APRENDRE A CONTROLAR ELS NERVIS

SELENE NAVARRO FÁBREGA

(Durant el mes d'abril publicarem col·laboracions d'alumnes i exalumnes de l'Institut La Sénia que han participat en el Concert de Sant Jordi, del qual enguany celebrarem la 20a edició. Començarem sempre amb una citació d'algun dels textos llegits.)

“Escolteu, escolteu quin so més fi           
-no és el cor que us enganya- 
tant si seguiu les mentes del camí          
com si palpeu el cor de la muntanya;    
tant si aneu amb la rella dins les mans,                
tant si el rem us fadiga i us aplana,        
so sou pobres, cridaires o bergants,      
fills de lluita, o de calma casolana,        
tant se val!, que si sou catalans               
hi ha alguna cosa que us farà germans,                 
aquest so i aquest plor de la campana!”

JOSEP MARIA DE SAGARRA. La Campana de Sant Honorat 1714

Recordo perfectament com, a través de la gimnàstica rítmica, vaig començar a participar als concerts de Sant Jordi. Aquell any vaig participar junt amb les meves companyes fent uns balls mentre uns altres alumnes tocaven instruments.

Uns anys més tard, Rosa em va suggerir fer una petita lectura d’un poema anomenat La Campana de Sant Honorat. Per a mi va ser tot un honor, ja que sempre m’ha agradat parlar en públic. Uns dies abans, juntament amb la resta de companys de l’Institut que també llegien algun fragment, ens quedàvem a l’hora de l’esbarjo per tal d’assajar la lectura i perfeccionar les pronunciacions perquè el dia del concert sortís el millor possible.  Aquest poema em va agradar tant que pràcticament més de la meitat del fragment me’l vaig aprendre de memòria i el dia del concert quasi no vaig necessitar mirar els folis per recitar-lo.

Recitant un fragment de Pedra de Tartera. Any 2015

L’any passat, com que era el meu últim any a l’Institut, vaig decidir tornar a repetir l’experiència, ja que vaig quedar molt satisfeta de l’any anterior. Així que, sense pensar-m’ho dos cops, quan Rosa va tornar a suggerir-me participar, vaig acceptar gratament. Aleshores s’honorava Maria Barbal (Pedra de Tartera). Però va ser totalment diferent a l’any anterior, ja que una part del fragment el vaig recitar de memòria al mig de l’escenari. Tot i que al principi estava un poc nerviosa i no parava de pensar que se m’oblidaria alguna cosa, finalment em vaig poder defensar prou bé. 

I així és com, gràcies a totes les petites participacions que he anat fent als concerts de Joventuts Unides, he anat aprenent a controlar cada cop més els nervis i a parlar en públic de forma més fluida. També he anat coneixent molts autors que fins aleshores gairebé no havia sentit anomenar.

En definitiva, per a mi ha estat una experiència molt agradable i estic convençuda que sempre ho recordaré.   

SELENE NAVARRO FÀBREGA              

Exalumna de l’Institut La Sénia.