MOLTES VIVÈNCIES MUSICALS I MOLT BONS RECORDS

ALBERTINA LLOBREGAT   

Començaré per dir qui va ser mon pare: un home que va viure per la música tota la seua vida. Tot i l'ambient musical que es vivia a casa, a causa dels caràcters tan oposats de mon pare i meu, jo no vaig gaudir de tot allò; anys més tard, però, he sabut que també alguna cosa -tot i no ser músic- portava dins meu.

D'esquerra a dreta: Elena Garcia, Albertina Llobregat, Elsa Gelida, Felisa Tomàs, Pepita Querol. A les Forques?

Amb els anys em vaig casar i vaig tindre tres fills; treballava a hores en una fàbrica. Tot i això, l'agost del 1974 vaig començar a cantar a la coral, amb Andreu. Tot i que no sóc creguda, pensava que allí sí que se'm valorava el que feia, juntament amb la resta de cantaires que havien començat abans que jo. Aquell ambient va motivar el meu interès que els tres fills que llavors tenia poguessen continuar pel mateix camí -mireu si ho he aconseguit que a l'últim concert a la Catedral de Tortosa celebrat el dia 3 de gener d'enguany, amb la Coral Joventuts Unides, el Cor Tyrichae i l'Orquestra Amics de la Unesco de Barcelona, hi havia vuit membres de la família cantant.

Tornant enrera, quan Albert tenia catorze anys, va nàixer Eva, però no per això vaig deixar de complir amb la coral, encara que algun dia no tingués temps de sopar i comptant amb el suport del meu marit, que s'ocupava dels xiquets, fins que Eva va ser una mica més grandeta i la portava amb mi als assajos, que es passava assegudeta al braç.

Concurs de disfresses de Carnestoltes l'any 1976.

Pel naixement d'Eva, Andreu em va regalar un ficus que encara tenim. També recordo i vull comentar, pel que Andreu valorava les coses que feien els xiquets, un dibuix d'unes floretes que va fer Eva i que ell va posar en un prestatge (potser encara el té en algun lloc...). Durant alguns anys, Joventuts Unides també va recuperar les disfresses per Carnestoltes i en feia concursos; Albert, a qui agradava disfressar-se, va guanyar un any difressat de monja.

Una experiència fantàstica va ser poder cantar amb altres corals al Palau de la Música. D'això fa molts anys, amb Andreu, és clar, i hi vam anar amb tren, que fins i tot ens va haver d'esperar. Durant el viatge vam aprofitar per acabar de repassar les cançons.

Cantant el Magificat de Vivaldi amb la Junge Müncher Symphoniker. Al mig: Albertina Llobregat i Isabel Queralt

Gràcies a Joventuts Unides vam tindre el goig de poder gaudir durant alguns anys de la música i la companyia de la Junge Müncher Symphoniker, de Múnic, en un temps en què poder gaudir d'una orquestra en un poble com el nostre era bastant increïble i encara perdura en el record la convivència amb els músics que acollíem a les nostres cases i l'experiència inoblidable quan la coral vam anar a Múnic i vam rebre el mateix acolliment per part d'ells.

A Múnic, amb una de les famílies que ens va acollir.

D'esquerra a dreta: Albert Queralt, Isabel Queralt, Josep Queralt, Abertina Llobregat

Quan per commemorar el centenari del cinema vam muntar un repertori de música de pel·lícules amb la banda sonora de La Missió com a tema principal, amb el Conjunt Instrumental de l'escola de música i la Coral Polifònica van ser molts els concerts realitzats amb aquell repertori, molts viatges i moltes hores de convivència.

També recordo quan durant uns quants anys el dia vint-i-u de juny els alumnes de l'escola de música sortien amb els seus instruments o amb la veu per carrers i places del poble per celebrar la Festa de la Música.

Ara, tenim la sort de poder continuar amb el que ens ha agradat sempre, la música, amb els mestres i directors actuals, amb nous reptes (que no són pocs), amb l'empenta que ens donen a tots, tant als que tenen estudis de música com als que no, com el meu cas, una veterana de setanta-cinc anys (veurem quant més podré aguantar).

Per molts anys, Joventuts Unides!

Albertina Llobregat

Cantaire, mare i iaia de músics