APRENDRE DALT DE L'ESCENARI
ANNA BELLAUBÍ
(Durant el mes d'abril publicarem col·laboracions d'alumnes i exalumnes de l'Institut La Sénia que han participat en el Concert de Sant Jordi, del qual enguany celebrarem la 20a edició. Començarem sempre amb una citació d'algun dels textos llegits.)
És fusta morta: —no pot brotar.»
«Ai, sí, que brota! —Ai, sí, que brota!
Valga-m Déu val!
Quina mirada —ella li ha dat!»
«Quina mirada, —quina mirada,
comte l'Arnau,
quina mirada —deu havê estat!»
«Ai, sí, que brota! —Ai, sí, que brota!
Valga-m Déu val!
Quina mirada —ella li ha dat!»
«Quina mirada, —quina mirada,
comte l'Arnau,
quina mirada —deu havê estat!»
Encara
recordo aquelles setmanes prèvies a Sant Jordi passejant pels passadissos de
l’Institut i sentia una veu que et cridava: -“Anna, com ho veus si....”-
i a rengló seguit venia una proposició o idea per al concert de Sant
Jordi. Sí, aquella era Rosa, quasi sempre preocupada de com anirien les coses
aquell any. Sempre acceptava participar-hi, ja que a mi no m’ha costat mai acceptar una
oferta on hi hagi un escenari pel mig. A partir d’aquell moment treies hores de sota les pedres per assajar, per fer aquells punts de llibres que pensaves que
mai no s’acabaven, per fer visites furtives a les golfes de les iaies per
aconseguir algun drapet per a posar-te amb el paper... Però el que més
recordo són aquells somriures, normalment de nerviosisme abans de pujar a
l’escenari, i aquelles persones que no formaven part del teu cercle d’amistats
habitual però que durant aquelles setmanes semblaven ser amics teus de la
infància! Tampoc oblido aquella incertesa i nervis que s’apoderaven de tu perquè tot allò a què portàvem tants dies donant-hi voltes sortís bé. Però sempre
he sigut positiva i any rere any repetia allò que segurament molts recorden: “Tranquil·la, tot sortirà bé!”.
Van ser
molts d’anys els que hi vaig participar però en tinc dos de preferits. El primer,
l’homenatge a Joan Maragall; no vaig dubtar ni un minut a vestir-me de blanc i
donar veu a la jove Adalaisa, la qual anava acompanyada d’un jove eixerit, el
Comte Arnau, interpretat per Joan Zaragoza. I pensant en això em ve una
anècdota al cap (el cap que quasi el perdo). El dia del concert Joan em va
aixecar al vol (com si d’una pirueta de ball acrobàtic es tractés) i vam
desaparèixer junts darrera les cortines. Tot va ser molt ràpid i emocionant i no
vam calcular massa bé i el meu cap va anar d’un pèl que no impactés contra una
columna. Per sort tot va quedar en un ensurt! |
| 2012. Concert de Màrius Torres a Lleida. Anna Bellaubí acompanya la composició de Josep Ollé "Que sigui la meva ànima...", un poema de Màrius Torres. |
No puc
parlar de Sant Jordi sense esmentar Màrius Torres. Al parlar d’aquell concert
només puc pensar en paraules com: emoció, tendresa i delicadesa. Va ser una
combinació de música, poesia i dansa, que realment va captivar a tothom, fins i tot a
nosaltres mateixos. Jo vaig poder aportar el meu granet de sorra gràcies a la
invitació que vaig rebre per part de Josep Ollé i la Coral de Joventuts Unides,
un plaer poder gaudir de la música així!
Cal dir
que, tot i estar d’aquí cap allà, faran falta molts dies de Sant Jordi per
oblidar tots aquells que vam passar junts!
ANNA BELLAUBÍ
Exalumna de l'Institut La Sénia
Comentaris