PUJA LA NIT COM UN HIMNE DE SAFO. Record i agraïment d'un Concert de Sant Jordi

PROJECTE: EDUCACIÓ INTEGRAL A TRAVÉS DEL CANT CORAL.  Rosa Ma. Vinyals

Opinió a tall de reflexió. 

Aquests dies estem vivint al nostre poble un procés de participació ciutadana, del qual sens dubte ens hem de felicitar. L'ajuntament ens demana l'opinió sobre la recuperació o no de la font nova que abans hi havia a la plaça Major, Podem votar recuperar-la al mateix lloc, en un altre lloc o bé invertir els diners que costaria (12.000 €) en altres projectes que es poden proposar. Tinc clar que jo no vull recuperar la font. Tanmateix em pregunto: quin és el projecte que jo voldria que tirés endavant en aquest poble?

Els inicis

Des dels 17 anys formo part de Joventuts Unides. De seguida em va captivar el tarannà de l'entitat: música, sí, però també humanitat, catalanitat, cultura, valors... i sacrifici. En aquests trenta-cinc anys, no he vist mai que hagen sobrat els diners sinó tot al contrari: sempre vigilant de no passar-se, sempre esgarrapant, intentant de trobar subvencions ara pràcticament inexistents; sempre tirant endavant actes, concerts, celebracions... ben dignes, i sense pressupost o pràcticament amb pressupost zero. Només la immensa capacitat de sacrifici dels mestres ho podia -i ho pot- fer possible. En el meu cas, conec de primera mà el cas del Concert de Sant Jordi. No sé si, els que hi heu anat alguna vegada, el trobeu bonic o no, pedagògic o no,... Cada any he rebut felicitacions, com a organitzadora, de manera que poc o molt deu funcionar. El pressupost del Concert, sense considerar el cost d'edició dels programes i cartells, és zero. Tot voluntat: cantaires, músics, lectors, disseny, flors. Tot "amor a l'art".

El sacrifici dels mestres, sens dubte, i la voluntat dels pares són els que fan tirar endavant Joventuts Unides. Quan les meues filles van tindre 3 anys les vaig apuntar a l'escola en la qual creia que rebrien molt més que ensenyaments de música. Les meues filles ho van fer quasi tot: llenguatge musical, un primer instrument (violoncel i violí), un segon instrument (piano), conjunt instrumental i corals (infantil i cor jove); i música de cambra quan se'n va oferir. Cada matèria era una quota; com més matèries, més quota mensual. Mai de la vida em va doldre, conscient com era de la realitat de l'entitat. Més encara, quan posteriorment van assistir a una acadèmia d'anglès o Rut va continuar els estudis al conservatori, vaig poder comprovar que la quota de Joventuts Unides era, simplement, la més econòmica.

Amb el pas dels anys

Amb el temps, vaig començar a fer-me preguntes. Jo no sóc de bous. Llavors, ¿per què per rebre ensenyaments musicals (i tot el que comporten) els pares han d'abonar una quantitat i, en canvi, a les Festes, els com a mínim discutibles espectacles taurins, amb tot el cost que suposen, són totalment gratuïts? ¿Per què se'ns penalitza contínuament als pares que volem portar els fills a una escola de música? Una escola de música que, tornem-ho a dir, funciona perquè els mestres accepten rebre unes compensacions econòmiques molt per sota del que els pertocaria...

Perquè, cal recordar-ho en aquest punt, les escoles de música són ESCOLES, encara que no tenen titularitat pública, la qual cosa ens retorna al mateix punt: existeixen per la voluntat de mestres i pares. Però ho remarco, són escoles. Joventuts Unides és una escola "reconeguda" pel Departament d'Ensenyament, la qual cosa vol dir que tenim la mateixa inspectora que a primària i a l'institut i, sobretot, vol dir que comptem amb un cert nombre de professors titulats, imprescindibles per tindre aquest qualificatiu (reconeguda). Un professor titulat és algú que ha cursat estudis superiors: abans, equivalents a una llicenciatura; avui, equivalents a un grau universitari. Ho destaco perquè això distingeix les escoles de música d'altres activitats que es poden practicar en qualsevol poble, però que no demanen aquesta titulació.

En general, tothom estem en desacord amb la precarietat laboral. Dubto que ningú pense en la precarietat en què viuen els mestres d'escoles de música. No pel que cobren, sinó pel que els pertocaria cobrar.

