MARI CARMEN GARCIA
De sempre, la música ha format part de la meva vida d’una manera molt important, sobretot el cant. Jo crec que ja vaig néixer cantant. De joveneta, ja cantava a l’església amb les meves amiguetes d’escola, en especial, Pepita Querol, amiga de sempre. No vaig dubtar ni una mica d’apuntar-me, juntament amb la meva amiga, a la Coral Polifònica quan Andreu la va fundar. Les dues féiem la veu de soprano. Posteriorment, Andreu em va passar a contralt per manca de veus en aquesta corda vocal.
 |
| Assaig de la coral polifònica al local antic. Hi veiem: Emília Balada, Mari Carmen Garcia, Albert Queralt, Joan Segura i Eva Queralt (darrera). A la part superior dreta, un inici del quadre, amb la cal·ligrafia gòtica de Mari Carmen, que va ser el regal per a les corals participants a l'Aplec del 1984. |
Què puc dir de Joventuts Unides!? He gaudit molt cantant, ja que sempre m’ha agradat. Quan vàrem gravar el primer casset, va ser tanta la il·lusió que em va fer que ara, quan l’escolto, penso: “Cantàvem amb molt d’ànim!” Andreu ens transmetia el seu impuls i la manera de dirigir. Em quedo sorpresa de pensar que solament érem 16 components, quatre per corda, i amb quin entusiasme cantem! Tinc molts records i vivències de la Coral. En diré alguns, perquè tots seria massa llarg.
 |
| Al Club. Petit cor amb Emilia Balada, Mari Carmen Garcia, Pepita Querol i Anna Verge. |
En aquells anys, a Catalunya hi havia poques corals i féiem una trobada a l’any de totes. Recordo la primera vegada que vam cantar el Cànon de la pau, amb 18 corals a Torredembarra, dirigit per Manel Cabero. I l’any 1984 vam fer l’Aplec al nostre poble, on abans hi havia el Risol. A l’escola de música tenim un escrit que va ser el regal que vam fer per a totes les corals.
 |
| Al Risol, Aplec de Corals de les Comarques Meridionals, amb el director, Joan Casals. D'esquerra a dreta hi veiem: Balbi Verdiell, Mari Carme Martínez, Emília Balada, Mari Carmen Garcia, Víctor Gimeno (alcalde en aquell moment) i Joan Antolí, que va presentar. |
Després, l’intercanvi amb l’orquestra alemanya de joves de Munic, anb el Magnificat de Vivaldi. Jo vaig fer el solo de contralts. Posteriorment, el Requiem de Cherubini, al viatge a Munic. I a Karlsruhe. Va ésser per recordar sempre: érem 60 cantaires. El Requiem també el vam cantar aquí, a l’enterrament de Mònica Sabater E.P.D., que ens va deixar molt jove a causa d’un accident. Tants i tants records.
 |
| 1986, a Munic. Foto de grup. Hi veiem Mari Carmen la primera a la dreta. |
Ja de més gran, el viatge a Eivissa. I no em puc deixar d'esmentar la Trobada d’Animadors de Cant per a la Litúrgia i els concerts del Centenari del Cinema amb La Missió. Quan escolto el CD se’m posa la pell de gallina.
Per finalitzar, el concert dels 50 anys de l’entitat va ésser l’últim concert en què vaig cantar. Des d’aquí dono gràcies a Josep Ollé, director, i a Andreu, que em van animar dient que si no podia cantar plantada ho podia fer asseguda. Va ser molt emocionant.
Vull agrair a tots els cantaires que m’heu conegut, als directors (els germans Ollé per descomptat) i sobretot a Andreu, tot l’afecte i l’estimació que m’heu demostrat durant tots els anys que he participat cantant amb vosaltres. Ara, per raons de salut, no puc venir, però us porto a tots dintre del cor. Una forta abraçada.
 |
| 2016. Concert de Cloenda del 50è aniversari de Joventuts Unides. Mari Carmen i els participants de la part coral, dirigits per Núria Tomàs. |
Per finalitzar, el concert dels 50 anys de l’entitat va ésser l’últim concert en què vaig cantar. Des d’aquí dono gràcies a Josep Ollé, director, i a Andreu, que em van animar dient que si no podia cantar plantada ho podia fer asseguda. Va ser molt emocionant. 
Comentaris