LA MARE QUE ELS VA PUJAR


Mari Carme, Carmen i Andreu
Dimecres de la setmana passada, el 5 de febrer, vam començar l’assaig de la coral una hora abans. Andreu ens havia convocat perquè sa mare, Carmen, complia 98 anys i la famiília volia celebrar-ho amb la coral: cantaríem unes cançons i seguiria una petita celebració. Perquè és un goig arribar a aquesta edat i a més, deia Andreu, sa mare no havia cantat mai a la coral, però sempre hi havia estat molt relacionada, i aquestes coses s’han de celebrar.
La família: fills, nets, besnets. Amb Aimar al coll de son pare, Dani, que és també l'actual president de l'entitat.
I sí, les celebracions són un goig, però compartides ho són molt més. Dimecres passat vam acudir força gent a la sala Andreu Martínez de l’escola de música. Hi era la majoria de la família: els quatre fills (Encarna, Pedro, Andreu i Mari Carme; Gilberto, el gendre, i Carmen, la nora), tres dels quatre nets (Romina, Artur i Dani; i Natàlia i Sònia, les parelles), i els besnets seniencs (Marco, Aimar i la petita Naia, de només uns mesos). Hi havia 98 anys de la mateixa família. Hi havia també la major part de cantaires de la coral polifònica i del cor jove. Així mateix, hi eren amics i antics cantaires, que van voler afegir-se a la celebració i felicitar l’aniversari. Hi havia Cinta Ollé, que es va voler quedar després de les classes per compartir aquell moment. I hi havia Marisa Valls, inesperadament trobada, una bella sorpresa, la sola presència de la qual ens va alegrar el cor.


Vam cantar, que és l’ambient en què sempre ens ha conegut Carmen: Tot baixant per la drecera, Per tu jo cantaria, L’ametller. Andreu al piano; Oriol dirigint. Després, un preciós ram per a Carmen i un pastís envoltat de família i d’amics, de cares somrients i de cors alegres, d’agraïments i de satisfaccions. Després, la celebració.

Andreu havia dit unes paraules, acollidores i necessàries per conduir l’acte: Cal celebrar, cal compartir les celebracions, en especial les d’aquelles persones més grans. En el cas de sa mare, sense haver cantat mai, havia estat sempre present: quan convidava a berenar els xiquets i xiquetes de la primera coral infantil als inicis de Joventuts Unides, o quan anava a tots els concerts i actuacions de l’entitat al poble. 



En català tenim una expressió que hem recordat al títol: de criar els fills en diem “pujar els fills”. És a dir, fer-los créixer, però també educar-los, transmetre’ls uns valors, un tarannà, que després passen a formar part, d’alguna manera, del caràcter de cadascú. Carmen ha estat sempre una persona molt treballadora, un escarràs de dona. I ha estat sempre una persona afable i generosa. I sí, aquestes qualitats és ben cert que les ha cedit en herència als seus fills.

Què hauria estat de Joventuts Unides sense Andreu? Què hauria estat sense Mari Carme? Què hauria estat de Joventuts Unides sense la senyora Carmen, la mare que els va pujar?




Comentaris

JOVENTUTS UNIDES ha dit…
PATRI CERVERA. QuE bonic i que emotiu!!! Moltíssimes felicitats per a Carmen i també per a tota la familia, ja que aquests 98 anys no els poden dir tothom.

Entrades populars d'aquest blog

PUJA LA NIT COM UN HIMNE DE SAFO. Record i agraïment d'un Concert de Sant Jordi

MUNTANYES DEL CANIGÓ

... ON SIGUEU, CANTEU I FEU CANTAR!

JOVENTUTS UNIDES, PREMI CLAVÉ 2023

ANSELMO: EL CAMÍ DELS HEROIS