SENDERA DE CONCERTS (VIII)
Crònica del nostre pelegrinatge
musical a Montserrat
Dissabte, 13 d'agost de 2016
1. La ruta: Monistrol - Montserrat
La ruta prevista en el
nostre plantejament incial és Piera - Montserrat, d'uns 19 km. Però no,
descartem aquesta opció després de l'etapa anterior, més llarga del que
esperàvem, amb algunes seqüel·les en els senderistes. Tots estem d'acord a fer
només la pujada a Montserrat i, després d'una petita reunió entre Natàlia i
Víctor, els nostres companys experts en muntanya, triem el camí des de
Monistrol, per les escales, diuen.
De manera que ens
desplacem des de Piera fins a l'aparcament del cremallera amb cotxes. Des
d'aquí, iniciem la pujada, el darrer esforç i, per això mateix, el que més
il·lusió ens fa. Alguns de nosaltres hem fet la Sendera sencera: ara només cal
completar-la! Altres només hem fet alguna etapa: aquesta sí que no ens la volem
perdre! Limitar l'etapa a la pujada ha permès que fins i tots aquells peus amb
butllofes i aquell genoll adolorit s'hagen animat: tots per amunt, és clar que
sí, només faltaria!
La pujada comença bé,
tot i que es fa més difícil al punt d'arribar a les escales. Ens esperem, ens
ajudem, continuem. Mentrestant, els que pugem amb els cotxes ja hem descarregat
l'espineta a l'alberg. Decidim baixar pel mateix camí per on pugen els
senderistes, esperar-los i així arribar a Montserrat, de manera simbòlica, tots
junts.
2. Montserrat
Ningú no pot escatimar
l'encant natural de Montserrat; no cal dir el que té avui per a nosaltres, que
n'hem fet el motiu del nostre pelegrinatge. Sempre ens ha agradat: avui encara
més. Hi hem arribat, ho hem aconseguit i, alhora, som conscients que estem
posant fi a una petita aventura --o a un gran repte, segons com es mire.
A Montserrat ens rep
Andreu, que ja hi ha anat a dormir la nit abans. Ens estem a l'alberg Abat
Garriga, entre l'hotel i el monestir, al costat de la plaça. És un alberg gran,
que té, a dalt de tot, una cuina i una sala espaiosa pensada com a menjador,
zona de treball o de convivència per a grups.
Avui no fem concert,
el farem demà. Avui gaudim del moment, dels missatges de whatsapp que ens arriben, anem a vespres (la basílica està plena,
hi ha tanta gent a Montserrat!) A la nit hi ha un concert d'un cor anglès de
molta categoria. Andreu ens anima a anar-hi i ens avisa: "Si voleu trobar
lloc, hi heu d'anar tres quarts d'hora abans que comence." Ben creguts, hi
anem a l'hora indicada... però ja ens trobem la basílica plena! Sort d'Andreu, que
ens fa passar a un altar lateral més proper. Escoltar aquella coral ens fa
prendre consciència --si és que mai ho havíem oblidat-- de la qualitat de les
formacions que actuen a Montserrat. Mare meua, i demà i actuarem nosaltres!
En acabar el concert,
com si es tractés d'un grup de Trobades d'Animadors de Cant, baixem a les
places a cantar cànons participatius amb tothom qui vulga. Després, a l'alberg,
encara queda energia per aprendre --o patir-- alguns jocs d'enginy,
col·laboratius, que ens fan xalar, novament, tots junts. Ai ai, que després ens
enyorarem!
3. Anècdotes
- Amb permís dels
comptes de l'organització, decidim anar a dinar al bufet del restaurant. Potser
un dia normal ja ho hauríem trobat tot bo... Però no és un dia normal, venim de
tota una setmana de sendera. Hem menjat sa, hem menjat força bé, no ens ha
faltat el més essencial en cap moment... Però ara ho trobem tot especialment bo i
variat i apetitós... Ja asseguts a taula, Tomàs, que s'ha afegit avui al grup,
ens comenta: "Es nota que ara valoreu molt més totes les coses que de
normal tenim." Doncs això mateix.
4. Curiositats: Què ha significat la Sendera?
Pel que fa a Joventuts
Unides, a través del programa de mà i des les presentacions dels concerts hem
explicat el sentit de la Sendera amb cinc mots: celebració, pelegrinatge,
música, tradició i catalanitat. Hem volgut que la Sendera de concerts donés
cabuda a tot això i que reforcés el nostre lligam amb Montserrat, iniciat als
primers anys de nàixer l'entitat. Creiem que ho hem aconseguit. Ha estat una
activitat intensa, emotiva i plena de contingut amb la qual, sens dubte, hem
donat rellevància al nostre 50è aniversari.
A nivell personal de
cada participant, ha estat un petit repte aconseguit. I a nivell de grup, el fet
és que durant nou dies ho hem compartit pràcticament tot. Ens hem ajudat, hem
col·laborat tots, ens hem adaptat perfectament al que tocava fer. Hem caminat i
hem cantat a la Mare de Déu. Ha anat així. I ens hem enllaçat amb "El cant dels
adéus" cada vegada que algú se n'anava. Segurament, ara tots som més amics
que abans i el que és segur és que aquesta vivència no l'oblidarem mai.
5. Opinions dels participants
LAURA JIMÉNEZ: Moltes emocions esta setmana! Ha sigut una sendera
genial gràcies a tothom! Una setmaneta i mos veem al concert de la Sénia!
MARIA TOSET: Voldria agrair i felicitar a tots els que
han fet possible aquest viatge tan emocionant i que recordaré molt de temps.
CINTA OLLÉ: Gràcies a tots per aquesta aventura i a
Andreu per mimar-nos tant a Montserrat. Sempre és un plaer estar-hi i amb gent
de la Sénia encara més!
CINTA SABATÉ: Ha estat un plaer poder seguir la Sendera.
Gràcies Andreu. Gràcies Joventuts Unides.
ORFELINA MARTÍ: Moltes gràcies per haver-nos fet la vida més
bonica durant aquests dies. Animo aquestes persones joves que han tingut tan
bones idees per posar en marxa la celebració de l'aniversari, que continuen
aportant-ne de noves, perquè ho sabeu fer de manera única. I encara que
Joventuts Unides siga una entitat menuda, vosaltres sou molt GRANS.
Comentaris