QUIM FERRER, UN FUTUR AMB LA MÚSICA

NÚRIA FERRER MARCOVAL

Abans d’anar a Joventuts Unides, recordo les tardes en què el meu germà, Quim, anava a tocar la guitarra a l’escola i com jo, meravellada, esperava que en sortís i que em contés com li havia anat el dia. La música ens va agradar a tots dos des de ben petits. Era una passió que compartíem i que ens unia més com a germans, ja que ell va ser el que em va inspirar per començar tota aquesta aventura.

D'esquerra a dreta: Zoe Sabaté, Quim Ferrer Marcoval, Núria Ferrer Marcoval i Gerard Toset (13-agost-2016: el grup de la Sendera arribava a Montserrat)

Quim va començar anant a la Banda a l’edat de 5 anys, ja que la meva mare va pensar que seria una manera més fàcil que socialitzés i fes més amics per a un noi introvertit com ell. A la Banda va aprendre a tocar el bombardí i el trombó i a Joventuts Unides el piano, la guitarra i la dolçaina, encara que el piano i la dolçaina s’ho va haver de deixar.

Anar a fer música no només el va ajudar que s’obrís més amb els amics, sinó que també el va ajudar que, quan havia de parlar de cara a un públic, no es posava tan nerviós. Va aprendre que, per aconseguir una cosa que t’has proposat, sempre t’has d’esforçar al màxim i que la música no només és una afició, és una cosa que sempre es porta al cor.

Va entrar al Conservatori amb la guitarra i, posteriorment, amb el bombardí. Allí va fer molts d’amics, va aprendre molts valors i, quan va acabar, va decidir que s’hi dedicaria més professionalment, amb el bombardí. 

Amb suor i esforç es va presentar als dos centres d'estudis superiors de Catalunya, el Liceu i l’ESMUC, i va aconseguir dos de les tres places que hi havia en tot Catalunya amb bombardí. Es va decidir per l’ESMUC i avui en dia està cursant segon de grau superior amb el reconegut professor de bombardí i tuba Pablo Manuel Fernández.

Actualment, amb el títol del Conservatori, està donant classes a l’escola de música de la Galera i està transmetent tot el que li van ensenyar. També ajuda algunes associacions quan necessiten músics de suport, a la Banda de Santa Bàrbara, a la de Masdenverge, a la de la Sénia... 

Tot aquesta història és el que m’ha inspirat a mi per seguir el seu camí i superar-me a mi mateixa fent tot el que puc, i trobo que és una cosa que s’hauria de saber: amb una mica d’esforç pots aconseguir tot el que somiïs. 

Quim Ferrer i Núria Ferrer (els dos primers per l'esquerra) durant l'actuació de la Sendera de Concerts a Masdenverge (6-agost-2016)

Enllaç relacionat: LA MÚSICA TÉ UN LLOC A JOVENTUTS UNIDES (Núria Ferrer, 1-febrer-2016)