JOVENTUTS UNIDES: MÉS QUE UNA ESCOLA DE MÚSICA

MIREIA MESTRE

A l'antiga escola de música. La primera
de l'esquerra és Mireia.

Des de ben menuda que estic relacionada amb l’entitat, ja que gran part de la meua família hi ha format part i a mi m’hi van apuntar als 3 anys. Els millors records que tinc de l’entitat són dels concerts tant els de final de curs, com els de Nadal i els de Sant Jordi. Recordo que, quan érem menuts, als concerts de Nadal fiem cagar el tió i durant tota la setmana anàvem tots els xiquets a donar les pells de les mandarines al tió.  Quan complíem els 7 anys tocava fer introducció als instruments, durant un temps féiem classes de tots els instruments i després tocava fer la tria. Jo vaig triar el piano, i recordo els nervis que teníem tots abans de fer les audicions i els exàmens . Després te n'adones que gràcies a aquestes experiències a l’escola de música també vas més preparat per a fer altres exàmens fora siguen d’instrument o d’alguna altra assignatura. A tot això li podem sumar les experiències que hem pogut viure gràcies a les sortides amb la coral o el conjunt instrumental, que et fan créixer com a persona, perquè les convivències amb altra gent amb qui potser fora de la coral no tens relació sempre són positives, aprens de tothom a més d’unir-te amb gent amb qui no esperaves tindre relació.

Tornant d'un intercanvi a Barcelona.

Sempre s’ha dit que la música uneix  les persones i jo ho corroboro. El primer viatge que vaig fer amb la coral va ser un trobada del SCIC a Badalona, ens quedàvem a casa de gent desconeguda i no sabíem ningú que en podria sortir, però l’experiència va ser totalment positiva, tant per les amistats guanyades com per les amistats reforçades. L’intercanvi més important, m’atreviria a dir que per a la major part de la gent de la coral, va ser l’intercanvi amb la coral de Mallorca. La primera trobada va ser aquí, a la Sénia, i de seguida vam notar que ens portaríem tots molt bé. I així va ser, l’hora d’acomiadar-se va ser agredolça, ningú no volia marxar però tots teníem ganes de tornar a trobar-nos l’any següent a Mallorca. Amb la gent de Mallorca vam seguir en contacte via whatsapp, però entre els cantaires de la Sénia podríem dir que hi havia més feeling.

L’any següent, quan vam fer l’intercanvi a Mallorca, ens vam unir tots els cantaires definitivament; en tornar del viatge féiem sopars, ens trobàvem de tant en tant i després de cada concert intentàvem fer alguna cosa tots junts. En definitiva, el simple fet de cantar en una coral ens ha fet amics.

El Cor Jove durant el viatge a l'Alguer (2014). A la dreta, Mireia.

Sempre he pensat que formar part de l’entitat t’enriqueix a nivell personal, i sempre m’ha cridat l’atenció que moltes de les persones que han format part han tirat endavant molt positivament en la seva vida d’estudiants, professional i demostren una actitud molt compromesa en certes postures socials. I a mi m’agrada pensar que l’inici s’ha format aquí, per tots els valors que ens han sabut transmetre.

La Sendera de Concerts, la jornada de Vallbona de les Monges.

I finalment, no puc deixar de parlar dels professors: a tots els dono gràcies per tot el que m’han ensenyat de música, però sobretot per haver fet possible que conegués tota la gent de la coral, per haver fet possibles els intercanvis, per ajudar-me en tots els problemes que haja pogut tenir, per tenir la paciència de fer sortides amb tanta gent i seguir tenint ganes de tornar-ne a fer amb tot l’estrés que comporta i en definitiva, per haver-me ensenyat que la música no són només notes escrites en un paper, sinó que la música comporta altres coses i altres sentiments.

MIREIA MESTRE

Cantaire del Cor Jove