LES NITS DE LA GENT VALENTA

Anit es va fer el ball de Carnaval a la Sénia, amb orquestra, disfresses, concurs i tot el que pertoca a la festa. I amb servei de bar -la barra- que, com tothom sap, enguany portava Joventuts Unides. 

D'esquerra a dreta: Lurdes Sales, Nuri Abella, Natàlia Jiménez, Ako Arasa, Oriol Amat, Laura Jiménez, Jordi Serres, Carme Abella, Toni Capseta i Albert Queralt. Ells, i Edelmiro Giner, Josep Antoni Tíscar, Mari Martínez i Mercè Carbó van portar la barra del ball de Carnaval 2020 de Joventuts Unides.

Tothom al poble sap que, els dies en què el ball l'organitza l'ajuntament (Festes Majors, Cap d'Any, Carnaval), el servei de bar va a càrrec d'una entitat de les que voluntàriament s'afegeixen a la roda, de manera que cada tres anys (en aquests moments) a Joventuts Unides li "toca" ocupar-se'n. Què comporta portar "la barra"?

Comporta, potser, muntar la barra; comporta preveure i comprar tot el que es consumirà; omplir les neveres; fer el tiquets; potser agranar el recinte i netejar les taules i cadires; parar les taules i les cadires; sis o set hores de feina de servir, amb més o menys intensitat, de vegades amb molta intensitat; recollir tota la brossa; recollir les taules i les cadires; agranar i netejar. Tot això onze dies de l'any. I, a més, preparar la visita dels patges reials al Col·legi, preparar les carrosses per als Reis d'Orient; recollir totes les cartes dels xiquets; organitzar la cavalcada de Ses Majestats; organitzar el repartiments dels regals...

No és fàcil. Cal ser gent. Cal ser força gent. I cal ser gent valenta: treballadora, altruista, compromesa, idealista. Perquè es fa amb voluntat de col·laborar, i per xalar i vinga va! Però és un esforç. Per això és tan important que molta més gent ajude en aquestes nits; perquè no hagen de ser sempre els mateixos i perquè sempre es pot col·laborar de moltes i variades maneres. Com diu Tíscar: "És una pena que la gent jove no vinga. Se xala molt; no saben el que es perden".

Quan va començar aquesta experiència, la primera entitat de fer-ho va ser Joventuts Unides; llavors, vam haver de participar en una subhasta i pagar uns diners a l'ajuntament per portar el servei de bar, com si fóssem un particular i no una entitat cultural sense ànim de lucre. En aquell moment, ho vam fer per poder comprar el piano de cua que encara ara tenim a l'aula Andreu Martínez i que fem servir per a les classes, per als assajos i per a audicions o concerts que demanen una certa qualitat de l'instrument. Recordem les audicions de fi de grau elemental de piano de Meritxell Queralt o de David Vinyals. Recordem especialment l'audició de fi de Grau Superior de Piano que ens va oferir Núria Tomàs, un veritable regal; o l'audició de fi de grau professional de Rut Queralt amb acompanyament de piano.

Oriol Giralt, professor de piano del Conservatori de Tortosa, acompanya Rut Queralt. (Recital de Fi de Grau de Violí. 2017)

Després d'aquella primera vegada, aquest servei de portar la barra es va oferir de manera itinerant a les entitats del poble que s'hi van voler afegir. S'oferiex com una deferència a les entitats, ja que no cal pagar res per ocupar-se'n. I està bé. Està bé col·laborar desinteressadament des de i amb una entitat; i està bé aquest punt de voluntariat gratuït que representa treballar per la cultura...

Estaria bé, sempre que no oblidéssem que cal destinar a l'ensenyament musical els pressupostos que es mereix, també a nivell de poble; sempre que els professors de música amb titulació universitària no tinguessen uns sous precaris perquè l'entitat, en aquests moments, no arriba a més; sempre que es valorés realment l'aprenentatge musical com una part important de l'educació i no com una activitat extraescolar més. 

Aquest article vol ser un homenatge a tota aquesta gent valenta, que dedica nits, temps i esforços perquè la Sénia puga tenir una entitat com Joventuts Unides. Gràcies.