... ON SIGUEU, CANTEU I FEU CANTAR!

SENDERA DE CONCERTS (IX) 

Crònica del nostre pelegrinatge musical a Montserrat

Diumenge, 14 d'agost de 2016

1. Montserrat: missa i rebuda del Pare Abat

Les campanes matineres de laudes ens marquen un nou dia. La vida a Montserrat es desperta de bon matí i ens arrossega: avui és el nostre dia. Ens llevem, esmorzem, fem la darrera recollida de maletes i bosses; a la nit, dormirem a casa. Andreu, sempre amatent amb l'espineta, mira aquella tecla que no anava; l'acompanyen els nostres enginyers casolans, és a dir Víctor i Josep F., amb l'ajuda de Josep Q. (aquests xics valen per a tot, us ho podeu creure!). Inspeccionen el problema: "I si provem aquí, i si fem allò altre...?" Oh sorpresa, la tecla es torna a sentir. "No va fina del tot, però..." matisa Andreu, que sempre busca la perfecció. "Però va", pensem tots, Andreu també.

També força matiner, ha arribat l'autocar amb els pelegrins-senderistes que s'han desplaçat expressament avui. Ens saludem amb l'alegria de qui es retroba amb els seus després d'una aventura. Prompte seran les onze i la missa serà el primer moment especial. Hi llegim unes ratlles de presentació de l'entitat i del motiu del nostre pelegrinatge, just a l'inici. És un moment solemne, important: tota la basílica estarà pendent de les nostres paraules, i arribaran a tot Catalunya perquè la missa es retransmet per ràdio i televisions locals. Res, expliquem senzillament això:

"Joventuts Unides som una entitat de la Sénia formada per una Escola de Música, diversos conjunts instrumentals i una gran família coral (amb les Corals Infantils, el Cor Jove i la Coral Polifònica). L'entitat va nàixer el 1966, de manera que enguany celebrem el 50è aniversari.

Avui cloem un pelegrinatge musical que hem anomenat Sendera de Concerts i que, al llarg de la setmana, ens ha portat de la Sénia a Montserrat, amb trajectes diaris a peu i interpretant les músiques del Llibre Vermell als pobles que ens han acollit. D'aquesta manera, volem refermar el nostre lligam amb Montserrat, iniciat al moment de nàixer l'entitat, quan vam començar a participar en les Trobades d'Animadors de Cant per a la Litúrgia, o més tard en adoptar el mètode d'ensenyament musical Ireneu Segarra.

Presentem a la Mare de Déu el nostre treball de tots aquests anys, que certament no sempre ha estat fàcil. Tanmateix, amb la mateixa fermesa i una il·lusió renovada, volem continuar fent de la nostra música un testimoni de pau, de solidaritat, d'amor cap a tothom, amb serenitat i alegria de cor. Que la Mare de Déu ens hi ajude."

 A l'ofrena, portem els nostres presents, entre els quals no poden faltar l'oli i els pastissets que caracteritzen la nostra terra. S'acaba la missa conventual i ens esperem a la basílica, perquè Andreu ens ha explicat que el Pare Abat ens podrà rebre un moment. Resta força gent a la basílica: a Montserrat sempre hi ha gent, asseguda en silenci, o passant pel cambril a venerar la Moreneta.

En aquest moment, fem lliurament al Pare Abat del nostre obsequi de la Sendera: el dibuix de Cinta Sabaté. Jeza i Cinta, en nom de l'entitat, li agraeixen l'acollida de Montserrat. El Pare Abat ens saluda adreçant-nos unes paraules de comentari i valoració de la nostra Sendera, d'agraïment, de felicitació pels 50 anys, de recordatori de la relació entre Joventuts Unides i Montserrat, en què esmenta les estades a la Sénia del pare Gregori Estrada, del Pare Abat Cassià o d'ell mateix, que va beneir la nova seu de Joventuts Unides i va estar en una festa de la Mare de Déu de Pallerols. Agraïm profundament la seua atenció i les seues paraules.

2. Montserrat: el concert

Avui toca dinar de germanor, ben merescut, al restaurant. Som una bona colla de gent i estem contents, cofois, amb tot de coses per contar als que han pujat avui. Dinem prompte, perquè el concert és a les 16 h. i volem fer una mica d'assaig previ.
El concert és, potser, el darrer repte de la Sendera. Després d'haver escoltat la coral anglesa del dia anterior, allí estàvem nosaltres per oferir el nostre Llibre Vermell a Montserrat mateix, d'on és originari. Bé, vinga, endavant les atxes! Un cop més, intentem fer una presentació que ho explique, que s'entenga el motiu del nostre concert com una part més del nostre pelegrinatge, de la nostra particular celebració dels 50 anys. Amb humilitat i amb senzillesa. S'inicien les primeres emocions.

