ESCRIT DE COMIAT

De -
JESABEL BEL

La meva relació amb l’Entitat va començar quan hi vam apuntar la meva filla Alba als 4 anyets, va continuar el meu fill Pau i fins ara. De fet, molts dels seus records estan lligats a JJUU: classes, concerts, sortides amb el Cor Jove, grup instrumental i grup dolçainer, anades a Montserrat..., a més de les amistats que han fet i que perduren amb el temps.

Jo també vaig començar, a poc a poc, a conèixer la gent que forma part de JJUU i a apreciar-la. Al poc temps, vaig entrar a formar part de la junta directiva com a vocal i després com a secretària més endavant. Jose Tíscar, que era el president en aquella època, em va proposar ser presidenta. Em va costar decidir-ho, però s’havia de fer, la gent amb qui tan bé em trobava m’ho estaven demanant i vaig dir que sí. Així va començar la meva època de Presidenta, ara fa 8 anys. Han estats temps complicats per a l’Entitat i encara ho són, però amb l’esforç de tots es van superant els obstacles i es va tirant endavant. 

Les coses, com a moltes altres entitats, es fan amb l’esforç de molta gent que, desinteressadament, aporta tot el que pot. Crec que tota la gent hauria de formar part, en algun moment de la seva vida, d’una Entitat com aquesta per apreciar les coses que es fan i com es fan. He d'agrair, sense entrar en noms, que en són molts, a tota la gent que col·labora perquè tot rutlli, tant el dia a dia de les classes, activitats, concerts, sortides... com les activitats extres, barres, trobades, participació a les fires i tantes coses que es fan.

Interpretació del Llibre Vermell de Montserrat. Sendera de Concerts.
Abadia de Montserrat, 14 d'agost de 2016
Si he de destacar alguna activitat de la meva època de presidenta, són els actes de 50è Aniversari, en especial la Sendera de Concerts. Van ser uns dies molts especials, va estar molt ben organitzat per molta gent i el fet de cada dia fer un concert al poble que ens acollia va ser espectacular, sobretot el darrer concert a l’Abadia de Montserrat. Encara se’m posa la pell de gallina i em cauen les llàgrimes de l’emoció que, crec que parlo en nom de tots, ens va omplir el cor aquell dia. Gràcies a tots els que ho vàreu fer possible.

Ara és hora de canvi, una altra generació entra a formar part de la Junta Directiva de l’Entitat. Això és molt bo; gent amb ganes i idees renovades. MOLTA SORT!!! Seguirem junts.

Enllaços relacionats:
JESABEL BEL, LA PRESIDENTA DISCRETA (19-gener-2020)
ARRIBAREM ON VOSALTRES VOLDREU. Jesabel Bel, (24-març-2016)
JOVENTUTS UNIDES, 50È ANIVERSARI. Jesabel Bel (1-gener-2016)

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

... ON SIGUEU, CANTEU I FEU CANTAR!

De -
Imatge
  MERCÈ CANO i NOGUÉ     (Encara en relació amb el lliurament dels Premis Clavé 2023, us oferim el parlament que hi feu Mercè Cano, presidenta del Moviment Coral Català, una confederació de diverses federacions corals de Catalunya. Li agraïm que ens permeti publicar aquestes encertades paraules, que subscrivim plenament.)      Bon vespre a tots i totes, Avui hem lliurat els Premis Clavé corresponents a l’any 2023. Al llarg de l’any s’han fet moltes activitats corals de tot tipus arreu del territori i aquí s’han triat uns guanyadors i guanyadores d’entre els molts candidats i candidates presentats. Però, segur que encara hi ha grups corals que no han estat presentats. Al llarg de l’any aneu pensant en quantes actuacions protagonitzeu o aneu a veure i feu-ne un llistat per poder presentar candidatures el proper any. Donarem més feina al jurat, però podrem presentar un ventall encara més gran del que es canta a Catalunya. Aquí, entre nosaltres, hi ha gent...
Continua llegint

