SANT JORDI AL COR, UN COR PER SANT JORDI
La idea persistí, insistent, al cap d'uns dies: "Vatres què fareu per Sant Jordi?" "Qui vols dir" "A la Coral... Jo em pensava que faríeu una gravació. Enregistrar-se amb vídeo és fàcil, però algú ho hauria de muntar" Potser sí, però els cantaires no n'estem avesats, i som cantaires de coral i no pas solistes...
A la tercera, la idea caigué pel seu pes, com fruita madura, el cercle va quadrar i els astres s'alinearen perquè la idea quallés. Una cantaire va tornar a traure el tema a partir d'un concurs de l'ajuntament: "Estaria bé preparar alguna cosa conjunta... Un vídeo amb cadascú cantant des de casa seua... No sé si és fàcil o difícil a nivell tècnic..."
Hi ha vegades que sembla que no decidim nosaltres els camins, sinó que els camins se'ns posen al davant perquè hi caminem. Perquè, després de tres cops que la idea va volar per l'aire sense rumb, algú la va agafar. Va ser Rut Queralt: "Si voleu, se pot fer. Si us graveu tots, jo després puc muntar-ho." I la maquinària va començar a rodar.
 |
| Rosa groga de feltre, símbol del Concert de Sant Jordi 2019 |
Vam fer la proposta a Oriol Plans, el director de la Coral Polifònica. "Què et sembla si provem la gravació de Senyor Sant Jordi cadascú des de casa, i ho ajuntem? A veure què surt... Si no queda bé, no passa res. Ho intentem". "Sí, i tant. Provem-ho". Calia que Oriol passés un àudio model per a cada veu (sopranos, contralts, tenors, baixos), que havien de coincidir amb el tempo. Cadascú a casa seua, escoltant la versió model, havia de cantar la seua veu i gravar-se, imatge i so. No era difícil, però la majoria no ho havíem fet mai.
En aquell moment va aparèixer Pau Ortiz: "Si necessiteu ajuda per fer el muntatge de l'àudio, tinc tot el temps del món." I llavors és quan hom s'adona de com en som, d'afortunats. Sols, volent, no ho hauríem pogut fer. Amb Pau al so i Rut a la imatge, ens hi podíem llançar. No sabíem si estaríem a l'alçada, però ho intentaríem. Endavant les atxes!
El següent pas va ser vèncer les nostres pors de cantaires solistes, un problema no gens menor. Fa un mes que no assajàvem, la majoria no tenim fusta de solistes, però ara havíem de cantar sols... bé, escoltant Oriol. Sort d'això! Perquè costava Déu i ajuda arribar a una versió vàlida: el mòbil que sona, el timbre de la porta, el gat, un cop del veí a l'escala, ara que m'equivoco de lletra, ara que m'he despentinat, una nota desafinada, un final sense aire, la tos enmig de la gravació, un tobogan en una nota alta, aquesta no m'ha agradat, aquesta tampoc, provem-ho una altra vegada... Després ens escoltàvem i encara calia acostumar-se a la pròpia veu gravada, que sempre ens la sentim rara.
A poc a poc, però, s'escampà una onada d'entusiasme. Ens vam anar gravant, ara un ara un altre, i això animava els següents. El grup de whatsapp treia fum. Comentaris, aplaudiments, satisfacció. I vam anar rebent la participació de molta altra gent estimada: Andreu, Cinta Ollé i Jordi Benaiges, Josep Ollé i Núria Podeschva, Núria Tomàs, per destacar només els que han estat en algun moment directors de la Coral. Al final, tenim una gravació amb 50 cantaires units per celebrar el Sant Jordi amb l'única cançó que hem cantat invariablement en els vint-i-tres concerts de Sant Jordi celebrats fins avui: Senyor Sant Jordi, amb música de Francesc Vila i lletra de Salvador Espriu, un poema que trobareu en una de les portes de les capelles laterals de la Basílica de Montserrat.
 |
| Concert de Sant Jordi 2019, amb Oriol Plans dirigint. |
Enguany teníem previst celebrar el Concert de Sant Jordi el dia 22 d'abril a les 20:30h del vespre. Celebràvem l'Any Perucho i l'Any Carner. No els oblidarem pas, però, com tantes coses, s'hauran d'esperar una miqueta. En canvi, sapigueu que en la mateixa data i en la mateixa hora que hauríem cantat a la Casa de Cultura compartirem amb tots vosaltres, a través de YouTube, la nostra gravació.
La nostra gravació us pot agradar més o menys, sens dubte. Però sapigueu que ha significat per a nosaltres un repte i que hem viscut la satisfacció d'haver-lo superat. Que ens ha motivat, ens ha il·lusionat, ens ha sorprès i tot. L'hem fet durant ben just cinc dies i no hauria estat possible sense la col·laboració i el treball de Pau i de Rut, que han aparcat les seues obligacions per fer-lo. El nostre agraïment no té fi.
I si en aquesta gravació no ha pogut participar tothom, com sol passar en qualsevol activitat o projecte, podeu estar segurs que la sentim de tots. Un any més celebrarem Sant Jordi, una mica diferent, és cert, però Senyor Sant Jordi se sentirà també enguany com un cant de fraternitat, de fidelitat i de reivindicació. Confinats, sí; però junts.
Comentaris