Les emocions, igual com les cançons, es van seguint al llarg del concert. És el darrer, és el final de la Sendera, estem a Montserrat... moltes impressions juntes. Fem el concert tot seguit, sense aplaudiments enmig i sense separacions amb el bis. L'únic canvi és la darrera peça, que en aquest cas és el Virolai. Veure Andreu dirigir el Virolai amb els ulls entelats és ja el punt en què si algú encara no s'havia emocionat ara ja no ho pot evitar. La cançó es continua sentint, plena i sentida, però no tothom la pot cantar, ai no... S'acaba el concert i estem contents. Hi ha hagut força públic (hi veiem fins i tot el director de la coral anglesa, que s'hi està tot el concert) i sembla que el resultat ha estat correcte. Ara sí que podem dir que la Sendera s'ha acomplert del tot.

Abans de marxar, l'Hora dels adéus a la plaça. Per si algú encara no havia plorat! Ara segur que no se'n podria estar. Tantes vivències, tantes emocions de tants dies, amb la culminació de Montserrat, havien d'expandir-se d'alguna manera. Abraçades, salutacions, petons de comiat, "bon viatge", "fins a la Sénia", " fins al concert de festes"...

3. Anècdotes

Podem dir que la nostra experiència amb el Llibre Vermell ha passat per tres etapes.

- La primera: "Quines lletres més estranyes; com se pronuncia?; i ara quina estrofa toca i qui la canta?"

- La segona: "Cuncti simus concanentes,  Polorum regina... Estem tot el dia cantant les cançons, com si fos la cançó de l'estiu!"

- La tercera: Sorprenentment, ens sabem ja algunes lletres de memòria i sabem amb seguretat quina estrofa va, qui la canta i quins instruments toquen a cada cançó.

El Llibre Vermell ha entrat a les nostres vides, com se sol dir, per quedar-s'hi. Per això, no és d'estranyar que dos cantaires joves que dissabte van marxar de la Sendera per anar al pregó de Festes de Rossell, diumenge van tornar a pujar amb l'autocar perquè no es van voler perdre el darrer dia i el darrer concert. Un detall bonic.

4. Opinions dels participants

JOSEP FABREGAT: Molt emocionant i mooolt gran que una entitat humil com Joventuts Unides hagi pogut actuar en un escenari tan important com la basílica de Montserrat. Quan passaran els anys encara tindrà més valor. Enhorabona a tots.

JÚLIA MESTRE: Descanseu molt bé després d'aquesta gran experiència. Gràcies intendència, caminadors, cantaires, músics i tots els que ens heu anat seguint de poble en poble!

NURI ABELLA: Bon descans!! Estigueu tranquils de la faena ben feta!! Sense precedents!! Gràcies a tots vatros i mooolts més anys per a una entitat tan viva!!

DIDAC MESA: Jo voldria agrair-vos que em deixésseu participar en este projecte tan original. He conegut gent fantàstica i racons de Catalunya extraordinaris. Poder cantar a la basílica de Montserrat ha sigut extraordinari. Moltes gràcies per tot.

ANDREU MARTÍNEZ: Moltes gràcies a tots per aquesta setmana. Joventuts Unides ja no és el que era... s'ha superat en tots els aspectes. Mos veiem per festes!

JESABEL BEL: Vull donar les gràcies a tots. Especialment als organitzadors/es: tot ha estat perfecte. També als suports que han tingut: sense ells hauria estat molt difícil. A Andreu, per l'important que continua sent per a tots. I, com no, als nostres directors i als cantaires per l'esforç que fan.

NATÀLIA JIMÉNEZ: Penso que podem estar tots contents de la Sendera. Hem mobilitzat més d'un centenar de persones durant estos 9 dies. Hem rigut, hem cantat, hem compartit camí, ens hem emocionat... Vull donar-vos les gràcies a tots, des dels que heu vingut un únic dia, fins als que heu fet tota la Sendera, passant per tots aquells que heu vingut a sentir-nos o a cantar als concerts. També als que heu pujat avui a Montserrat. Tothom ha posat el seu granet de sorra perquè fos possible. Estic molt emocionada... SENDERISTES!, sou MOLT BONA GENT!!

Vídeo del Concert a Montserrat