LLEGIR, ESTIMAR

XAVIER FONOLLOSA AULADELL

(Durant el mes d'abril publicarem col·laboracions d'alumnes i exalumnes de l'Institut La Sénia que han participat en el Concert de Sant Jordi, del qual enguany celebrarem la 20a edició. Començarem sempre amb una citació d'algun dels textos llegits.)

Pocs cops aquestes dues paraules prenen sentit juntes en una mateixa frase, però el 23 d’abril per a molts de nosaltres s’uneixen per a gaudir d’un dia únic en el seu format i simbologia. Tot i caure la majoria d’anys en dia lectiu, no era un impediment per aixecar-se del llit amb una, dos o fins i tot tres motivacions especials.

<<Visc en un poble petit,

en un país petit,

i tanmateix, vull que quedi ben clar

que això que escric ho escric per a tothom>>

MIQUEL MARTÍ I POL

De bon matí, recordo sortir de casa i camí a l’institut trobar-me amb la llibreria oberta començant a muntar cavallets i taules per vendre llibres. A classe sí que és cert que el dia passava sense pena ni glòria, com un més dels molts que tenia el curs, però si estàvem de sort i tocava català es podia respirar un cert ambient festiu, premonitori del que ens deparava la nit. El que sí que estava assegurat aquell dia és que a l’hora del pati em tocava repassar el text escollit per a la lectura al concert de Sant Jordi.

En acabar de l’institut retornaven els nervis al parar davant la floristeria per a comprar la rosa. I un cop fet, a córrer ben ràpid per arribar a casa, probablement més per la vergonya de passejar pel carrer amb la rosa a la mà que per les ganes de conèixer el llibre que ens havien comprat, que també.

Amb tot arribava la nit i després de repassar frase a frase i lletra a lletra tot el text a recitar, sonava el títol i autor pel micro, indicador que havia arribat l’hora, el moment en què es faria el silenci i només s’escoltaria una sola veu sota l’atenta mirada de tot el públic que ompliria la casa de cultura.

Un minut, dos minutes, tres minuts i de cop, tot havia acabat. Els aplaudiments del públic anunciaven la fi del concert. Tots ens felicitàvem pel bé que créiem haver-ho fet i la tensió acumulada durant el dia es convertia en un record més. Com tants records conservo d’un dia tan especial com aquest en què tenim l’oportunitat de llegir i estimar.

XAVIER FONOLLOSA AULADELL

Exalumne de l'Institut La Sénia