CAL HOMENATJAR ELS NOSTRES CANTAIRES

De -
Un dels motius -no l'unic- pel qual vam pensar que seria una bona idea rellançar l'En Clau de Sol Fa va ser aquest: cal retre homenatge als nostres cantaires més veterans. 

Ja el 2016, amb motiu del 50è aniversari i d'una manera especial en el Concert de Cloenda, es va dur a terme una intensa feina de contactar amb totes les persones que havien format part de Joventuts Unides en un moment o altre de la seua història. La crida va tenir força èxit, si bé, com és lògic, també hi va haver molta gent que no se'n va assabentar o que no va poder participar en la celebració. Tanmateix, de totes aquestes persones, hi ha un grupet que mereix ara la nostra especial atenció.

Es tracta de cantaires que han deixat la Coral Polifònica, però no perquè la vida els haja portat per altres camins, que també; sinó, en especial, perquè la salut no els ha permès continuar o perquè s'han sentit grans i han cregut que calia descansar.  Assajo una llista provisional que podria ser la següent: Pepita Querol, Sergi Almuni, Rosita Cid, Mari Carmen Garcia i Albertina Llobregat.

Actuació de la Coral Polifònica a la Sala de la Façana de Montserrat.
(Foto: Elena Garcia)
A part d'aquests noms, hi ha una altra llista, també provisional, d'excantaires que han deixat la coral en un moment anterior, però que també hi van estar molt relacionats en una determinada època. Podrien ser Adriana Sebastià, Ramon Verge, Enrique Cardona i Mari Carmen Querol. 

Primera samarreta de l'entitat.
La conserva Cris Almuni.
Seria bo que, de totes elles, poguéssem tindre'n una semblança a manera d'homenatge. Manllevem una dita d'un treball de Dúnia Pla: "Més val un llapis curt que una memòria llarga". A nosaltres ens calen les dos coses: gent amb memòria llarga que ens aporte la informació i un llapis, encara que siga curt (un mitjà físic, encara que siga l'En Clau de Sol Fa) per apuntar-la, perquè és una manera de conservar-la. 

Tots som la història de Joventuts Unides. I, com deia Palmira Artigas fent un comentari al recent article de 19 de gener sobre Jesabel Bel: "Els records són l'ànima de la vida".

Comentaris

Unknown ha dit…
Són les nostres arrels. Gràcies a tots ells.
24 de gener del 2020, a les 20:57
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

... ON SIGUEU, CANTEU I FEU CANTAR!

De -
Imatge
  MERCÈ CANO i NOGUÉ     (Encara en relació amb el lliurament dels Premis Clavé 2023, us oferim el parlament que hi feu Mercè Cano, presidenta del Moviment Coral Català, una confederació de diverses federacions corals de Catalunya. Li agraïm que ens permeti publicar aquestes encertades paraules, que subscrivim plenament.)      Bon vespre a tots i totes, Avui hem lliurat els Premis Clavé corresponents a l’any 2023. Al llarg de l’any s’han fet moltes activitats corals de tot tipus arreu del territori i aquí s’han triat uns guanyadors i guanyadores d’entre els molts candidats i candidates presentats. Però, segur que encara hi ha grups corals que no han estat presentats. Al llarg de l’any aneu pensant en quantes actuacions protagonitzeu o aneu a veure i feu-ne un llistat per poder presentar candidatures el proper any. Donarem més feina al jurat, però podrem presentar un ventall encara més gran del que es canta a Catalunya. Aquí, entre nosaltres, hi ha gent...
Continua llegint

