DIA 16. DISCAPACITAT
DIARI PERSONAL
Diumenge 19 d'abril
 |
| La Sénia. Posta de sol durant el confinament. (Foto: Mari Carmen Garcia) |
Hola, diari!
Com cada diumenge des que va començar el confinament, aquest matí hem sortit al balcó per escoltar músics del nostre poble com interpreten diferents cançons. Primer La senienca i després cada setmana van canviant el repertori. El meu veí, del pis de dalt, toca la trompeta. Ell és cec i ha aprés les cançons només d’escoltar-les, sense cap partitura. És molt emocionant veure cada diumenge tota la gent del carrer, els veïns, als seus balcons i gaudint de la música. Nosaltres solem cantar tots les cançons que toquen, encara que jo no gaire perquè em fa una mica de vergonya; i és molt emocionant quan s’acaba la cançó i tothom aplaudeix amb molta alegria i energia. Després, quan ja s’ha acabat, ens solem quedar al balcó a fer el vermut i fins a l’hora de dinar. Passem molt bona estona, sobretot els dies que fa bon temps.
Sempre que sento el meu veí, quan està assajant o aquests dies que sortim al balcó, penso que és molt difícil, perquè ell no pot veure la partitura com els altres músics i s’ho ha d’aprendre tot de memòria; per això ha de fer moltes repeticions per saber-s’ho. El fet de tenir una discapacitat el priva d’un sentit tan important com la vista, però ha desenvolupat molt més que nosaltres el sentit de l’oïda. Ell ha après a viure així, perquè ho té des que va nàixer; però penso que és una injustícia que les persones tinguin algun tipus de discapacitat. Per a ell és un fet normal, però jo no em puc imaginar com pot ser no veure-hi res, ni saber com són les coses tal com les coneixem nosaltres. No pot veure ni paisatges, ni les persones que estimem com són la família, ni res de res; s’ha d’imaginar com són les coses i les persones, només amb els sentit de l’oïda, de l’olfacte i del tacte. En canvi, ell no es queixa mai, sempre té bon caràcter i està de bon humor. Gràcies al seu caràcter, a la seua voluntat, i amb l’ajuda de la família, pot fer gairebé les mateixes coses que qualsevol altra persona. I això és molt d’admirar.
Ens veiem demà.
ALEXIA BARREDA SERRA
Alumna de 3r d'ESO
Comentaris