DAVID VINYALS: EL VALOR DE SABER MÚSICA

De -
ANDREA PABLO I MAR PABLO

Som Andrea i Mar, cosines de David i Martí Vinyals. La nostra mare ens va apuntar a Joventuts Unides quan érem ben petites, perquè ja hi anaven els nostres cosins. Quan nosaltres vam començar a anar a l'escola de música, David tocava el piano i Martí tocava la guitarra. Ara us parlarem de David, ja que ell va acabar més tard que Martí la seua trajectòria a l'escola i hem compartit més moments musicals amb ell.
Mar Pablo, Andrea Pablo i David Vinyals.
Vam parlar amb David i ens va dir que ell va començar a anar a Joventuts Unides als quatre anys encara que d'això no se'n recorda gaire, però que té molt al pensament l'escola vella. Pràcticament, hi va rebre classe a totes les aules i… va passar-hi un bon grapat d'hores! Després d'uns quants anys, li va arribar el moment d’escollir l’instrument, i com hem dit abans, va escollir el piano. Diu que recorda el moment en què es va decidir per triar-lo i que això és la prova de la importància que va tenir. A partir d'aquell moment, va fer classes amb Núria Tomàs durant força anys, alguns fins i tot durant l'estiu. Més tard, va continuar aprenent amb Josep Ollé i Cinta Ollé. A més, durant els anys que va estar a l'escola, va cursar sempre llenguatge i coral.

Al final de la seua trajectòria, amb la seua cosina Rut Queralt, va poder viure l'experiència des de l'altra banda, ensenyant als xiquets de 3 anys, cosa que ens diu que va ser tot un repte! L'any següent, va passar a ajudar Cinta i Josep amb els petits, tant a cor com a conjunt.

David Vinyals, tocant el piano.
(Curiosament, en una perfumeria.
A Alfalfa, Sevilla.)
A l'hora de preguntar-li què és el que més valora ens va dir: "El que més valoro de tot plegat és saber música. Ara no em puc imaginar la vida sense música. No parlo d'escoltar música, això ho pot fer tothom. Parlo de viure-la d'una altra forma, perquè gràcies a Joventuts Unides ha adquirit un significat molt més profund. Sense ser-ne cap expert, estic realment satisfet de poder escoltar una cançó i apreciar-la, entendre-la i valorar el que hi ha darrera. I tot això ho dec a la meva experiència a l'escola".

Diu David que està orgullós de fer música, de xalar, tot i que és conscient que la seua interpretació no és perfecta. Perquè, al final, el que es valora són els concerts que puguem oferir, els assajos i les relacions que s'estableixen durant el procés.

Per a nosaltres, David, sempre ha estat un exemple a seguir, i n'estem molt orgulloses.
Enllaços relacionats:
JOVENTUTS UNIDES: PART DE MI (David Vinyals, 6-gener-2016)
TOTES LES VEUS JUNTES (Mar Pablo, 15-març-2016)

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

PUJA LA NIT COM UN HIMNE DE SAFO. Record i agraïment d'un Concert de Sant Jordi

De -
Imatge
 ROSA VINYALS   "Puja la nit com un himne de Safo..." Em ve al pensament aquest vers, tan meravellosament recitat --declamat-- per Dragos Bandi, perquè amb ell iniciava el record i la reflexió. "Refaig un vell camí familiar, / us recorde, / us evoque, / us necessite cada dia més, / la vostra callada companyia mentre escric", llegia Jan Ariño. Molt hem viscut junts. Hom podria dir que tota una vida. Gairebé. Recordo un moment, potser del primer any de formar part de Joventuts Unides. Estàvem al xalet de Julio Allepuz i Mari Tere Garcia. Celebràvem alguna cosa, no sé què, però hi érem la coral de llavors, força nombrosa. Jo devia tindre, potser, divuit o dinou anys... o disset. Hi era, és clar, Maria Unió. Jo havia "escrit" un "poemeta" (no se li'n podria dir ni això) i, és clar, em van dir de llegir-lo. Deia coses com: "Que, quan un de tots riu, / qui riu? Tots. / Que, quan un de tots plora, / tots amb ell. / Que sou part de ma vida, / sí...
Continua llegint

