JESABEL BEL, LA PRESIDENTA DISCRETA

De -
El passat mes de desembre Jesa, que ha estat la quarta presidenta de Joventuts Unides, en demanava el relleu. Havia substituït en el càrrec Josep Antoni Tíscar i ha representat l'entitat en una època de dificultats (sempre n'hi ha hagut i sempre n'hi haurà en una entitat cultural com la nostra, que també té una escola), però una època, també, de molta il·lusió i de grans realitzacions.

Sense formar-ne part com a intèrpret, Jesa ha vist passar tota la seua família -gairebé- per Joventuts Unides: els fills i les nebodes. La seua filla Alba formava part d'aquell grupet (sempre enyorat) que va promoure el naixement del Cor Jove: Alba Tomàs, Alba Caballer, Pau Ortiz, Jordi Verge, Maria Mestre i Laia Reverter, amb Cinta Ollé i Josep Ollé (i amb Jordi Benaiges) com a ànimes del projecte. Als quals després se'ls afegia una segona generació (Ícar Iranzo, Andreu Caballer, Enric Martí, Òscar Pla i Martí Vinyals) i una tercera... i moltes més. Ai, quins records!

De l'etapa de Jesa, tal vegada el més destacat han estat els aniversaris. Vam començar el 2011 amb el 45è Aniversari, un concert de gala promogut per aquests joves de què parlàvem i que ens va enlluernar a tots. Perquè no havíem fet mai una gala, a Joventuts Unides. Concert, sopar, photocall... ens havíem modernitzat! Una mica més tard, el 2014, Jesa ens va acompanyar, és clar, a l'Alguer... Ai, el mar de l'Alguer, i les nits de l'Alguer, i el concert al claustre de Sant Francesc, i Joan Elies Adell i Clàudio... quants records!

Tanmateix, el 45è aniversari també va servir d'entrenament per al 50è aniversari de Joventuts Unides: tot un any d'actes diversos que va culminar amb el Concert de Cloenda del 30 de desembre de 2016: la cirereta del pastís, la satisfacció d'una gran família! Va caldre molt d'esforç de moltes persones, però, carai!, va ser bonic de veres!
La colla d'intrèpids que van fer a peu la darrera etapa de la Sendera, des de Monistrol fins a Montserrat.
Jesa, al centre del grup. (13 d'agost de 2016)
Jesa i Cinta Ollé lliuren al Pare Abat de Montserrat
el dibuix commemoratiu del cinquantenari
de Joventuts Unides, obra de Cinta Sabaté.
(4 d'agost de 2016)
Ara bé, si ens hem de quedar amb una activitat de totes, ens quedem amb la Sendera de Concerts. I Jesa va ser la presidenta de la Sendera, que va fer en la seua totalitat, una més integrada al grup: la va viure en primera persona, intensament i, com sempre ha fet, va representar l'entitat d'una manera digna, discreta i eficient. 

Com a tantes persones que han passat per Joventuts Unides, a Jesa només li podem transmetre el nostre més profund agraïment. Ha dedicat el seu temps, desinteressadament a la nostra entitat i, fent-ho, ha treballat a favor de la cultura i, de retruc, del poble. El seu nom ja forma part de la història de Joventuts Unides i anirà lligat a una època molt bonica, de goig i de celebracions. 
Al dinar de germanor, fent el brindis. (Montserrat, 14 d'agost de 2016)

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

... ON SIGUEU, CANTEU I FEU CANTAR!

De -
Imatge
  MERCÈ CANO i NOGUÉ     (Encara en relació amb el lliurament dels Premis Clavé 2023, us oferim el parlament que hi feu Mercè Cano, presidenta del Moviment Coral Català, una confederació de diverses federacions corals de Catalunya. Li agraïm que ens permeti publicar aquestes encertades paraules, que subscrivim plenament.)      Bon vespre a tots i totes, Avui hem lliurat els Premis Clavé corresponents a l’any 2023. Al llarg de l’any s’han fet moltes activitats corals de tot tipus arreu del territori i aquí s’han triat uns guanyadors i guanyadores d’entre els molts candidats i candidates presentats. Però, segur que encara hi ha grups corals que no han estat presentats. Al llarg de l’any aneu pensant en quantes actuacions protagonitzeu o aneu a veure i feu-ne un llistat per poder presentar candidatures el proper any. Donarem més feina al jurat, però podrem presentar un ventall encara més gran del que es canta a Catalunya. Aquí, entre nosaltres, hi ha gent...
Continua llegint

