ADRIANA SEBASTIÀ I LA CORAL JOVENTUTS UNIDES

JOEL PRADES FERRERES

La meva iaia Adriana va cantar a la coral Joventuts Unides durant molts anys. Començà a cantar a la dècada dels seixanta. Li agradava molt cantar i aproximar-se, en la mesura que podia, a la música, perquè li encantava. De petita n’hauria volgut aprendre, però l’època que li va tocar viure no ho propiciava gaire, i menys per a les xiquetes. Així doncs, de més gran, va ser quan es va decidir a formar part de la coral del poble.

Concert de Nadal 2002. Aquell dia la Coral Polifònica estrenava un nou vestuari.
Dirigia Andreu Martínez. A l'orgue, Lledó Barberà.

Per la seua veu, ella sempre ha cantat com a soprano. Recorda el bon ambient que hi havia i el gran director que tenien, Andreu Martínez. M’explica que ell era un director i músic excel·lent, que dirigia amb ganes i sabia transmetre la força de la música amb el seu entusiasme i dedicació tan professional. “Portava l’harmonia musical i personal dins del seu cor i es notava que la feina li agradava. Era una persona molt dinàmica, una persona que s’adaptava a tot i li agradava provar de fer coses diferents. Un deu”, em diu.

Durant els primers anys, la meua iaia recorda, sobretot, la interpretació de la lletra cantada de l’himne de la Sénia, que, durant aquells anys, es va donar a conèixer a la gent del poble. Era la nostra sardana tan bonica i que ens identifica, La senienca. Recorda concerts a l’església, cantates, gravacions, sortides a pobles i ciutats, intercanvis fora del país, concerts per Sant Jordi i Santa Cecília, cantades a casaments,... 

Concert a la Casa de Cultura, amb Núria Tomàs dirigint i Rossend Aymí al piano.
Ma iaia, a la segona fila de sopranos, la segona de la dreta.

M’explica l’experiència d’anar a Amposta a fer la gravació d’un disc! Va suposar un gran esforç per a tots els cantaires de la coral. “No va ser gens fàcil aquell projecte”, diu. Havien d’anar a la discogràfica d’Amposta molts dies per enregistrar l’himne d’aquesta ciutat veïna i altres cançons. Havien de repetir i repetir la mateixa part fins que tot quedés perfecte; i se’n van sortir. 

I és que em diu que a casa d’ella i del meu iaio es respirava música per tots costats. Tant un com l’altre es van entendre molt bé triant la música com a llenguatge i disciplina en què basar-se en l’educació dels seus tres fills. El meu iaio també va estar molt compromès amb la música. Ell va ser vicepresident i després  president de l’altra entitat musical del poble, l’Agrupació Musical Senienca,  durant molts anys. M’ha explicat que van ser uns anys molt intensos dedicats a la banda amb molta il·lusió i esforç. D’ell també he après a estimar la música i el nom de moltes peces musicals que ell sentia tocar en aquells temps a la banda de música. 

Els meus iaios, el meu germa Dan i jo. (2019)

Van ser un grapat d’anys molt importants per a la meua iaia i iaio per amor a la música, un per una cosa i l’altre per l’altra. Jo crec que encara estan tots dos enamorats de la música. De fet, crec que la meua iaia encara cantaria a la coral, però ara pensa que la seva veu ja no és la mateixa.

Ma iaia Adriana, ara.

Jo sé que canta molt bé, perquè quan era més petit i em quedava a dormir a casa els iaios, ella em cantava cançons per anar a dormir. Té una veu molt dolça, clara i molt ben afinada i a mi m’encantava que em cantés. Té un molt bon repertori de cançons arxivades a la memòria de totes les cançons que cantaven a la coral. Encara les sol cantar a casa mentre cuina o anem amb cotxe a la muntanya. Jo l’escolto amb admiració de veure com es posa a cantar davant de tots sense vergonya i satisfeta del fet de cantar. El més bo és que ens arrossega a tots a cantar i tots cantem. Ja ens sabem moltes de les cançons que ella cantava. Això ens fa compartir moments de família íntims, particulars i especials.

Gràcies, iaios, per ensenyar-me a estimar la música. Us estimo.