"ABRIL, T'HAS VESTIT D'HIVERN"

"Abril, t'has vestit d'hivern / i has confós els qui et viatgen". Així comença el poema que avui mateix, tot just començat el mes, ens ha regalat Maria Mingorance. Maria, la brillant i polifacètica Maria: mestra, artista, cantaire i cantant, una de les veus de Mascarats i una veu poètica que, de tant en tant, en forma de poesia o de prosa, ens va delectant amb reflexions i metàfores, sensacions i reivindicacions. Maria, també, la poetessa.

Maria parla de l'abril des de la situació en què ens trobem, que guaitem la vida des de darrere de la finestra: "ja no podem veure ni sentir / el vernís del sol sobre els mars". Un mes en què deixarem de ser protagonistes i enyorarem infinitament el Sant Jordi al carrer i a l'escenari ("els mercats de flors, llibres i alegries"), perquè ara tota relació necessita un espai enmig ("ni res que no passe pel filtre de la distància") Tanmateix, la primavera arribarà i, des de la finestra si cal, en gaudirem ("Ara el protagonisme el té l'escena. / Ha arribat l'hora de la seua primavera.")

Sant Jordi 2016, vintena edició del Concert de Sant Jordi. Vint roses en un ram que l'alumnat de l'Institut va regalar a una professora eternament agraïda.

Hem començat el nostre escrit d'avui amb aquest poema de Maria (que podeu llegir sencer al seu facebook) per situar-nos a l'abril. I el volem acabar amb un recordatori d'Anselmo, que ara fa un mes ens va deixar. Sobtadament. Dolorosament. I ben bé es podria dir que el paisatge, la natura que ell tant estimava, ha estat de dol tot aquest temps, plorant, perquè no ha parat d'anar plovent en un mes de març estranyament humit i més gelat, potser, del que habitualment sol ser.

En aquell moment, vam publicar en aquest blog un escrit modest, sense cap altra pretensió que fer un petit homenatge a ell i a tota la família, i afegir-nos al seu dolor. Aquell escrit, però, va tenir un recorregut impressionant. A penes feia unes hores que l'havíem publicat, ja depassava les mil visualitzacions. Per a un blog com el nostre, era -i és- una quantitat extraordinària. Als dos o tres dies, arribava a les quatre mil visualitzacions. Després cinc, sis, set mil... Avui ja passa de les set mil vuit-centes visualitzacions. I el que és més impressionant, no hi ha dia que no n'augmente alguna. És un fet que emociona.

Emociona, perquè vol dir que cada dia hi ha algú que necessita llegir aquelles quatre paraules que parlaven d'Anselmo. I no és pel text, sinó per la persona de qui parla, és clar. Per això són tan importants les paraules, perquè ens ajuden a vehicular unes emocions que han de fluir. És bo expressar-les en paraules.

Caldria, n'estem segurs, més textos que parlessen d'Anselmo. Us animem que en feu! Els cosins, els qui vau compartir moments amb ell, els qui el coneixíeu bé... Hi ha molta gent que us agrairia poder llegir els vostres records i els vostres pensaments, perquè, sens dubte, hi ha molta gent que l'enyora. I l'enyorarà.

Enllaç relacionat: ANSELMO: EL CAMÍ DELS HEROIS (5-març-2020)