JOVENTUTS UNIDES, PREMI CLAVÉ 2023

De -
Imatge
L'ESCOLA DE MÚSICA JOVENTUTS UNIDES és distingida amb el Premi Projecte Transformació Social en la sisena edició dels Premis Josep Anselm Clavé de la Música Coral a Catalunya Divendres passat, 17 de maig, va ser una data destacada i emotiva per a Joventuts Unides. Anàvem a Sant Sadurní d'Anoia per assistir a la Gala de lliurament dels Premis Josep Anselm Clavé de la Música Coral a Catalunya en la seua sisena edició i el motiu no podia ser un altre: el jurat havia concedit un premi a Joventuts Unides. A més de l'agraïment i l'alegria que sentíem, vam poder gaudir d'una gala en què es van destacar molts noms del món coral (compositors, directors i cors) i moltes associacions de música i cultura tradicional. Tot plegat un exemple del ric teixit associatiu i de la vitalitat de la cultura tradicional i popular a Catalunya.  A la Gala hi va assistir una àmplia representació de la música coral i dels Cors de Clavé, i va comptar amb l'assistència destacada de l' H...
Continua llegint

MUNTANYES DEL CANIGÓ

De -
Imatge
El Canigó és el cim més emblemàtic del Pirineu .  El massís del  Canigó , de més de 2.700 metres, és la serralada pirinenca més propera a la  Mediterrània . Se situa a la  Catalunya Nord , damunt les planes del  Conflent  i el  Rosselló , d'una banda, i del  Vallespir  i de l’ Empordà , de l'altra. Avui  ens plau de recordar diverses referències musicals -o no- al Canigó. Canigó i presseguers. Vinçà (Co nflent).  Foto: Alain Ortiz  ( Font: Aleix Renyé, twitter) Les dues cançons tradicionals més conegudes que fan referència al Canigó,  Muntanyes del Canigó   i  Muntanyes regalades , tenen en comú els versos inicials: "Muntanyes del Canigó, / fresques són i regalades...", "Muntanyes regalades / són les del Canigó...". De totes dues se n'han fet nombroses versions. La versió que cantem nosaltres de Muntanyes de Canigó és un arranjament per a quatre veus (SATB) de Nadal Puig . S'hi expressa la solitud i...
Continua llegint

ANSELMO: EL CAMÍ DELS HEROIS

De -
Imatge
Avui la Sénia s'ha llevat trista . Ahir els diaris digitals donaven la notícia, i la tele se'n feia ressò: havien mort tres catalans a Geòrgia per causa d'una allau mentre practicaven esquí de muntanya. Tristor. Pena. Al matí hem sabut que un dels tres esquiadors és Anselmo Ramírez . Anselmo el coneixem, com coneixem tota la seua família, la major part de la qual viu a la Sénia. El cor se'ns ha fet més petit. Dol més. El dia ja no podrà ser alegre a la Sénia. Ja fa temps que pensàvem que, en aquest blog, caldria parlar de la  gran família Mestre, els Torreta, que pervenen de Vallibona,   per la importància que han tingut i tenen per a l'entitat. Des de  Gregori Mestre ,  tants i tants anys vinculat plenament a pràcticament totes les seccions de l'entitat, fins a  Abril Fabregat ,  que ara té cinc anys, tots els cosins de la família han passat per Joventuts Unides en un moment o altre, amb més o menys vinculació, i cadascun d'ells es mereixeria un ...
Continua llegint

LLUÍS, PARE D'UXIA

De -
Imatge
Lluís i Uxia La majoria de nosaltres estem aturats, però al defora el món va fent el seu camí. De vegades inesperat, de vegades fatalment equivocat. Perquè segur que en alguns casos es deu equivocar. Ahir, a través de les xarxes és clar (el nostre mitjà de comunicació ara mateix) coneixíem un altre fet dolorós: Lluís Horta ens havia deixat . Tal vegada pel nom no el coneixeríeu els qui no hi teníeu una relació directa, però, veient la seua foto, diríeu: "Ah, sí! Ja sé qui és." Potser perquè era una persona robusta, que no passava desapercebuda; potser, especialment, perquè, fins i tot sense haver-li parlat mai, notaves que els seus ulls transmetien bondat. Sabem que Lluís era una persona molt estimada en les entitats en què participava: el Centre Excursionista Refalgarí li dedica unes paraules sentides ; també des de Roquetes o Xerta: tots en destaquen el seu amor a la natura, als Ports; la seua disposició a ajudar; la seua cordialitat de tracte amb tothom, grans...
Continua llegint