LA MÚSICA ÉS PODER SENTIR LA MELODIA, EL RITME I LES SENSACIONS

De -
VALERIA MARTÍNEZ   

Hola, el meu nom és Valeria Martínez i jo també he volgut escriure per al blog de Joventuts Unides.
2014. Concert de final de curs. 
Per a mi, la música és poder sentir la melodia, el ritme i les sensacions. La música és també cantar: a mi m'agrada i trobo que és molt bonic fer-ho. La cançó que més m'agrada és "Pere Gallerí", que trobo bonica i alegre. Altres cançons que aprenem són "Els contrabandistes", "Shalom", "Ous ferrats", "Flam"... Un concert que em va agradar molt va ser el de final de curs de l'any passat: és el més bonic de tot l'any.


De l'escola, el que més m'agrada és que és gran i nova. La meua mestra és Judit Peiró i els meus amics i amigues, Marco, Iris i Judit. D'instrument, el meu és el piano, que trobo el més bonic.

El regal que faria a Joventuts Unides per l'aniversari: doncs, un quadre.

VALERIA MARTÍNEZ
Alumna.

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

CARMEN MOTOS REINA, EN HOMENATGE

De -
Imatge
El passat 27 de desembre, tot just acabat de celebrar el Nadal, ens deixava Carmen Motos Reina, la mare d'Andreu i de Mari Carme Martínez; el primer, fundador i ànima de Joventuts Unides; la segona, cantaire des del primer dia i pilar fonamental de l'entitat al llarg de tots els anys de la seua història. El dia del seu enterrament, tota l'entitat ens vam unir a la família per donar-li un últim adéu i vam participar a la missa exequial que va estar presidida pel Pare Manel Gasch, Abat de Montserrat. En homenatge i en memòria de Carmen Motos, reproduïm a continuació el llibret amb els cants i la litúrgia de la missa; l'Homilia pronunciada pel Pare Abat de Montserrat; i, finalment, unes paraules que Andreu va adreçar a tots els assistents per manifestar el seu agraïment. LLIBRET DE LA MISSA *   *   *   * HOMILIA. Funeral de la Sra. Carmen Motos Reina P. Manel Gasch, Abat de Montserrat La Sénia, 29 de desembre de 2025 Estimats germans i germanes, molt especialm...
Continua llegint

LA MARE QUE ELS VA PUJAR

De -
Imatge
Carmen Motos Reina (1922-2025) ens va deixar el dissabte 27 de desembre de 2025, festivitat de Sant Joan i Santa Fabiola. Per recordar-la, amb agraïment i afecte, hem volgut actualitzar aquesta publicació que vam fer amb motiu del seu 98è aniversari.  El text és el mateix que vam escriure llavors, però hem afegit fotografies d'aquests últims anys que ens mostren la seua quotidianitat i ens la presenten com una dona treballadora incansable, sempre disposada a fer i a donar, a acollir i a ajudar. Descanse en pau, Carmen. Mari Carme, Carmen i Andreu Dimecres de la setmana passada, el 5 de febrer, vam començar l’assaig de la coral una hora abans. Andreu ens havia convocat perquè sa mare, Carmen, complia 98 anys i la famiília volia celebrar-ho amb la coral: cantaríem unes cançons i seguiria una petita celebració. Perquè és un goig arribar a aquesta edat i a més, deia Andreu, sa mare no havia cantat mai a la coral, però sempre hi havia estat molt relacionada, i aquestes cos...
Continua llegint

JOVENTUTS UNIDES, 60 ANYS

De -
Imatge
Tal com vam dir al passat article, el 2026 és un any de celebració: a ca Joventuts Unides celebrem el seixantè aniversari . I fer aquesta colla d'anys bé es mereix una mica de gatzara i de festa.  Avui tenim una entitat viva , que entoma els nous reptes amb la mateixa dedicació de sempre. Si comptem totes les activitats que realitza Joventuts Unides durant l'any al nostre poble, resulten més de 60 activitats , fruit dels diversos grups que conformen l'entitat, tots ben actius: la Coral Polifònica , les Corals Infantils (de petits i de mitjans i grans), els conjunts instrumentals , el Grup de Cambra , el Cor de Cambra , el grup Les Trescades ... i deixem per al final el Grup Dolçainer, omnipresent gairebé en totes les celebracions populars i festes destacades de la Sénia! I ens preguntem --us preguntem: ¿quantes entitats com la nostra, amb aquesta varietat de grups que la integren, amb la varietat d'edats dels seus membres (des dels 3 anys fins als 85), amb la quantita...
Continua llegint

MUNTANYES DEL CANIGÓ

De -
Imatge
El Canigó és el cim més emblemàtic del Pirineu .  El massís del  Canigó , de més de 2.700 metres, és la serralada pirinenca més propera a la  Mediterrània . Se situa a la  Catalunya Nord , damunt les planes del  Conflent  i el  Rosselló , d'una banda, i del  Vallespir  i de l’ Empordà , de l'altra. Avui  ens plau de recordar diverses referències musicals -o no- al Canigó. Canigó i presseguers. Vinçà (Co nflent).  Foto: Alain Ortiz  ( Font: Aleix Renyé, twitter) Les dues cançons tradicionals més conegudes que fan referència al Canigó,  Muntanyes del Canigó   i  Muntanyes regalades , tenen en comú els versos inicials: "Muntanyes del Canigó, / fresques són i regalades...", "Muntanyes regalades / són les del Canigó...". De totes dues se n'han fet nombroses versions. La versió que cantem nosaltres de Muntanyes de Canigó és un arranjament per a quatre veus (SATB) de Nadal Puig . S'hi expressa la solitud i...
Continua llegint

UN CONTE DE NADAL DE CELEBRACIÓ

De -
Imatge
Encetem com aquell qui diu l'any i ho fem amb l'alegria de celebrar un aniversari rodó: els 60 anys de Joventuts Unides , que no és poca cosa! No és fàcil complir tants d'anys per a una entitat cultural-musical, i per endavant la nostra felicitació a totes les entitats que els han complit i superat abans que nosaltres. Cal, sens dubte, molta voluntat, molta constància, molta dedicació i molta generositat. I un tant per cent molt elevat d'idealisme, que ho embolcalla tot. Totes aquestes virtuts les podem trobar, també, en Joventuts Unides.  Oriol Plans al davant de la Coral Polifònica Joventuts Unides, el Cor Tyrichae i l'orquestra de cambra que van interpretar el concert CONTE DE NADAL amb nadales de John Rutter Com a pas previ a la celebració del Seixantè, a tall de presentació, vam poder gaudir, el dia 21 de desembre passat, d'un concert emotiu, brillant i podríem dir que extraordinari: el Conte de Nadal, concert de nadales de John Rutter. El concert va tindr...
Continua llegint