QUAN EL MÓN S'ATURA

Pere Calders (Font: Vilaweb)

En ocasió de dos concerts de Sant Jordi, vam fer cap a Pere Calders i la seua Ronda naval sota la boira. És una flaca que tenim, ja es veu, perquè avui novament hi fem referència. "Just quan l'Home, el de la lletra gran, acaba d'igualar amb els aparells que tripula la velocitat del so, se li ofereix un màgic testimoni de la pròxima etapa a conquerir: la velocitat de la llum. Caldrà, en conseqüència, córrer cada vegada més [...] S'haurà de córrer tant que no hi haurà pauses perquè l'Home i l'home parlin i puguin acordar, almenys, al servei de quines rutes posaran una pressa tan desesperada." 

Durant dècades, la vida ens ha empès a córrer, a fer moltes activitats, a moure'ns contínuament en un món que cap en un puny (no ja de catalans, sinó que, de seniencs, en podríem trobar arreu del món -o gairebé-) Però de cop la realitat se'ns fa dramàticament present i ens mana: atura't. I la inèrcia d'estar sempre en moviment ens dificulta la frenada. 

Josep Pla

Quan hom s'ha d'aturar si us plau per força, els llibres són un consol. I un camí. Aquests dies ha corregut per facebook el començament d'El quadern gris de Josep Pla. Hi explica una situació comparable, en part, a la que estem vivint. I l'escriptor, a qui no agrada la carrera que està estudiant, troba una manera d'omplir el temps: escriure un dietari que després es converteix en el llibre esmentat: "1918. 8 de març. Com que hi ha tanta grip, han hagut de clausurar la Universitat. D'ençà d'aquest fet, el meu germà i jo vivim a casa, a Palafrugell, amb la família. Som dos estudiants desvagats.[...] No sé què fer. Hauria, és evident, d'estudiar, de repassar els llibres de text, per treure'm de sobre aquesta pesada carrera d'advocat. No hi ha manera. Si sovint no puc resistir la temptació de llegir els papers que trobo pels carrers, davant d'aquesta classe de llibres la curiositat se'm tanca amb pany i clau. Decideixo de començar aquest dietari. Hi escriuré -just per passar l'estona, a la bona de Déu- el que se m'anirà presentant." 

Montserrat Roig
(Foto: Santiago Bartolomé
El Periódico)

Un altre fragment que ens ve al pensament ens l'explica Montserrat Roig a L'agulla daurada, on narra alguns aspectes del bloqueig de Leningrad per part dels alemanys l'any 1941. La història se centra en les experiències viscudes per l'Alexandra Koss quan era una xiqueta i la importància que va tenir la lectura per tal de fer front a les adversitats externes. "Aquell hivern, la neu arribà d'hora a Leningrad. [...] Però no talaren ni un sol arbre dels parcs i jardins que creixen des que es fundà Leningrad. I començà un fet dolorós: la crema de llibres. La bilioteca serví per escalfar-nos. [...] Més tard, els mobles. Però no ens atrevíem a llençar els llibres de literatura i, encara menys, els clàssics. La mare, per guarir-me de la tristesa, m'ensenyà francès. Les lectures em van salvar. Tot el dia m'estava sola amb els llibres i ara sé que la tradició culta és resistir."

Emili Teixidor
(Font: El Nacional.cat)

En un altre ordre de coses, Emili Teixidor, a l'L'Ocell de Foc, fa també referència a la relació literatura-vida, quan fa dir a l'Ocell, un noiet aprenent de joglar: "Tenia raó el Cec de Cabrera quan deia que gairebé sempre, per entendre bé les cançons, i trobar-hi tota la gràcia, hi hem d'afegir els nostres pensaments, la nostra experiència, les nostres alegries i tristeses."

El que estem vivint marcarà les nostres vides particulars alhora que ens ajudarà a entendre millor la vida en abstracte. Aquests dies ens estarem a casa i tindrem una cosa que sempre ens falta: temps. Tornant a Calders: "l'home de la hac baixa [...] crea un univers amb el seu somriure [...] el somriure, i el cloure els ulls per mirar cap endins i la pietat i la tendresa al·ludides abans, fan que l'home tingui entrada al misteri, que és una manera d'entendre les coses incomprensibles."

Quan el món s'atura, tenim els llibres. I la música. I tenim temps de pensar i d'escriure, que és una manera de reflexionar i de comprendre el món i la vida, la nostra i la de tots. Quan el món s'atura, el cor segueix bategant. I potser ho fa més fort, més ferm, més conscient i més noble.