El poder del cant

Tots aquests anys de contacte de primera mà amb Joventuts Unides m'ha portat sens dubte en aquest punt: ¿Per què sempre pensem que els diners del poble s'han d'invertir en coses materials (que potser bona falta fan), però mai no pensem a invertir-los a formar valors? És més fàcil, sens dubte, perquè són coses tangibles; en canvi, la cultura, l'art, el saber, l'educació de les persones... no es veuen a simple vista: cal tenir-hi fe, cal creure-hi...

Jo hi crec. Jo ho he vist i ho veig cada setmana. Ho he vist en el creixement de les meues filles i ho veig quan cada divendres vaig a l'assaig de la coral. És una idea que em ve, en part, d'Andreu. Recordeu el seu Pregó de Festa Major? Us el refresco:

"Per a mi el més important és que els qui fan música i canten siguen feliços i esdevinguen homes i dones més complets. Perquè... per a què serveix la música? Per a no res, absolutament per a no res; és una cosa que ni tan sols queda: cantes una cançó i a l'instant ja desapareix; toques una peça o escoltes una música i quan s'acaba no en queda res. Però, mireu: si cantes una cançó o toques una peça amb un instrument, la vivència d'aquell moment, el que has sentit, va directament al cor, a la nostra ànima, al nostre esperit; i per si això fos poc: aquesta vivència queda per sempre."

Andreu continuava fent referència al conjunt d'ensenyaments que un xiquet pot rebre a través de la música, allò que jo he anomenat al títol "educació integral":

1990: Commemoració dels 500 anys
de la primera edició del Tirant lo Blanc

- cantem cançons i aprenem a tocar un instrument

- aprenem el seu llenguatge especial

- portem la pulsació i el ritme

- escoltem audicions

- fem treball d'equip

- treballem l'atenció i la concentració

- treballem el control corporal

- treballem la responsabilitat, la sociabilitat, la participació, la disciplina, el respecte...

- treballem l'estètica i la valoració de l'art

- treballem el criteri personal

- treballem la consciència de l'entorn, les nostres arrels musicals i culturals, la nostra llengua...

I jo afegiria:

- cohesionem i incloem, ja que tothom hi té cabuda sense distinció ni exclusió de cap mena: tots som iguals,

- aprenem la nostra llengua, ja que coneixem paraules noves integrades dins un context; així aprenem vocabulari, que tanta falta fa avui dia,

- practiquem i respectem les llengües, ja que cantem cançons en anglès, francès, alemany, occità, italià, etc. etc.

Encara voldria acabar amb un altre fragment d'Andreu:

"I encara, dins de la música, per a mi el cant és el millor mitjà d'educació musical.[...] Perquè el cant té un avantatge i és que s'adreça a tothom, sense excepció. Per cantar no cal anar a la botiga a comprar un instrument, ni cal que fem grans inversions. Més bona o més dolenta, tots tenim una veu. [...] La música per mitjà de les cançons és l'art veritablement popular, el que ens toca més de prop. Per això, cantar, i cantar cançons tradicionals, afavoreix tant la nostra formació musical i humana. [...] Una cançó que sempre m'ha agradat molt és "El poder del cant", que ens explica una bonica història que afirma que una persona que canta bé no pot ser roïna."

"On diuen que la gent és neta i noble, culta, rica, lliure, desvetllada i feliç!"

Quin projecte voldria jo per a la Sénia?  En un comentari al facebook dins una conversa encetada molt exitosament per Anna Garcia vaig dir resumidament: flors i polidesa. M'agradaria un poble amb flors i un poble els carrers del qual fessen goig. Vaig pensar, primer que res, en una cosa material.

Què m'agradaria sobretot? Que la gent valoréssem la bellesa i la polidesa, que fóssem cultes, sensibles i educats. Sí, això! Com ho podem treballar? Doncs, jo, que hi tinc plena fe, em contesto: amb un Projecte d'educació integral a través del cant coral.

Aconseguiríem:

- donar ajudes a les famílies, que fan un esforç econòmic important;

- permetre que altres famílies, que potser no poden fer aquest esforç, tinguen accés a la música;

- ajudar a solucionar en part la precarietat laboral d'un col·lectiu;

- incloure i cohesionar la població diversa del poble;

- educar de manera integral: en música, en llengües, en valors, en sensibilitat, en sociabilitat, etc. etc. etc.

Per finalitzar

Si heu arribat fins aquí, gràcies per haver llegit la que, al cap i a la fi, només és la meua opinió (també el meu desig, el meu somni!). D'una manera o altra, "tot fa poble", com diria algú.

ROSA VINYALS
Cantaire i mare d'exalumnes

Enllaç:
John Rutter. La importància del cor.
/www.youtube.com/watch?v=a42uy6dipJg