PARAULES D'ACCEPTACIÓ

PREMI ORIOL MARTORELL

PARAULES D'ANDREU COM A PREMIAT

Andreu amb membres de la Fundació L'Atlàntida i de l'Escola de Música i Conservatori de Vic.

Molt bona tarda,

Autoritats, familiars, amics i amigues que m’acompanyeu en una ocasió tan especial, moltes gràcies. Em fa molt feliç rebre aquest premi, d’una gran dignitat per ell mateix perquè es refereix a tota una trajectòria; i que du el nom d’Oriol Martorell, tot un referent amb qui vaig tenir contacte. M’agrada que aquest acte l’aculli la sala Quim Maideu, enguany que coincideix amb els 25 anys de la mort de tots dos.

Agraeixo molt les paraules que m’han dedicat a la glossa. Aquest premi, que no sé si mereixo però que m’honora profundament, l’accepto sobretot perquè em sento representant d’un munt de persones que m’han acompanyat durant aquesta meua trajectòria i sense les quals els projectes que vaig tirar endavant i els meus assoliments no haurien estat possibles.

El comparteixo amb la meua família, immigrants arribats d’Andalusia que es van integrar al país i a la cultura catalana. I el comparteixo amb el meu poble, la Sénia, al centre dels Països Catalans, cruïlla entre Catalunya, el País Valencià i la Franja, territoris que compartim una mateixa llengua i una mateixa cultura. Per a la gent d’aquelles terres resulta molt important que des de Vic, al cor de Catalunya, es premiï algú d’un petit poble tan allunyat dels nuclis culturals i de les grans ciutats. 

Andreu acompanyat de membres de la seua família que el van poder acompanyar durant l'acte.

També voldria compartir el premi amb tota una generació de persones que, com jo en el seu moment, vam impulsar les escoles de música per tot el territori català, en el nostre cas amb el Mètode Ireneu Segarra. Penso que el que jo vaig fer, ho van fer, igual que jo, moltes altres persones, que van endegar i treballar en projectes amb el mateix entusiasme i la mateixa dedicació, amb molta voluntat i sense gaires recursos; persones amb qui coincidia en cursos, entitats o intercanvis. Sé que avui dia s’està fent un esforç a nivell institucional i, tanmateix, em dol veure la precarietat amb què encara han de funcionar les escoles de música, sobretot si no són municipals: la falta d’estabilitat dels mestres fa que siga difícil la seua continuïtat; cal, doncs, continuar treballant perquè les escoles de música tinguin la valoració social i institucional que es mereixen.

La mare d'Andreu (que l'any
vinent complirà cent anys) i
la seua germana Mari han 
estat sempre al seu costat.

Finalment, el premi és un reconeixement a tantes persones que em van fer costat als inicis i les que m’han donat suport i han treballat amb mi en un moment o altre de la meua vida. Sempre dic que he tingut la sort o l’encert d’envoltar-me de persones bones i competents, persones que van confiar en les noves propostes pedagògiques, que em van fer confiança i em van obrir portes. 

Quan el 2004 vaig anar a Montserrat, vaig deixar pròpiament la docència. Puc dir que, mentre vaig ensenyar música, ho vaig fer amb passió, amb l’idealisme de pensar que la música pot formar persones millors. Música, que no anava mai separada de la llengua i la cultura: amb les cançons tradicionals catalanes com a eix, ensenyàvem música i ens sentíem part d’una cultura i d’un país. 

Moltes gràcies.