LA MENT I ELS RECORDS SÓN UN MISTERI

De -
NÚRIA GARCIA   

Com pot ser que una melodia ens porti records de moments que créiem oblidats? Quan escolto un tema musical, el meu cervell s'encarrega immediatament de generar sentiments, i aquests solen anar lligats a Joventuts Unides. És per això que, en aquest precís instant per començar a escriure les meves primeres paraules, li he donat al play a les cançons que em fan reviure els millors moments.
Dalt: Marc Garcia, Jordi Aguilar, Alba. Baix: Ignasi Iranzo,
Laura Adell, Bruno Barrionuevo, Núria Garcia
i Dúnia Cervera.
Sóc Núria Garcia Bel, exalumna de l’escola de música. L’escola,  va ser un element essencial de la meva infantesa, vaig formar-ne part durant 8 anys aproximadament. I, gràcies a aquesta, vaig adquirir molts coneixements, de què en l’actualitat he tret un molt bon ús per a la meva formació com a professora d’Educació infantil.
Retornant per uns moments a aquest paper una mica oblidat, dono pas als records de l’escola. Els meus records els plasmaria quasi tots amb imatges. Imatges que, quan les miro dels àlbums, de quan era petita, em treuen un somriure d’orella a orella. Així recordo tots els meus companys, els que eren més grans i els més petits. Els meus professors, tant de solfeig com d’instrument. Cada un dels concerts de Nadal, de fi de curs i les audicions de flauta travessera. I tots els viatges, que tot i no viure’ls sent membre de l’escola, vaig poder gaudir al costat del meu germà, quan ell tocava al conjunt instrumental.
Dalt: Isabel Nieto, Sara Adell, Anna Miguel, Lara Forcadell, Desi Forcadell, Marta Vila.
Al mig: Jordi Fernàndez, Fernando Fontanet, Jordi Tolosà, Esteve Tolós, Núria Garcia.
Baix: Cristian, Elena Blesa, Gerard Tomás, Joan Querol, Aleix Royo, Jèssica Todó, Laura Adell i Dúnia Cervera.
Hi ha cops que prens decisions precipitades i quan ets adult t’adones que, si no t’hagués corregut tant el cap, potser a dia d’avui encara formaries part de l’entitat. Fa anys que vaig deixar el solfeig. I també la flauta travessera, que tant em va costar de fer sonar, però si alguna cosa tenia clara és que jo volia tocar aquell instrument. Sempre he estat d’idees clares. És per això, que en un futur, faré tot el que estigui a les meves mans perquè els meus alumnes valorin l’aprenentatge musical i estimen la música,  igual que ho faig jo en l’actualitat.

Dalt: Gerard Tomàs, Ignasi Iranzo, Laura Adell. Baix:
Aleix Royo, Cristian, Núria Garcia i Dúnia Cervera.
L’escola és també un ingredient de la nostra formació com a persones i Joventuts Unides ha aconseguit això amb molts dels que deixem escrites unes paraules per aquest 50è Aniversari.
Per molt anys i enhorabona per la feina ben feta!
NÚRIA GARCIA
Exalumna

.


Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

... ON SIGUEU, CANTEU I FEU CANTAR!

De -
Imatge
  MERCÈ CANO i NOGUÉ     (Encara en relació amb el lliurament dels Premis Clavé 2023, us oferim el parlament que hi feu Mercè Cano, presidenta del Moviment Coral Català, una confederació de diverses federacions corals de Catalunya. Li agraïm que ens permeti publicar aquestes encertades paraules, que subscrivim plenament.)      Bon vespre a tots i totes, Avui hem lliurat els Premis Clavé corresponents a l’any 2023. Al llarg de l’any s’han fet moltes activitats corals de tot tipus arreu del territori i aquí s’han triat uns guanyadors i guanyadores d’entre els molts candidats i candidates presentats. Però, segur que encara hi ha grups corals que no han estat presentats. Al llarg de l’any aneu pensant en quantes actuacions protagonitzeu o aneu a veure i feu-ne un llistat per poder presentar candidatures el proper any. Donarem més feina al jurat, però podrem presentar un ventall encara més gran del que es canta a Catalunya. Aquí, entre nosaltres, hi ha gent...
Continua llegint

