CLAUDIO GABRIEL SANNA, EL NOSTRE MARINER DE L'ALGUER

ROSA Ma. VINYALS

És el matí d'un diumenge d'octubre de 2013. M'adreço xino-xano cap a l'escola de música perquè hi faran un taller de cançó algueresa dins de les activitats de Músiques en Terres de Cruïlla. Soc professora de llengua catalana, de manera que el topònim L'Alguer té una atracció especial per a mi: no hi he estat mai, a l'Alguer; ni tan sols sé si el podré visitar mai; però caram!, conèixer de primera mà la parla algueresa és un regal preciosíssim que no em puc perdre.

Claudio Gabriel Sanna i Josep Maria Cols. Taller de cançó algueresa.
(La  Sénia, 2013)

Som poca gent. Hi ha el cantautor, Claudio Gabriel Sanna, i el seu músic acompanyant, l'inseparable Josep Maria Cols, que l'acompanya amb l'acordió o amb el piano. Claudio ens ensenya cançons que ell mateix ha recollit de la seua terra. Entre elles, el Mariner, una cançó enllaçada que explica l'amor entre els dos protagonistes, un amor inevitable perquè ell seguirà l'estimada, si cal fins al convent de Sant Clara, fins a aconseguir-lo. El taller acaba amb un somriure per part de tots, perquè la simpatia i l'alegria que desprenen Claudio i Josep Ma. s'encomana. I llavors sí, m'hi adreço: "Què hauríem de fer per venir a l'Alguer?". Claudio em dona la seua targeta: "Té, escriu-me."

Claudio, mirant l'assaig de les
nostres corals al claustre de
l'església de Sant Francesc
(L'Alguer, 2014)

Potser amb això encara no n'hi hauria hagut prou per tirar-ho endavant. Potser em van caldre les paraules de ma filla: "Ja voràs com no hi anirem! Ho diem i al final no hi anem! Passarà com amb l'intercanvi que havíem de fer amb la coral de Polònia..." I vaig pensar que no, que aquesta vegada Joventuts Unides sí que aniria a l'Alguer.

Efectivament, l'agost de 2014 hi vam anar. La coral polifònica i el cor jove. I amb acompanyants, amics, excantaires... Hi vam anar, amb vaixell, la darrera setmana del mes, que venia bé, i després de portar la barra del ball de Festes tota la setmana anterior. I l'Alguer es va convertir en una mena de paradís idíl·lic, eternament enyorat; perquè cada vegada que recordem aquell viatge ho fem amb un somriure, amb dolçor. 

Amb el vent del capvespre que ens acarona la cara, i el record de les postes de sol, i l'aigua tan clara tan clara; i l'excursió a les grutes, i l'hotel; i la gent que ens va rebre d'Òmnium de l'Alguer, de l'Obra Cultural, de la Delegació de la Generalitat; i amb Claudio, que ens va ensenyar la ciutat; i el dinar al restaurant de Claudia Cabruzza, i el concert al claustre de l'església de Sant Francesc; i Claudio, que ens va ajudar que el nostre somni es fes realitat.

Claudio, amb pastissets de la Sénia. Dinar de germanor amb Claudia Soggiu, de l'Obra Cultural de l'Alguer, i les nostres corals. El vam fer al restaurant de la també cantautora Claudia Cabruzza  (L'Alguer, 2014)

Per a l'any següent, encara, Josep Ollé va fer una versió coral del Mariner de l'Alguer. Així la cançó ens ha quedat com un regal més de tots ells, ple d'evocacions: Claudio Gabriel Sanna - l'Alguer catalana - Josep Ollé. Hi haurem de tornar algun dia, no, amics?

Claudio Sanna, Rosa Ma. Vinyals i Josep Ollé. El Mariner continuarà navegant.
(L'Alguer, 2014)