JOVENTUTS UNIDES, PREMI CLAVÉ 2023

De -
Imatge
L'ESCOLA DE MÚSICA JOVENTUTS UNIDES és distingida amb el Premi Projecte Transformació Social en la sisena edició dels Premis Josep Anselm Clavé de la Música Coral a Catalunya Divendres passat, 17 de maig, va ser una data destacada i emotiva per a Joventuts Unides. Anàvem a Sant Sadurní d'Anoia per assistir a la Gala de lliurament dels Premis Josep Anselm Clavé de la Música Coral a Catalunya en la seua sisena edició i el motiu no podia ser un altre: el jurat havia concedit un premi a Joventuts Unides. A més de l'agraïment i l'alegria que sentíem, vam poder gaudir d'una gala en què es van destacar molts noms del món coral (compositors, directors i cors) i moltes associacions de música i cultura tradicional. Tot plegat un exemple del ric teixit associatiu i de la vitalitat de la cultura tradicional i popular a Catalunya.  A la Gala hi va assistir una àmplia representació de la música coral i dels Cors de Clavé, i va comptar amb l'assistència destacada de l' H...
Continua llegint

MUNTANYES DEL CANIGÓ

De -
Imatge
El Canigó és el cim més emblemàtic del Pirineu .  El massís del  Canigó , de més de 2.700 metres, és la serralada pirinenca més propera a la  Mediterrània . Se situa a la  Catalunya Nord , damunt les planes del  Conflent  i el  Rosselló , d'una banda, i del  Vallespir  i de l’ Empordà , de l'altra. Avui  ens plau de recordar diverses referències musicals -o no- al Canigó. Canigó i presseguers. Vinçà (Co nflent).  Foto: Alain Ortiz  ( Font: Aleix Renyé, twitter) Les dues cançons tradicionals més conegudes que fan referència al Canigó,  Muntanyes del Canigó   i  Muntanyes regalades , tenen en comú els versos inicials: "Muntanyes del Canigó, / fresques són i regalades...", "Muntanyes regalades / són les del Canigó...". De totes dues se n'han fet nombroses versions. La versió que cantem nosaltres de Muntanyes de Canigó és un arranjament per a quatre veus (SATB) de Nadal Puig . S'hi expressa la solitud i...
Continua llegint

ANSELMO: EL CAMÍ DELS HEROIS

De -
Imatge
Avui la Sénia s'ha llevat trista . Ahir els diaris digitals donaven la notícia, i la tele se'n feia ressò: havien mort tres catalans a Geòrgia per causa d'una allau mentre practicaven esquí de muntanya. Tristor. Pena. Al matí hem sabut que un dels tres esquiadors és Anselmo Ramírez . Anselmo el coneixem, com coneixem tota la seua família, la major part de la qual viu a la Sénia. El cor se'ns ha fet més petit. Dol més. El dia ja no podrà ser alegre a la Sénia. Ja fa temps que pensàvem que, en aquest blog, caldria parlar de la  gran família Mestre, els Torreta, que pervenen de Vallibona,   per la importància que han tingut i tenen per a l'entitat. Des de  Gregori Mestre ,  tants i tants anys vinculat plenament a pràcticament totes les seccions de l'entitat, fins a  Abril Fabregat ,  que ara té cinc anys, tots els cosins de la família han passat per Joventuts Unides en un moment o altre, amb més o menys vinculació, i cadascun d'ells es mereixeria un ...
Continua llegint

LLUÍS, PARE D'UXIA

De -
Imatge
Lluís i Uxia La majoria de nosaltres estem aturats, però al defora el món va fent el seu camí. De vegades inesperat, de vegades fatalment equivocat. Perquè segur que en alguns casos es deu equivocar. Ahir, a través de les xarxes és clar (el nostre mitjà de comunicació ara mateix) coneixíem un altre fet dolorós: Lluís Horta ens havia deixat . Tal vegada pel nom no el coneixeríeu els qui no hi teníeu una relació directa, però, veient la seua foto, diríeu: "Ah, sí! Ja sé qui és." Potser perquè era una persona robusta, que no passava desapercebuda; potser, especialment, perquè, fins i tot sense haver-li parlat mai, notaves que els seus ulls transmetien bondat. Sabem que Lluís era una persona molt estimada en les entitats en què participava: el Centre Excursionista Refalgarí li dedica unes paraules sentides ; també des de Roquetes o Xerta: tots en destaquen el seu amor a la natura, als Ports; la seua disposició a ajudar; la seua cordialitat de tracte amb tothom, grans...
Continua llegint