SANT JORDIS A LA SÉNIA, DEMPEUS ALTRA VEGADA

De -
MARIA MINGORANCE LÓPEZ

(Durant el mes d'abril publicarem col·laboracions d'alumnes i exalumnes de l'Institut La Sénia que han participat en el Concert de Sant Jordi, del qual enguany celebrarem la 20a edició. Començarem sempre amb una citació d'algun dels textos llegits.)

«[...] Posem-nos
dempeus altra vegada i que se senti
la veu de tots solemnement i clara».
                         MIQUEL MARTÍ I POL. "Ara mateix"

Certament, els concerts de Sant Jordi a la Sénia són això; ens tornem a posar dempeus per projectar una veu compartida per molts, la veu de poetes com Espriu, Maragall o Miquel Martí i Pol, que van saber recollir el discurs de tot un poble des de la més delicada intimitat.
La bellesa d'aquells textos, l'exaltació d'interpretar-los i la reivindicació de la cultura catalana em van encoratjar a difondre la meua pròpia veu i m'han portat fins a una de les meues passions actuals, la poesia.
Els concerts de Sant Jordi són, també, un compendi artístic, on dansa, música i literatura formen un bonic engranatge, sense massa artificis però amb molt de gust, intencionalitat i emoció.
2012. Maria Mingorance i Sandra Capitan interpreten
un conte de Pere Calders.
Només espero que ens continuem posant dempeus, que cada any puguem gaudir dels concerts de Sant Jordi i que es multipliquen iniciatives com esta al poble.


MARIA MINGORANCE LÓPEZ
Exalumna de l'Institut La Sénia

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

CARMEN MOTOS REINA, EN HOMENATGE

De -
Imatge
El passat 27 de desembre, tot just acabat de celebrar el Nadal, ens deixava Carmen Motos Reina, la mare d'Andreu i de Mari Carme Martínez; el primer, fundador i ànima de Joventuts Unides; la segona, cantaire des del primer dia i pilar fonamental de l'entitat al llarg de tots els anys de la seua història. El dia del seu enterrament, tota l'entitat ens vam unir a la família per donar-li un últim adéu i vam participar a la missa exequial que va estar presidida pel Pare Manel Gasch, Abat de Montserrat. En homenatge i en memòria de Carmen Motos, reproduïm a continuació el llibret amb els cants i la litúrgia de la missa; l'Homilia pronunciada pel Pare Abat de Montserrat; i, finalment, unes paraules que Andreu va adreçar a tots els assistents per manifestar el seu agraïment. LLIBRET DE LA MISSA *   *   *   * HOMILIA. Funeral de la Sra. Carmen Motos Reina P. Manel Gasch, Abat de Montserrat La Sénia, 29 de desembre de 2025 Estimats germans i germanes, molt especialm...
Continua llegint

LA MARE QUE ELS VA PUJAR

De -
Imatge
Carmen Motos Reina (1922-2025) ens va deixar el dissabte 27 de desembre de 2025, festivitat de Sant Joan i Santa Fabiola. Per recordar-la, amb agraïment i afecte, hem volgut actualitzar aquesta publicació que vam fer amb motiu del seu 98è aniversari.  El text és el mateix que vam escriure llavors, però hem afegit fotografies d'aquests últims anys que ens mostren la seua quotidianitat i ens la presenten com una dona treballadora incansable, sempre disposada a fer i a donar, a acollir i a ajudar. Descanse en pau, Carmen. Mari Carme, Carmen i Andreu Dimecres de la setmana passada, el 5 de febrer, vam començar l’assaig de la coral una hora abans. Andreu ens havia convocat perquè sa mare, Carmen, complia 98 anys i la famiília volia celebrar-ho amb la coral: cantaríem unes cançons i seguiria una petita celebració. Perquè és un goig arribar a aquesta edat i a més, deia Andreu, sa mare no havia cantat mai a la coral, però sempre hi havia estat molt relacionada, i aquestes cos...
Continua llegint

NOU CURS: Noves activitats, nous reptes, nous instruments

De -
Imatge
Amb les mateixes ganes i il·lusió de cada any, hem començat aquest nou curs 2025-2026 a l'Escola de Música Joventuts Unides i a tota l'entitat.  Després d'un estiu de canvis en què hem pintat l'escola i hem reorganitzat les aules, ens hem retrobat al setembre amb els tràfecs habituals: les darreres matrícules, els nous professors, nous xiquets que comencen i moltes idees que treballarem i mirarem de fer realitat en els propers mesos. Vam començar les classes i de seguida ens vam retrobar a la Cantada popular de l'Onze de Setembre per celebrar la Diada Nacional de Catalunya. Va ser un acte participatiu i participat, que va comptar amb la col·laboració, com sempre, de l'Ajuntament gràcies al qual vam poder repartir cremat i cocs per a tots els assistents. D'esquerra a dreta: Andreu Martínez, Meritxell Queralt, Rut Queralt, Òscar Pla, Lucia Guimerà, Albert Queralt, Abril Fabregat, Víctor Royo, Àgueda Guimerà, Júlia Juan, Aina Arasa i Oriol Plans.  (En aquest ac...
Continua llegint

ELS DOLÇAINERS, LA MEVA BANDA SONORA

De -
Imatge
LETÍCIA TÍSCAR Corria l'any 93 quan una tarda, acompanyada de la meva mare, vaig anar a "apuntar-me a solfa". Jo estava contenta perquè aniria a solfa amb els meves amigues Alba i Laura. D'aquells anys, recordo les tardes de solfa en aquella classe amb una vitrina plena d'instruments on hi havia un pal de pluja que ens feia molta gràcia, ja que al pegar-li la volta simulava el soroll de la pluja. També les pallasades que féiem rere la porta de vidre quan anàvem al labavo, els xilofons, les caixes xineses, el metrònom amb forma de pingüí, la   flauta dolça que ens posàvem dintre la roba per escalfar-la... 1993: El meu primer concert de Nadal. D'esquerra a dreta, de davant a darrere: Maria o Marta Amat (eren igualetes), Letícia Tíscar i Alba Verge; Dúnia Cervera, Laura Adell, Ignasi Iranzo i Andreu Martí; Núria Forcadell, Joan Torrens,  Joan Giner, Pau Segura i Isa Nieto; Anna Maria Miguel, Noelia Girona i Marta Garcia. La banda sonora d'aquells a...
Continua llegint

MUNTANYES DEL CANIGÓ

De -
Imatge
El Canigó és el cim més emblemàtic del Pirineu .  El massís del  Canigó , de més de 2.700 metres, és la serralada pirinenca més propera a la  Mediterrània . Se situa a la  Catalunya Nord , damunt les planes del  Conflent  i el  Rosselló , d'una banda, i del  Vallespir  i de l’ Empordà , de l'altra. Avui  ens plau de recordar diverses referències musicals -o no- al Canigó. Canigó i presseguers. Vinçà (Co nflent).  Foto: Alain Ortiz  ( Font: Aleix Renyé, twitter) Les dues cançons tradicionals més conegudes que fan referència al Canigó,  Muntanyes del Canigó   i  Muntanyes regalades , tenen en comú els versos inicials: "Muntanyes del Canigó, / fresques són i regalades...", "Muntanyes regalades / són les del Canigó...". De totes dues se n'han fet nombroses versions. La versió que cantem nosaltres de Muntanyes de Canigó és un arranjament per a quatre veus (SATB) de Nadal Puig . S'hi expressa la solitud i...
Continua llegint