PREVENCIÓ

Avui us proposem un article de Carles Capdevila del seu llibre La vida que aprenc. Carles Capdevila, segur que tots els recordem, va ser periodista i guionista. Va ser el primer director del diari Ara i una cara coneguda per les seues intervencions com a tertulià en diversos programes de Televisió de Catalunya. També va destacar pel seu interès en temes d'educació dels infants. Malauradament, va morir de càncer el 2017, quan només tenia 51 anys. Sens dubte, hauria estat un articulista lúcid per explicar-nos la situació que estem vivint. 

Carles Capdevila, en una imatge del 2014 (Font: Ara. Foto: Pere Tordera)

Carles Capdevila va estar a la Sénia com a mínim un cop: va ser amb motiu de l'intercanvi de la Coral Infantil de Joventuts Unides i la Coral Infantil El Virolet dels Lluïsos de Gràcia, on cantaven els seus fills. Tots plegats, van interpretar, a la Casa de Cultura, la Història de Catalunya amb cançons el maig de 2014.

I no serà aquest l'únic article seu que reproduirem, gairebé segur. Avui hem triat aquest, com n'hauríem pogut triar vint més, o trenta, perquè tots els seus articles resulten interessants: tracta temes de la vida diària amb una interpretació radicalment honesta i des de la seua sensibilitat com a malalt que destria allò que realment és important d'allò que només és superficial.

"PER QUÈ COI ENS COSTA TANT PREVENIR

(La vida que aprenc. Arcàdia Editorial, Barcelona, 2017. Pàg. 123)

"Sóc una de les persones menys indicades per donar cap lliçó: m'he començat a interessar per la vida sana quan la meva ha deixat de ser-ho de forma radical. Entenc que alguns som tan ximples que necessitem un ensurt gegant per adonar-nos de què importa realment. Però per què en som tants?

Començo per l'administració. ¿Costa tant d'entendre que no hi ha inversió millor que els programes de prevenció? El cost sanitari serà aviat inassumible, creix el nombre de malalties, es dispara l'obesitat... Fer campanyes eficients per a la vida saludable i posar totes les traves possibles a les marques que fomenten la vida insana estalviaria disgustos familiars i diner públic. També sabem fa segles que si eduques bé la població t'estalviaràs castigar-la i, per tant, hauríem de deixar de veure l'educació, la cultura i la salut com a despesa i veure-les com la millor inversió. No dir-ho, fer-ho. La política és això: més futur d'ambició i alta volada i no tant present purament tàctic i de supervivència.

"Però anem als individus. ¿Com es menja que siguem la generació més preocupada per la felicitat i la realització personal, i ens juguem la vida escrivint whatsapps al volant, oblidant el cinturó, deixant de banda coses tan òbvies com menjar fruita, pujar escales o caminar?

"Som -jo el primer- a la societat de les emergències. Dels rescats. Dels extrems i les addiccions. Dietes miracle, intensius al gimnàs, passem de no córrer mai a voler fer maratons. Però som cada cop més lluny de l'equilibri, les rutines, la constància, no de manera competitiva, exhibicionista, com a repte per explicar als amics sinó de manera relaxada i amb l'objectiu de viure molts anys per poder veure aquests amics i no parlar de la vida sana sinó de la vida en general que tens per viure quan practiques la vida sana cada dia i en silenci.

Carles Capdevila recollint el Premi Nacional de Comunicació al Palau de la Generalitat. (Font: Naciódigital. Foto: Adrià Costa)