SENDERA DE CONCERTS (VI)
Crònica del nostre pelegrinatge
musical a Montserrat
Dijous, 11 d'agost de 2016
1. La ruta: Les Llambardes - Mediona
El dijous toca
matinar. I molt! A tres quarts de set del matí estem esmorzant, a la vora dels
cotxes aparcats i carregats, encara a Vallbona de les Monges. De seguida sortim
en caravana per fer un trajecte de més d'una hora que ens ha d'atansar a la
zona de les Llambardes, des d'on comencem una ruta a peu de 10 km. fins a Sant
Joan de Mediona. Abans, però, ens aturem en un bar de Santa Coloma de Queralt
per completar l'esmorzar.
La caminada és
plàcida, tranquil·la, agradable. No és una ruta llarga i, a més, el camí és
pla, amb pista, amb ombra... i ja albirem al lluny la silueta de
Montserrat. Encara fresqueja per la mica de canvi de temps que s'ha notat el
dia abans. Arribem a Mediona més frescos que cap dia. Per no faltar al costum,
però, cap a la piscina falta gent!
Els d'intendència
arribem abans, és clar, ens situem i tenim temps de relaxar-nos. Ens
instal·larem en una sala multiusos del poliesportiu Antoni Ramallets, al costat
la piscina i un bar. Al vestíbul del poliesportiu, hom hi troba una taula gran
amb tot de llibres i revistes perquè, qui vulga, puga agafar-ne mentre s'està a
la piscina. Lliurement. Hi veiem els poemes de Verdaguer i els contes de Calders,
entre altres. Aquesta particularitat, que diu molt de la gent de Mediona, ens
commou.
2. El concert: Mediona
Mediona és un poblet
menut, no tant com Vallbona de les Monges, però igualment menut. I, així com
Vallbona rep constants visitants al Monestir, aquest, Mediona, respira silenci,
quietud, pau. Sembla una mica que el temps s'atura, aquí. A Mediona, la gent
et diu "Bon dia!" quan et troba pel carrer, encara que no et conega;
Mediona té una farmàcia, una peixateria, un basar, un súper-carnisseria-verdureria
i un altre súper; dos cafès grans amb sengles terrasses encara més grans amb
tot de taules i cadires per estar-s'hi a la fresca...; Mediona no té trànsit i
els xiquets juguen amb bicicletes pels caminois entre els horts, al costat de
la riera que travessa el poble. A l'ajuntament hi onegen les banderes del poble
i la catalana. Mediona té una petita església, especialment bonica per fora, i
una zona esportiva de primera que posa a la nostra disposició per un dia.
Moltes gràcies.
El concert funciona molt
bé. Sembla que ja el tenim amidat i va rodat. Al final, al bis, la cançó
participativa que fem, resulta més participada que mai: la gent de Mediona
canta i ho fa bé, agafa fàcilment la tonada. Després ens expliquen que al poble
tenen una coral. No ens estranya, en un poble que té un carrer i un petit
monument a Josep Anselm Clavé, fundador del moviment coral a Catalunya i impulsor de l'associacionisme.
3. Anècdotes
- Avui fa anys uns
dels senderistes més joves, Manel, i és clar li cantem "Anys i anys"
amb una espelma!
- La gent de Mediona s'estranya que no cobrem
entrada, ni tan sols la voluntat. Davant de la nostra paradeta de samarretes i
gorres que posem a cada concert, alguns ens fan un donatiu sense res a canvi.
- La dona del bar de
la piscina, on dinem i sopem, ens diu després del concert: "He tornat del
concert amb una mena de pau! No m'havia passat mai."
- Preguntem,
encuriosits, si Antoni Ramallets havia nascut a Mediona ja que el poliesportiu du
el seu nom. Ens diuen que no, però que, un cop retirat, hi va anar a viure, hi
està enterrat i les seues filles hi viuen. Curiositat satisfeta.
4. Curiositats: Cada dia, un concert diferent!
El nostre concert
ofereix com a repertori les peces del Llibre Vermell de Montserrat, és clar,
que ja tenim preparades d'una determinada manera, amb uns instruments i una
ambientació assajada. Tanmateix, podem dir que cada dia oferim un concert
diferent.
D'una banda, en aquest
repertori afegim, a partir del quart concert, tres peces més, no incloses al
Llibre Vermell, per tal de completar-lo. Es tracta de peces instrumentals,
interpretades per espineta amb flautes de bec, espineta amb violí i violoncel,
i espineta sola. A més a més d'una peça de John Dowland com a bis.
D'altra banda, a cada
concert ens adaptem a l'espai. De vegades, l'entrada és més pausada i més
evident, de vegades cal fer-la més àgil; de vegades el Llibre Vermell queda
exposat al mig, de vegades a un lateral més discret; o la col·locació dels grups
de cantaires per als cànons canvia...
Finalment, cada
concert resulta diferent, també, perquè els intèrprets no som sempre els
mateixos. Un bon gruix es manté constant, especialment pel que fa als
instruments. Però sobretot els cantaires varien en funció de les possibilitats
de cadascú de participar-hi o no.
I, no cal dir, cada
concert és diferent perquè les vivències de cada lloc són úniques; les
emocions, especials; les reaccions, particulars. Cada dia vivim un goig
diferent, avui sí demà també.
5. Opinions dels participants
ANA GARCIA: Bona feina a tots! Al final queda confirmat
que, si es vol, tot es pot. Enhorabona! Els mitjans s'han fet ressò de la
Sendera, tot ha anat bé. Un 10!
Comentaris