EL LLIBRE VERMELL DE MONTSERRAT
(Aquest text explicatiu també l'incloem dins el programa de la Sendera de Concerts.)
El Llibre
Vermell de Montserrat és un còdex de grans proporcions sortit de
l’escriptori montserratí a finals del s. XIV. El seu contingut presenta una
gran varietat d’elements que en fa pràcticament una miscel·lània de textos
teològics i devocionals destinats, originàriament, als monjos i als
preveres seculars encarregats de la cura pastoral dels pelegrins de Montserrat.
D’ací que, juntament amb textos d’origen certament montserratí -com ara
miracles, privilegis, indulgències, cants dels romeus, textos d’homilies,
estatuts de la Confraria-, n’hi trobem d’altres amb un caire i un ús més general, com ara pràctiques devocionals, tractats teològics o morals, descripcions i lloances de l'univers creat, o una guia d'esglésies per al pelegrí de Roma.
El cançoner
montserratí és la part més famosa del Llibre Vermell i és
una recopilació d’un repertori de cants que pren la música popular, dels
trobadors, però amb poemes de lloança a la Mare de Déu, d’acord amb l’ambient
que volien els monjos per al monestir. A l'interès poètic i musical s’afegeix
el fet que conté la primera notació coreogràfica de què hom té notícia al món i
representa, per tant, un testimoni únic de dansa religiosa a l'Europa de finals
del segle XIV.
El Llibre Vermell és un recull singular tant en ell mateix i pel que fa a l’expressió de la
pietat popular a Montserrat, com per la seva qualitat de testimoniatge d’una
època i reflex de la cultura montserratina que traspua. Actualment es guarda a la Biblioteca de
l’Abadia com a primer volum del seu fons manuscrit i deu el nom a la seva
coberta de vellut vermell.
PROGRAMA DE LA SENDERA DE CONCERTS:
2. Stella splendens.
3. Laudemus Virginem.
4. Splendens
ceptigera.
5. Los set gotxs
recomptarem.
6. Cuncti simus
concanentes.
7. Polorum regina.
8. Mariam, matrem.
9. Inperayritz de la
ciutat joyosa.
10. Ad mortem
festinamus.
Intèrprets: Joventuts
Unides de la Sénia.
Directors: Andreu
Martínez, Cinta Ollé i Josep Ollé.

Comentaris