PER MOLTS ANYS, CONCERT DE SANT JORDI! Àlex Daudén.
(Durant el mes d'abril publicarem col·laboracions d'alumnes i exalumnes de l'Institut La Sénia que han participat en el Concert de Sant Jordi, del qual enguany celebrarem la 20a edició. Començarem sempre amb una citació d'algun dels textos llegits.)
On ets, Espanya? - no et veig enlloc.
No sents la meva veu atronadora?
No entens aquesta llengua – que et parla entre perills?
Has desaprès d'entendre an els teus fills?
Adéu, Espanya!
JOAN MARAGALL, Oda a Espanya (1898)
Així acaba el poema Oda a Espanya de Joan Maragall que vam recitar al Concert de Sant Jordi de l'any 2003 i que tenia com a fil conductor «Poemes i cançons per la pau». Durant tres edicions, conjuntament amb Letícia Tíscar, vaig tenir el goig de poder presentar aquesta magnífica cita cultural que celebrem al nostre poble. I a les portes d'un altre Sant Jordi, a la Sénia, tot torna a estar punt per celebrar-lo com toca: gaudint de la nostra cultura de la mà del recital de poemes i cançons que ens regalen cada any els alumnes de l'Institut i la coral Joventuts Unides. Un Concert que enguany celebra la seva 20a edició i això el fa una mica més especial!
 |
| Concert de Sant Jordi 2002. Dalt: Maria Ibáñez, Noèlia Girona, Saray, Desi Forcadell, Estela Israel, Alba Verge, Marta Verge, Rosa Vinyals. Baix: Letícia Tíscar, Neus Sabaté, Ana Tere Nula i Àlex Daudén. |
Les persones que estem implicades en projectes culturals sabem de primera mà que celebrar vint edicions no és una tasca gens fàcil en un país com el nostre. Per molts motius però el principal, des del meu entendre, és perquè la nostra nació viu, encara i esperem que per poc temps més, sota el jou d'un Estat que sempre ha perseguit la seva llengua i la seva cultura. I ha estat gràcies a l'autoestima i la tossudesa d'una societat com la nostra que no mai s'ha rendit a les pretensions d'aquells que ens han volgut dividits, relegats i postergats que comptem amb una llengua viva i una cultura envejable arreu del món. Per això, abans de seguir, permeteu-me donar el més profund agraïment a tota aquella gent que durant aquestes vint edicions ha mantingut viva la flama de la Diada de Sant Jordi al nostre poble. Moltes gràcies, de tot cor, pel vostre temps i el vostre gra de sorra a un projecte cultural tan vital i necessari com aquest.
I, un grapat d'anys després, el poema de Maragall segueix sent contemporani. Espanya segueix sense escoltar ni entendre res del procés constituent i d'autodeterminació que estem duent a terme la societat catalana. Per pensar-hi. Però sobretot per mirar endavant amb l'esperança, la convicció i les ganes d'assolir d'un futur millor per la gent que vivim en aquest trosset de món que es vol lliure i lluminós!
Bona Diada de Sant Jordi, senienques i seniencs!
ÀLEX DAUDÉN
Exalumne de l'Institut La Sénia
Comentaris