De -
LA MÚSICA ÉS... Joan Carbó  

La música... són cançons!
M'agrada cantar... perquè em passo bé el temps.
M'agraden les cançons... que són molt animades.
Cançons com... "Els tres tambors" i "La filadora".


Els concerts... no m'agraden gaire.
El que més m'agrada de l'escola... 
que cantem cançons i toquem instruments, és clar!
Els meus mestres són... Albert, Cinta i Josep.

L'instrument que m'agradaria tocar... la flauta.
Sabeu per què?... De moment, és l'únic que sé tocar!

El regal que li faria  Joventuts Unides... 100 partitures de cançons diferents.

JOAN CARBÓ
Alumne

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

MUNTANYES DEL CANIGÓ

De -
Imatge
El Canigó és el cim més emblemàtic del Pirineu .  El massís del  Canigó , de més de 2.700 metres, és la serralada pirinenca més propera a la  Mediterrània . Se situa a la  Catalunya Nord , damunt les planes del  Conflent  i el  Rosselló , d'una banda, i del  Vallespir  i de l’ Empordà , de l'altra. Avui  ens plau de recordar diverses referències musicals -o no- al Canigó. Canigó i presseguers. Vinçà (Co nflent).  Foto: Alain Ortiz  ( Font: Aleix Renyé, twitter) Les dues cançons tradicionals més conegudes que fan referència al Canigó,  Muntanyes del Canigó   i  Muntanyes regalades , tenen en comú els versos inicials: "Muntanyes del Canigó, / fresques són i regalades...", "Muntanyes regalades / són les del Canigó...". De totes dues se n'han fet nombroses versions. La versió que cantem nosaltres de Muntanyes de Canigó és un arranjament per a quatre veus (SATB) de Nadal Puig . S'hi expressa la solitud i...
Continua llegint

L'AMETLLER FLORIT DE JOAN MARAGALL

De -
Imatge
PERE MARAGALL MIRA   2010: L'Ametller Florit. Manel Ollé i Pere Maragall. L’any 2010, el 14 de febrer se celebrava la festa de l’ametller florit davant la tomba del poeta Joan Maragall al cementiri de Sant Gervasi de Barcelona. És una trobada que es remunta al 1924, quan per primer cop un grup entusiasta va plantar-hi el primer ametller. Aquell any 2010 s’esqueia l’inici de l’Any commemoratiu dels aniversaris maragallians—150 del naixement, 100 any de la mort, el 2011—i per una feliç coincidència es va incorporar a l’acte la cantada de la coral de les Joventuts Unides de La Sènia, gràcies a la iniciativa de Josep Ollé, que estrenava aleshores les seves composicions musicals d’alguns poemes (L’ametller, Sol, solet...) 2010: Actuació de Joventuts Unides a la Festa de l'Ametller Florit. Aquesta intervenció va representar una nova etapa en les celebracions de l’ametller maragallià, que a partir d’aleshores comptaria amb un públic i una particip...
Continua llegint

LLUÍS, PARE D'UXIA

De -
Imatge
Lluís i Uxia La majoria de nosaltres estem aturats, però al defora el món va fent el seu camí. De vegades inesperat, de vegades fatalment equivocat. Perquè segur que en alguns casos es deu equivocar. Ahir, a través de les xarxes és clar (el nostre mitjà de comunicació ara mateix) coneixíem un altre fet dolorós: Lluís Horta ens havia deixat . Tal vegada pel nom no el coneixeríeu els qui no hi teníeu una relació directa, però, veient la seua foto, diríeu: "Ah, sí! Ja sé qui és." Potser perquè era una persona robusta, que no passava desapercebuda; potser, especialment, perquè, fins i tot sense haver-li parlat mai, notaves que els seus ulls transmetien bondat. Sabem que Lluís era una persona molt estimada en les entitats en què participava: el Centre Excursionista Refalgarí li dedica unes paraules sentides ; també des de Roquetes o Xerta: tots en destaquen el seu amor a la natura, als Ports; la seua disposició a ajudar; la seua cordialitat de tracte amb tothom, grans...
Continua llegint

ELS DOLÇAINERS, LA MEVA BANDA SONORA

De -
Imatge
LETÍCIA TÍSCAR Corria l'any 93 quan una tarda, acompanyada de la meva mare, vaig anar a "apuntar-me a solfa". Jo estava contenta perquè aniria a solfa amb els meves amigues Alba i Laura. D'aquells anys, recordo les tardes de solfa en aquella classe amb una vitrina plena d'instruments on hi havia un pal de pluja que ens feia molta gràcia, ja que al pegar-li la volta simulava el soroll de la pluja. També les pallasades que féiem rere la porta de vidre quan anàvem al labavo, els xilofons, les caixes xineses, el metrònom amb forma de pingüí, la   flauta dolça que ens posàvem dintre la roba per escalfar-la... 1993: El meu primer concert de Nadal. D'esquerra a dreta, de davant a darrere: Maria o Marta Amat (eren igualetes), Letícia Tíscar i Alba Verge; Dúnia Cervera, Laura Adell, Ignasi Iranzo i Andreu Martí; Núria Forcadell, Joan Torrens,  Joan Giner, Pau Segura i Isa Nieto; Anna Maria Miguel, Noelia Girona i Marta Garcia. La banda sonora d'aquells a...
Continua llegint

MOSSÈN SUÑÉ EN EL RECORD

De -
Imatge
Avui hem conegut la notícia que mossèn Suñé ens ha deixat. Des de la Sénia, aquest poble que ell va estimar tant, i des de Joventuts Unides, aquesta entitat que ell va acollir a casa, com un veritable pare, ens unim al dol de la seua família i volem retre-li, en certa manera, el nostre petit homenatge. Ho fem amb  una pluja de records que ens vénen al pensament: 1991. Claustre de l'escola de música amb berenar. D'esquerra a dreta: Andreu Martínez, Albert Queralt, Teresina Suñé, Cristóbal Suiñé, Rosa Vinyals, Lledó Barberà i Gregori Mestre. A la casa abadia, a l'aula de dins, vora les finestres que donen al riu. La seua salutació amb una forta estrebada de mans; el cigar a la boca; la seua veu imponent; el despatx: un desordre amb perfecte ordre; els parlaments després dels nostres concerts; les misses i les novenes de Pallerols; l'orgue; les dos Trobades d'Animadors de Cant que va acollir; els pelegrinatges a Montserrat; els viatges a Roma; mossèn saludant e...
Continua llegint