DÉU NOS DO, HIMNE DE JOVENTUTS UNIDES?

Tots coneixem l'Orfeó Català, entitat coral fundada el 1891 per Amadeu Vives i Lluís Millet. El mateix Lluís Millet va encomanar al poeta Joan Maragall la lletra per a l'himne de l'Orfeó, poema que inicialment titulà "El cant de la bandera", i que va ser musicat pel mateix Millet. Aquesta composició fou estrenada en l'acte de benedicció de la senyera de l'Orfeó Català que tingué lloc a Montserrat l'11 d'octubre de 1896. El 1918 "El cant de la senyera" fou adoptat com a himne de totes les corals de Catalunya. Actualment aquest himne forma part del patrimoni col·lectiu i ha esdevingut un dels símbols nacionals.

La Coral Polifònica, sota la direcció de Josep Ollé (Sant Jordi 2012)

Com sabem, l'any 2012 Josep Ollé i Sabaté musicà el poema de Josep Carner "Déu nos do ser catalans", que, amb el títol Déu nos do, dedicà a les corals de Joventuts Unides. En la comparació entre els dos moments i fets esmentats, només se salvaria el compositor; perquè és evident que, si haguéssem coincidit en el temps, és del tot improbable que Josep Carner hagués conegut l'existència de Joventuts Unides; i la nostra coral tampoc no es pot comparar ni de bon tros amb l'Orfeó Català si no és en una mateixa estimació per la música i pel país.

Tanmateix, ja que tenim aquesta preciosa cançó amb aquesta preciosa dedicatòria, ¿no podríem adoptar-la com a himne de la coral, fins i tot de l'entitat? És cert que no seria un himne abrandat, fruit de la rauxa. Seria un himne des de la serenor, més aviat fruit del seny; però de conviccions profundes, arrelades i fortes. Himne amb majúscula, al cap i a la fi.

La Coral Polifònica i el Cor Jove, amb els seus directors Cinta Ollé i Josep Ollé (Sant Jordi 2012)