JOVENTUTS UNIDES, PREMI CLAVÉ 2023

De -
Imatge
L'ESCOLA DE MÚSICA JOVENTUTS UNIDES és distingida amb el Premi Projecte Transformació Social en la sisena edició dels Premis Josep Anselm Clavé de la Música Coral a Catalunya Divendres passat, 17 de maig, va ser una data destacada i emotiva per a Joventuts Unides. Anàvem a Sant Sadurní d'Anoia per assistir a la Gala de lliurament dels Premis Josep Anselm Clavé de la Música Coral a Catalunya en la seua sisena edició i el motiu no podia ser un altre: el jurat havia concedit un premi a Joventuts Unides. A més de l'agraïment i l'alegria que sentíem, vam poder gaudir d'una gala en què es van destacar molts noms del món coral (compositors, directors i cors) i moltes associacions de música i cultura tradicional. Tot plegat un exemple del ric teixit associatiu i de la vitalitat de la cultura tradicional i popular a Catalunya.  A la Gala hi va assistir una àmplia representació de la música coral i dels Cors de Clavé, i va comptar amb l'assistència destacada de l' H...
Continua llegint

MUNTANYES DEL CANIGÓ

De -
Imatge
El Canigó és el cim més emblemàtic del Pirineu .  El massís del  Canigó , de més de 2.700 metres, és la serralada pirinenca més propera a la  Mediterrània . Se situa a la  Catalunya Nord , damunt les planes del  Conflent  i el  Rosselló , d'una banda, i del  Vallespir  i de l’ Empordà , de l'altra. Avui  ens plau de recordar diverses referències musicals -o no- al Canigó. Canigó i presseguers. Vinçà (Co nflent).  Foto: Alain Ortiz  ( Font: Aleix Renyé, twitter) Les dues cançons tradicionals més conegudes que fan referència al Canigó,  Muntanyes del Canigó   i  Muntanyes regalades , tenen en comú els versos inicials: "Muntanyes del Canigó, / fresques són i regalades...", "Muntanyes regalades / són les del Canigó...". De totes dues se n'han fet nombroses versions. La versió que cantem nosaltres de Muntanyes de Canigó és un arranjament per a quatre veus (SATB) de Nadal Puig . S'hi expressa la solitud i...
Continua llegint

ANSELMO: EL CAMÍ DELS HEROIS

De -
Imatge
Avui la Sénia s'ha llevat trista . Ahir els diaris digitals donaven la notícia, i la tele se'n feia ressò: havien mort tres catalans a Geòrgia per causa d'una allau mentre practicaven esquí de muntanya. Tristor. Pena. Al matí hem sabut que un dels tres esquiadors és Anselmo Ramírez . Anselmo el coneixem, com coneixem tota la seua família, la major part de la qual viu a la Sénia. El cor se'ns ha fet més petit. Dol més. El dia ja no podrà ser alegre a la Sénia. Ja fa temps que pensàvem que, en aquest blog, caldria parlar de la  gran família Mestre, els Torreta, que pervenen de Vallibona,   per la importància que han tingut i tenen per a l'entitat. Des de  Gregori Mestre ,  tants i tants anys vinculat plenament a pràcticament totes les seccions de l'entitat, fins a  Abril Fabregat ,  que ara té cinc anys, tots els cosins de la família han passat per Joventuts Unides en un moment o altre, amb més o menys vinculació, i cadascun d'ells es mereixeria un ...
Continua llegint

LLUÍS, PARE D'UXIA

De -
Imatge
Lluís i Uxia La majoria de nosaltres estem aturats, però al defora el món va fent el seu camí. De vegades inesperat, de vegades fatalment equivocat. Perquè segur que en alguns casos es deu equivocar. Ahir, a través de les xarxes és clar (el nostre mitjà de comunicació ara mateix) coneixíem un altre fet dolorós: Lluís Horta ens havia deixat . Tal vegada pel nom no el coneixeríeu els qui no hi teníeu una relació directa, però, veient la seua foto, diríeu: "Ah, sí! Ja sé qui és." Potser perquè era una persona robusta, que no passava desapercebuda; potser, especialment, perquè, fins i tot sense haver-li parlat mai, notaves que els seus ulls transmetien bondat. Sabem que Lluís era una persona molt estimada en les entitats en què participava: el Centre Excursionista Refalgarí li dedica unes paraules sentides ; també des de Roquetes o Xerta: tots en destaquen el seu amor a la natura, als Ports; la seua disposició a ajudar; la seua cordialitat de tracte amb tothom, grans...
Continua llegint