura tradicional i popular a Catalunya.  A la Gala hi va assistir una àmplia representació de la música coral i dels Cors de Clavé, i va comptar amb l'assistència destacada de l' H...
Continua llegint

MUNTANYES DEL CANIGÓ

De -
Imatge
El Canigó és el cim més emblemàtic del Pirineu .  El massís del  Canigó , de més de 2.700 metres, és la serralada pirinenca més propera a la  Mediterrània . Se situa a la  Catalunya Nord , damunt les planes del  Conflent  i el  Rosselló , d'una banda, i del  Vallespir  i de l’ Empordà , de l'altra. Avui  ens plau de recordar diverses referències musicals -o no- al Canigó. Canigó i presseguers. Vinçà (Co nflent).  Foto: Alain Ortiz  ( Font: Aleix Renyé, twitter) Les dues cançons tradicionals més conegudes que fan referència al Canigó,  Muntanyes del Canigó   i  Muntanyes regalades , tenen en comú els versos inicials: "Muntanyes del Canigó, / fresques són i regalades...", "Muntanyes regalades / són les del Canigó...". De totes dues se n'han fet nombroses versions. La versió que cantem nosaltres de Muntanyes de Canigó és un arranjament per a quatre veus (SATB) de Nadal Puig . S'hi expressa la solitud i...
Continua llegint

ANSELMO: EL CAMÍ DELS HEROIS

De -
Imatge
Avui la Sénia s'ha llevat trista . Ahir els diaris digitals donaven la notícia, i la tele se'n feia ressò: havien mort tres catalans a Geòrgia per causa d'una allau mentre practicaven esquí de muntanya. Tristor. Pena. Al matí hem sabut que un dels tres esquiadors és Anselmo Ramírez . Anselmo el coneixem, com coneixem tota la seua família, la major part de la qual viu a la Sénia. El cor se'ns ha fet més petit. Dol més. El dia ja no podrà ser alegre a la Sénia. Ja fa temps que pensàvem que, en aquest blog, caldria parlar de la  gran família Mestre, els Torreta, que pervenen de Vallibona,   per la importància que han tingut i tenen per a l'entitat. Des de  Gregori Mestre ,  tants i tants anys vinculat plenament a pràcticament totes les seccions de l'entitat, fins a  Abril Fabregat ,  que ara té cinc anys, tots els cosins de la família han passat per Joventuts Unides en un moment o altre, amb més o menys vinculació, i cadascun d'ells es mereixeria un ...
Continua llegint

LLUÍS, PARE D'UXIA

De -
Imatge
Lluís i Uxia La majoria de nosaltres estem aturats, però al defora el món va fent el seu camí. De vegades inesperat, de vegades fatalment equivocat. Perquè segur que en alguns casos es deu equivocar. Ahir, a través de les xarxes és clar (el nostre mitjà de comunicació ara mateix) coneixíem un altre fet dolorós: Lluís Horta ens havia deixat . Tal vegada pel nom no el coneixeríeu els qui no hi teníeu una relació directa, però, veient la seua foto, diríeu: "Ah, sí! Ja sé qui és." Potser perquè era una persona robusta, que no passava desapercebuda; potser, especialment, perquè, fins i tot sense haver-li parlat mai, notaves que els seus ulls transmetien bondat. Sabem que Lluís era una persona molt estimada en les entitats en què participava: el Centre Excursionista Refalgarí li dedica unes paraules sentides ; també des de Roquetes o Xerta: tots en destaquen el seu amor a la natura, als Ports; la seua disposició a ajudar; la seua cordialitat de tracte amb tothom, grans...
Continua llegint