IL CARNEVALE DI VENEZIA

Il Carnevale di Venezia és el títol d'una peça que la coral polifònica hem cantat força vegades. La partitura ens diu que és un Quartet de cambra (per a quatre veus: soprano I, soprano II, tenor i baix) amb acompanyament de piano. El compositor n'és Gioacchino Rossini (1792-1868).

Com correspon al temps del Carnaval, l'obra és una burla: un grup d'homes disfressats o fent el paper de pobres demanen una "caritat" a un grup de dones, caritat que hom ha d'entendre suposadament en un sentit figurat. La cançó acaba dient que cal afanyar-se, perquè el Carnaval està a punt de finir. Tot plegat, com és lògic, amb una música viva i alegre.

El Rei Carnestoltes, acompanyat del Grup Dolçainer, en el pregó de l'any passat.
Amb Èric Infante, Albert Verge, Celso Pla, Dúnia Pla, Marc Bel, Àngel Pago i Josep Segura.

Nosaltres celebrarem el Carnaval la setmana que ve, però molta gent l'ha celebrat aquest cap de setmana, a Vinaròs o onsevulla, ja que és quan pertoca. A la Sénia el començarem dijous, amb el pregó a càrrec del Rei Carnestoltes (personificat, com cada any, per Celso Pla) i amb l'acompanyament, en aquest acte i en totes les rues, del Grup Dolçainer.

De fet, avui no hauria calgut parlar del Carnestoltes, perquè la gent l'està celebrant o l'està preparant, aquí i allà. Però no a Venècia. El món és complex, però sobretot és global. I un Carnaval tan famós mundialment com el de Venècia no s'ha pogut celebrar perquè, en definitiva, tots hem d'estar una mica alerta. Avui, només, ens hem volgut recordar del Carnaval de Venècia.