... ON SIGUEU, CANTEU I FEU CANTAR!

SENDERA DE CONCERTS (VII) 

Crònica del nostre pelegrinatge musical a Montserrat

Divendres, 12 d'agost de 2016 

1. La ruta: Mediona - Piera

 La ruta entre Mediona i Piera està prevista com una etapa, d'entrada, llarga; segons la informació en què ens basem, haurem de caminar 18 km. per un terreny pla, això sí. Cal matinar un altre cop i, com sempre, plegar matalassos i fer les bosses per deixar-ho tot preparat, perquè després els cotxes de suport ho carreguen. Ens endinsem en un terreny de vinyes; molt bonic. Ara la silueta de la muntanya de Montserrat ja no ens abandona durant tot el camí, com recordant-nos quin és el nostre rumb.

Caminem i caminem, va passant el matí, i ens adonem que els 18 km. s'han convertit, de fet, en quasi 25, i que la informació era incorrecta. Bé: endavant! Una mica més cansats del que pensàvem, arribem a Piera. Estem gairebé al final de la nostre pelegrinatge i aquesta etapa, més llarga del que prevéiem, ens deixa alguns peus nafrats, algun genoll adolorit. Després de retrobar-nos amb el grup dels cotxes, de situar-nos al Casal que ens han deixat per menjar i dormir, busquem de seguida les piscines.

2. El concert: Piera

A Piera fem el concert a l'església de Santa Maria, un temple preciós, gran, que ens impressiona una mica. A Piera, a més, compartim el concert amb una coral de joves de Madrid, que tornen de participar en un certamen a França. La presidenta de la Federació Catalana d'Entitats Corals ens havia demanat de cedir mitja part del concert a aquesta jove coral, que, de retorn a casa, volia encara poder actuar i semblava que la nostra actuació a Piera era una ocasió adient. Nosaltres hi vam accedir. Però això també ens impressiona una mica: "Han fet molt bon paper al certamen!", ens diu Montserrat Cadevall, presidenta de la FCEC. Justament, nosaltres en aquest concert som pocs cantaires (alguns han marxat per les festes del seu poble i la Sénia està massa lluny per anar i tornar en un dia) i la coral de Madrid en són tanta colla! Justament, és el dia en què el cansament es pot fer més visible!

Siga com siga, al moment del concert ens presentem com el que som: una entitat d'un poble de sis mil habitants, al sud de Catalunya; un grup de músics i cantaires que, com els pelegrins antics, estem ja una mica cansats, cert, i les samarretes ja no estan planxades com el primer concert, també; però que ens presentem amb la mateixa il·lusió del primer dia perquè estem a punt d'aconseguir una gesta. Avui fem el concert que fa set, i només ens quedarà el de Montserrat! Això ens dóna forces i desgranem l'actuació com cada dia, com ja tenim ben après, amb serenitat i confiança. Al moment del bis, una corda de l'espineta falla. Ai, l'espineta! Com un pelegrí més, ja fa uns dies que coixeja i només la filigrana casolana dels nostres enginyers particulars ajuda a aguantar amb escuradents la pota que li va solta. I ara, una tecla... Acabem i el públic ens ho agraeix amb càlids aplaudiments, amb felicitacions al sortir del concert. Somriures de felicitat entre nosaltres!

També la coral de joves de Madrid ens agraeix el fet de poder compartir el concert i ens felicita pel nostre 50è aniversari. Se'ls veu cordials i molt units; porten dies compartint cants, experiències i camí. Com nosaltres.

3. Anècdotes

- Unes hores abans del concert rebem un missatge per whatsapp: "Deixem l'escultura i venim a veure el concert". Són Cinta Sabaté i Manel Ollé, que, amb uns amics, viatgen expressament des de Tortosa per assistir al nostre concert. Ells, que només han faltat al de la Canonja! Un detall que ens afalaga.

4. Curiositats: Els nostres obsequis

 Podem ben dir que, al llarg de tota la Sendera, portem el nom de la Sénia arreu de Catalunya. Així, a cada concert, fem arribar un obsequi de part del nostre ajuntament, que consisteix  en una bossa amb diferents llibres editats sobre aspectes del nostre poble i un capsa de pastissets.

Per part de Joventuts Unides, portem l'obsequi especial del 50è aniversari, que com sabem és una reproducció, numerada i signada per l'autora, d'un dibuix commemoratiu fet per l'artista tortosina Cinta Sabaté. La nostra benvolguda amiga Cinta, sí, i la mare dels nostres joves directors.
Els obsequis els lliurem a les persones i institucions que ens acullen. En el cas de Piera, al mossèn i al regidor de cultura.

5. Opinions dels participants

ISABEL QUERALT: Sou uns cracs. Visca els que ho heu organitzat! M'heu demostrat que estava molt equivocada quan no confiava que fos possible. Sou tots genials. Estic molt contenta. Segur que Dúnia ho recordarà tota la vida. Experiències com aquesta fan gran l'entitat.

JOSE TÍSCAR: Moltes felicitats a tots i a totes. Heu superat tots els contratemps i dificultats de manera exemplar. Sou grans, sou molt grans!! La meua admiració als caminants i la meua felicitació a l'organització. Heu complert un gran projecte que quedarà entre les gran fites de Joventuts Unides.