ESTHER SEGURA I LA GENEROSITAT

Joventuts Unides va nàixer i va créixer gràcies a l'acolliment de mossèn Cristóbal Suñé, que va deixar que la música formés part de la seua vida quotidiana. Els qui vam conèixer la nostra primera casa, recordem com era. 

El primer que trobàvem era l'entrada, fresca, amb alguna planta que sempre feia goig. Seguint recte, els lavabos a l'esquerra, al centre una aula d'instrument i a la dreta una saleta de reunions i biblioteca. Des de l'entrada, cap a la dreta, s'arribava a l'aula més gran, en forma de ela; a l'angle de la ela, el piano de cua, el mateix que tenim ara. En aquesta sala es feien les classes de llenguatge musical i els assajos de la coral i dels conjunts instrumentals. Continuant més endins, féiem cap a una altra aula per a classes de llenguatge musical o d'instrument; i encara una petita cambra per a arxiu. Amb el temps, però, va caldre ampliar l'espai, i mossèn Suñé ens va permetre ocupar fins i tot el segon pis, dalt de la planta on vivia ell i la seua germana Tresina. El segon pis tenia tres aules per a instrument o música per als petits, i un despatx. Aquest era l'espai en què molts de nosaltres ens vam fer grans.

Coincidint amb la marxa d'Andreu i de mossèn Suñé, el 2003-2004, el bisbat va insistir que calia que deixéssem els espais de la casa abadia per a usos pastorals. Va caldre buscar una alternativa, i no n'hi havia gaires. També va coincidir que la casa veïna, els números 5 i 7 del mateix carrer Major, es trobava en venda, si bé ja tenia aparaulat en ferm un comprador: Esther Segura.

En aquell moment, es va veure com a millor opció l'oportunitat de comprar aquella casa, que necessitaria, això sí, una reforma absoluta. Però aquesta opció no s'hauria pogut materialitzar si el primer comprador no ho hagués acceptat. I Esther ho va acceptar.

Esther ha estat sempre una persona de Joventuts Unides: alumna, cantaire, directora ocasional. Tota la seua família ho ha estat, i son pare, que és cantaire des dels inicis de la coral polifònica, és ara mateix el nostre cantaire més veterà. Però, sobretot, Esther, persona despresa i de cor noble, s'estimava l'entitat. I ens va donar una lliçó de generositat extraordinària, perquè va renunciar a la que havia de ser la seua casa per donar la possibilitat que fos la casa de tots. Poques persones ho haurien fet; potser no cap. I, com en tantes altres coses, potser no li ho hem agraït mai prou.

Esther Segura i Laura Jiménez en una divertida actuació durant el Concert de Sant Jordi 2017.
(Foto: Joventuts Unides)