 |
Lluís i Uxia |
La majoria de nosaltres estem aturats, però al defora el món va fent el seu camí. De vegades inesperat, de vegades fatalment equivocat. Perquè segur que en alguns casos es deu equivocar.
Ahir, a través de les xarxes és clar (el nostre mitjà de comunicació ara mateix) coneixíem un altre fet dolorós: Lluís Horta ens havia deixat. Tal vegada pel nom no el coneixeríeu els qui no hi teníeu una relació directa, però, veient la seua foto, diríeu: "Ah, sí! Ja sé qui és." Potser perquè era una persona robusta, que no passava desapercebuda; potser, especialment, perquè, fins i tot sense haver-li parlat mai, notaves que els seus ulls transmetien bondat.
Sabem que Lluís era una persona molt estimada en les entitats en què participava: el Centre Excursionista Refalgarí li dedica unes paraules sentides; també des de Roquetes o Xerta: tots en destaquen el seu amor a la natura, als Ports; la seua disposició a ajudar; la seua cordialitat de tracte amb tothom, grans i menuts; i la seua qualitat com a pare.
 |
Uxia Horta, a l'audició de Nadal (2019) |
|
Lluís era el pare d'Uxia. Uxia és alumna de Joventuts Unides des dels 3 anys i ha anat seguint el pla complet dels estudis musicals: llenguatge, corals, conjunt instrumental... A les corals, destaca perquè pot fer la segona veu tot i que encara és molt joveneta. El seu instrument és el violoncel i aquí destaca per la seua molt bona afinació. A Lluís el recordem de les audicions, de les sortides de les corals, dels concerts: sempre disposat a ajudar a muntar tarimes o el que fos, sempre assegut ben al davant per poder fer fotos o vídeos d'Uxia.
Les persones bones, com Lluís, se'n van i deixen un buit difícil d'acceptar, impossible d'omplir. És el buit del que era i de tot el que hauria pogut fer. És un buit immens. Hem de pensar que la seua cordialitat quedarà en totes les persones que el van conèixer i, en certa manera, passarà a formar part de les seues vides. I farà que el món siga una mica millor.
 |
Un grup de pares, entre ells Lluís i Aurora (a l'esquerra) acompanyant els seus fills
a la 52a Trobada del SCIC a l'Auditori de Barcelona (18-maig-2019) |
 |
Un moment del dinar de la sortida de la Coral de Petits a Eliana. (A la dreta) |
Comentaris
DE PART DE UXIA I DE LA MEVA MARE
Ho he sentit moltíssim.
Una abraçada i molts ànims!
Sara