MUNTANYES DEL CANIGÓ

De -
Imatge
El Canigó és el cim més emblemàtic del Pirineu .  El massís del  Canigó , de més de 2.700 metres, és la serralada pirinenca més propera a la  Mediterrània . Se situa a la  Catalunya Nord , damunt les planes del  Conflent  i el  Rosselló , d'una banda, i del  Vallespir  i de l’ Empordà , de l'altra. Avui  ens plau de recordar diverses referències musicals -o no- al Canigó. Canigó i presseguers. Vinçà (Co nflent).  Foto: Alain Ortiz  ( Font: Aleix Renyé, twitter) Les dues cançons tradicionals més conegudes que fan referència al Canigó,  Muntanyes del Canigó   i  Muntanyes regalades , tenen en comú els versos inicials: "Muntanyes del Canigó, / fresques són i regalades...", "Muntanyes regalades / són les del Canigó...". De totes dues se n'han fet nombroses versions. La versió que cantem nosaltres de Muntanyes de Canigó és un arranjament per a quatre veus (SATB) de Nadal Puig . S'hi expressa la solitud i...
Continua llegint

... ON SIGUEU, CANTEU I FEU CANTAR!

De -
Imatge
  MERCÈ CANO i NOGUÉ     (Encara en relació amb el lliurament dels Premis Clavé 2023, us oferim el parlament que hi feu Mercè Cano, presidenta del Moviment Coral Català, una confederació de diverses federacions corals de Catalunya. Li agraïm que ens permeti publicar aquestes encertades paraules, que subscrivim plenament.)      Bon vespre a tots i totes, Avui hem lliurat els Premis Clavé corresponents a l’any 2023. Al llarg de l’any s’han fet moltes activitats corals de tot tipus arreu del territori i aquí s’han triat uns guanyadors i guanyadores d’entre els molts candidats i candidates presentats. Però, segur que encara hi ha grups corals que no han estat presentats. Al llarg de l’any aneu pensant en quantes actuacions protagonitzeu o aneu a veure i feu-ne un llistat per poder presentar candidatures el proper any. Donarem més feina al jurat, però podrem presentar un ventall encara més gran del que es canta a Catalunya. Aquí, entre nosaltres, hi ha gent...
Continua llegint

JOVENTUTS UNIDES, PREMI CLAVÉ 2023

De -
Imatge
L'ESCOLA DE MÚSICA JOVENTUTS UNIDES és distingida amb el Premi Projecte Transformació Social en la sisena edició dels Premis Josep Anselm Clavé de la Música Coral a Catalunya Divendres passat, 17 de maig, va ser una data destacada i emotiva per a Joventuts Unides. Anàvem a Sant Sadurní d'Anoia per assistir a la Gala de lliurament dels Premis Josep Anselm Clavé de la Música Coral a Catalunya en la seua sisena edició i el motiu no podia ser un altre: el jurat havia concedit un premi a Joventuts Unides. A més de l'agraïment i l'alegria que sentíem, vam poder gaudir d'una gala en què es van destacar molts noms del món coral (compositors, directors i cors) i moltes associacions de música i cultura tradicional. Tot plegat un exemple del ric teixit associatiu i de la vitalitat de la cultura tradicional i popular a Catalunya.  A la Gala hi va assistir una àmplia representació de la música coral i dels Cors de Clavé, i va comptar amb l'assistència destacada de l' H...
Continua llegint

ANSELMO: EL CAMÍ DELS HEROIS

De -
Imatge
Avui la Sénia s'ha llevat trista . Ahir els diaris digitals donaven la notícia, i la tele se'n feia ressò: havien mort tres catalans a Geòrgia per causa d'una allau mentre practicaven esquí de muntanya. Tristor. Pena. Al matí hem sabut que un dels tres esquiadors és Anselmo Ramírez . Anselmo el coneixem, com coneixem tota la seua família, la major part de la qual viu a la Sénia. El cor se'ns ha fet més petit. Dol més. El dia ja no podrà ser alegre a la Sénia. Ja fa temps que pensàvem que, en aquest blog, caldria parlar de la  gran família Mestre, els Torreta, que pervenen de Vallibona,   per la importància que han tingut i tenen per a l'entitat. Des de  Gregori Mestre ,  tants i tants anys vinculat plenament a pràcticament totes les seccions de l'entitat, fins a  Abril Fabregat ,  que ara té cinc anys, tots els cosins de la família han passat per Joventuts Unides en un moment o altre, amb més o menys vinculació, i cadascun d'ells es mereixeria un ...
Continua llegint