APRENDRE FENT

JÚLIA MESTRE VERICAT

(Durant el mes d'abril publicarem col·laboracions d'alumnes i exalumnes de l'Institut La Sénia que han participat en el Concert de Sant Jordi, del qual enguany celebrarem la 20a edició. Començarem sempre amb una citació d'algun dels textos llegits.)

"Senyor Sant Jordi,

Patró,

cavaller sense por.

[...] Ajuda'ns a merèixer

la pau

i salva la parla

de la gent

catalana."        SALVADOR ESPRIU

Si hi ha una cosa que recordo especialment del concert de Sant Jordi és la cançó de Senyor Sant Jordi, segurament perquè crec que vaig conèixer la cançó abans que el seu significat. Ben menuts érem quan, en lloc de cantar-ne alguna de les veus, en fèiem la melodia passant d’una a l’altra.

Crec que el concert de Sant Jordi és una oportunitat per a tots els joves de la Sénia. Primer perquè és en aquesta data on s’agrupen moltes altres activitats (premis, concursos, reconeixements…). Sens dubte, culturalment el poble creix gràcies a les iniciatives de l’Institut, Joventuts Unides i els alumnes que hi participen (moltes vegades quasi forçats però per un bon motiu).

2012. Sant Jordi dedicat a Pere Calders. A l'esquerra, Tessa Calders, filla de l'autor, i Marutxi Ballester. A la dreta, els guanyadors del concurs literari. Començant per la dreta, Ícar Iranzo i Júlia Mestre.

D’altra banda, diria que és una prova de foc per al futur. Alumnes de 15 anys es posen davant d’un públic (podríem dir difícil perquè són família, professors i companys) i representen autors molt importants, paraules amb sentiments que potser ni entenen. Parlar en públic no és gens fàcil però en l’actualitat és necessari.  Tot això unit amb música, sens dubte, un art molt més que adequat per a endolcir més l’acte.

El concert de Sant Jordi és una píndola cultural molt important per als joves de la Sénia. Hem aprés de molts autors i autores (ara recordo el de Mercè Rodoreda i la Plaça del Diamant… aquell any estàvem més concentrats al Centre Obrer), però de qui més hem après és dels nostres companys: els mateixos nervis, la mateixa temor i els mateixos ànims i aplaudiments per a tots, però cada un ben diferent. Alguns llegint en grup, altres en solitari, fins i tot fent teatre. Clàudia Ruiz i jo formàvem un bon tàndem!

El mateix any. Clàudia Ruiz narra i, d'esquena, Iris Pruñonosa i Júlia Mestre. ("Nosaltres dos"

Com tot, la prèvia és la millor part. Tardes de proves a la casa de cultura. Escoltaves a tots i només volies que al teu torn ja no hi quedés ningú. VO-CA-LIT-ZAR, quasi aprenies a parlar de cap i de nou. I no era el nostre temps, 15 minuts comptant per dalt… Tots sabem que hi ha un persona que està darrere de cada una de les paraules que surten del micròfon. Moltes gràcies!

Hi ha moltes persones darrera d’un acte com aquest i el gran esforç no és dels alumnes, és de qui els guia i anima a participar. S’ha de reconèixer el mèrit de professors de l’institut que donen any rere any els seus esforços per a mantenir-lo. Seguiu així perquè tots hi creixem com a persones.

Si alguna cosa desitjaria: que gaudim d’actes així molts anys més. Aprendre fent... aquestes paraules cada dia tenen més significat per a mi!

JÚLIA MESTRE

Exalumna de l'Institut La Sénia