JOVENTUTS UNIDES, PREMI CLAVÉ 2023

De -
Imatge
L'ESCOLA DE MÚSICA JOVENTUTS UNIDES és distingida amb el Premi Projecte Transformació Social en la sisena edició dels Premis Josep Anselm Clavé de la Música Coral a Catalunya Divendres passat, 17 de maig, va ser una data destacada i emotiva per a Joventuts Unides. Anàvem a Sant Sadurní d'Anoia per assistir a la Gala de lliurament dels Premis Josep Anselm Clavé de la Música Coral a Catalunya en la seua sisena edició i el motiu no podia ser un altre: el jurat havia concedit un premi a Joventuts Unides. A més de l'agraïment i l'alegria que sentíem, vam poder gaudir d'una gala en què es van destacar molts noms del món coral (compositors, directors i cors) i moltes associacions de música i cultura tradicional. Tot plegat un exemple del ric teixit associatiu i de la vitalitat de la cultura tradicional i popular a Catalunya.  A la Gala hi va assistir una àmplia representació de la música coral i dels Cors de Clavé, i va comptar amb l'assistència destacada de l' H...
Continua llegint

MUNTANYES DEL CANIGÓ

De -
Imatge
El Canigó és el cim més emblemàtic del Pirineu .  El massís del  Canigó , de més de 2.700 metres, és la serralada pirinenca més propera a la  Mediterrània . Se situa a la  Catalunya Nord , damunt les planes del  Conflent  i el  Rosselló , d'una banda, i del  Vallespir  i de l’ Empordà , de l'altra. Avui  ens plau de recordar diverses referències musicals -o no- al Canigó. Canigó i presseguers. Vinçà (Co nflent).  Foto: Alain Ortiz  ( Font: Aleix Renyé, twitter) Les dues cançons tradicionals més conegudes que fan referència al Canigó,  Muntanyes del Canigó   i  Muntanyes regalades , tenen en comú els versos inicials: "Muntanyes del Canigó, / fresques són i regalades...", "Muntanyes regalades / són les del Canigó...". De totes dues se n'han fet nombroses versions. La versió que cantem nosaltres de Muntanyes de Canigó és un arranjament per a quatre veus (SATB) de Nadal Puig . S'hi expressa la solitud i...
Continua llegint

ANSELMO: EL CAMÍ DELS HEROIS

De -
Imatge
Avui la Sénia s'ha llevat trista . Ahir els diaris digitals donaven la notícia, i la tele se'n feia ressò: havien mort tres catalans a Geòrgia per causa d'una allau mentre practicaven esquí de muntanya. Tristor. Pena. Al matí hem sabut que un dels tres esquiadors és Anselmo Ramírez . Anselmo el coneixem, com coneixem tota la seua família, la major part de la qual viu a la Sénia. El cor se'ns ha fet més petit. Dol més. El dia ja no podrà ser alegre a la Sénia. Ja fa temps que pensàvem que, en aquest blog, caldria parlar de la  gran família Mestre, els Torreta, que pervenen de Vallibona,   per la importància que han tingut i tenen per a l'entitat. Des de  Gregori Mestre ,  tants i tants anys vinculat plenament a pràcticament totes les seccions de l'entitat, fins a  Abril Fabregat ,  que ara té cinc anys, tots els cosins de la família han passat per Joventuts Unides en un moment o altre, amb més o menys vinculació, i cadascun d'ells es mereixeria un ...
Continua llegint

LLUÍS, PARE D'UXIA

De -
Imatge
Lluís i Uxia La majoria de nosaltres estem aturats, però al defora el món va fent el seu camí. De vegades inesperat, de vegades fatalment equivocat. Perquè segur que en alguns casos es deu equivocar. Ahir, a través de les xarxes és clar (el nostre mitjà de comunicació ara mateix) coneixíem un altre fet dolorós: Lluís Horta ens havia deixat . Tal vegada pel nom no el coneixeríeu els qui no hi teníeu una relació directa, però, veient la seua foto, diríeu: "Ah, sí! Ja sé qui és." Potser perquè era una persona robusta, que no passava desapercebuda; potser, especialment, perquè, fins i tot sense haver-li parlat mai, notaves que els seus ulls transmetien bondat. Sabem que Lluís era una persona molt estimada en les entitats en què participava: el Centre Excursionista Refalgarí li dedica unes paraules sentides ; també des de Roquetes o Xerta: tots en destaquen el seu amor a la natura, als Ports; la seua disposició a ajudar; la seua cordialitat de tracte amb tothom, grans...
Continua llegint