SENDERA DE CONCERTS (IV)
Crònica del nostre pelegrinatge
musical a Montserrat
Dimarts, 9 d'agost de 2016
1. La ruta: Cambrils - La Canonja
Ben d'hora ben d'hora,
el grup de senderistes agafa el tren per traslladar-se de l'Hospitalet fins a
Cambrils, des d'on iniciem una ruta de 16 km fins a la Canonja. L'etapa
transcorre per terreny pla, en alguns casos urbà, i deixa la costa per
endinsar-se una mica cap a l'interior. No és un dia especialment pesat, però sí
molt xafogós, i en arribar anem de cap a les piscines.
2. El concert: La Canonja
A la Canonja ens
allotgem a les escoles, un edifici voltat d'un gran pati amb arbres i pista
poliesportiva. El tècnic de cultura de l'ajuntament ens ve a rebre i val a dir
que no ens abandona durant tota la nostra estada; encara més, es preocupa
qui-sap-lo perquè no ens falte res dins del que ens pot oferir: ens netegen el
gimnàs on farem nit, ens preparen i netegen les taules que ens serviran per
dinar, sopar i esmorzar; ens deixen les claus del recinte sense cap problema,
intervé quan a les piscines ens posen problemes per entrar-hi... Un exemple
d'eficiència i de cordialitat!
Pel que fa al concert,
passa sens dubte al nostre particular bagul dels records perquè resulta passat
per aigua però amb final feliç. Durant tot el dia, estem pendents de la
previsió meteorològica, nosaltres i el regidor de cultura de l'ajuntament, que
és qui finalment ha de decidir de canviar-lo de lloc si cal. El nostre concert
està programat a l'aire lliure, en un pati d'un mas antic anomenat L'Hort de
l'Abeurador. Finalment, per la bellesa del lloc i confiant que les prossibles
tempestes es desfaran, hi mantenim el concert. Ens hi traslladem, afinem,
vocalitzem, ens situem, comencem i... comença a ploure. Vaja! La pobra gent
que hi havia de públic no s'ho podia creure!
Ràpidament,
l'ajuntament proposa una nova ubicació: al cap de mitja hora, a l'església.
Comencem el trasllat i arribem a l'església, nosaltres i el nostre públic. I
continuem el concert. Fantàstic! És el primer lloc on el públic es posa dempeus
en acabar i, en fer-ho, ens eixampla el cor i el somriure. A la fi tot ha anat
molt i molt bé. Acabem el nostre concert fent participar els assistents en els
nostres cants.
3. Anècdotes
- Curiosament, a
l'església hi acudeix més públic del que teníem en un primer moment, tot i la
pluja i el canvi de lloc. Increïble!
- Estem molt contents
de la resposta de l'ajuntament i de la gent de la Canonja. L'encarregat del
manteniment de les escoles, que estava de vancances, va deixar-les
voluntàriament per venir-nos a atendre. En acomiadar-nos, vam donar una
samarreta al tècnic de cultura que tan bé ens havia acollit en senyal del
nostre agraïment.
- Un conegut nostre
ens fa una primera gravació i s'ofereix de venir el dia següent, a Vallbona de
les Monges, per fer una gravació més perfecta.
- Com a públic,
comptem amb el fill d'un dels antics cantaires de la coral polifònica, Ramon
Verge, que hi assisteix amb la seua família. Moltes gràcies.
4. Curiositats: Com mengem?
És un dels aspectes
que també cal tenir ben lligat abans de sortir si no volem passar-nos del
pressupost. I ho solucionem perfectament bé: combinem el menjar que portem, amb
el menjar de càtering, amb algun refregiri que ens ofereixen després dels
concerts i amb algun dia de restaurant. Els esmorzars són per compte nostre i
portem a la furgoneta tot el que cal: llets variades, sucs, cafè, cacau, pa,
pastes, fruita... En els altres àpats, ens adaptem. A l'Hospitalet, a la
Canonja i a Vallbona ens ofereixen refrigeri per sopar; a Vallbona i a
Montserrat dinem de restaurant; i la resta ho solucionem amb un càtering que
mengem en alguna sala que ens faciliten, o en algun bar que s'hi avé. D'acord,
sí: abunden les cremes de verdures i el llom amb salsa, no ho negarem, però el
cert és que fem un menú variat, prou sa, amb plats per a celíacs i
vegetarians... Sorprèn que, en tota la setmana, només mengem pasta en un àpat,
i encara en forma de cuscús! Això sí: es tornen imprescindibles un microones,
un fogonet i dos cafeteres, que ja portem de casa.
5. Opinions dels participants
ALBERT QUERALT: Gràcies al treball, dedicació i il·lusió de
tant gent que ha fet realitat una gran setmana.
MANEL OLLÉ: Entrareu a la història! Potser ja hi heu
entrat! Felicitats a tots, una abraçada i moltes gràcies per compartir amistat,
música, coratge i moltes altres coses a mans plenes!
Enllaços:
Comentaris