QUINS RECORDS...

LOURDES BASCO

(Durant el mes d'abril publicarem col·laboracions d'alumnes i exalumnes de l'Institut La Sénia que han participat en el Concert de Sant Jordi, del qual enguany celebrarem la 20a edició. Començarem sempre amb una citació d'algun dels textos llegits.)

Doncs, ¿què us heu fet, superbes abadies

Marcèvol, Serrabona i Sant Miquel

i tu, descrèpit Sant Martí, que omplies

aqueixes valls de salms i melodies,

la terra d'àngels i de sants lo cel?

JACINT VERDAGUER. Canigó. 1886

Així començava el poema que el 23 d'abril de 1997 vaig recitar a la Casa de Cultura. Encara recordo, com si fos ahir, com em tremolaven les cames, aquella por de fer-ho malament, el pànic que em provocava pensar que podia oblidar una frase i destrossar, davant de tot aquell munt de gent, el text de Jacint Verdaguer.

Però també recordo que al meu costat estava aquella inseparable amiga, Empar, que em donava ànims, em tranquil·litzava i em deia «No passa res. Si t'equivoques, dissimula! Només ho sabreu tu i la profe! El públic no se la sap.»

I en lloc de tranquil·litzar-me, encara em vaig posar més nerviosa. «Si m'equivoco, Rosa em pela!» Vaig pensar. Recordo la passió amb que ens parlava del concert de Sant Jordi, aquella cara d'il·lusió perquè tot sortís bé. M’havia de sortir! No la podia defraudar.

Vaig agafar aire, vaig mirar Empar amb aquella complicitat que encara ens uneix i vam sortir a l'escenari.  I ho vam fer! Alguna entrebancada hi va haver, però ningú no ho va notar.

Vam baixar de l'escenari, encara amb les cames tremolant, i vam seure a la primera fila de butaques per veure la Coral de Joventuts Unides i la resta dels nostres companys, orgulloses d'haver-ho fet bé.

Ara, vist amb el temps, recordo aquell dia i encara em sento més orgullosa. Orgullosa d'haver format part d'aquell primer Concert de Sant Jordi, orgullosa de formar part d'aquella iniciativa que, any rere any, omple de joia l'escenari per reivindicar la cultura catalana.

LOURDES BASCO VIVES

Exalumna de l'Institut La Sénia