SENDERA DE CONCERTS (III)
Crònica del nostre pelegrinatge
musical a Montserrat
Dilluns, 8 d'agost de 2016
1. La ruta: L'Hospitalet de l'Infant
2. El concert: Mont-roig del Camp
Per arribar a
l'església de Mont-roig, ens cal pujar unes quantes costes, però la pujada s'ho
val: l'església ens agrada molt. Ens rep el rector, Francisco Jiménez, però ell
ens diu que el podem anomenar mossèn Jimi, que és com el coneix tothom. Ens rep
amablement, ens facilita tot el que necessitem i fins i tot ens ajuda en alguns
dubtes de pronúncia del llatí de la part recitada de l'Stella Splendens. En guardem un afectuós record.
El concert va molt bé.
Decidim afegir tres peces instrumentals entre les peces cantades, encara que no
formen part del Llibre Vermell, per
allargar el concert i arrodonir-lo; i preparem dos peces per oferir com a bis
si hi ha aplaudiments. Ens havien avisat que potser no hi acudiria gent, però
en tenim. En acabar el concert, el públic, proper, ens explica que
l'ajuntament gairebé no se n'ha fet ressò i molta gent no n'està al cas, però
que entre ells s'han passat la veu. A partir d'aquest dia, al final de cada
concert que fem, la gent s'atansa encuriosida a fullejar l'exemplar del Llibre Vermell que portem; o a parlar
amb Andreu i Cinta; o a felicitar els intèrprets; o a comentar com de
fantàstica troben la idea del nostre pelegrinatge musical... Ens en tornem cap
a l'Hospitalet amb la sensació que cada dia ens surt, tot plegat, una mica
millor.
3. Anècdotes
- Una dona del públic,
membre de l'Associació de Dones del poble, ens ofereix casa seua en cas que
tinguem necessitat de passar la nit a Mont-roig. Li aclarim que ja tenim
allotjament a l'alberg de l'Hospitalet, però li agraïm afectuosament aquest
gest d'hospitalitat.
- Palmira, una
companya cantaire que ha vingut per participar al concert, ens porta dos fulles
d'aloe vera perquè puguem anar curant
esgarrinxades i butllofes de cames i peus. Aquestes fulles duraran tota la
setmana i més d'un se'n servirà.
4. Curiositats: Com dormim?
5. Opinions dels participants.
NATÀLIA JIMÉNEZ: La
sendera continua caminant. Està sent tota una experiència vore com entre tots
les coses surten.
DÍDAC MESA: Com xaleu, quines ganes de tornar que tinc!
Gaudiu d'estos dies tan radiants que fa, i que súrtiguen molt bé els concerts. Demà
probablement el temps comence a embolicar-se, encara que per ara seria més de
cara a la tarda nit. Mos tornem a vore dimecres.
NURI ABELLA: M'enyorooo!
Comentaris