JOVENTUTS UNIDES ACOLLÍ COM A PROPIS ELS NOSTRES ALUMNES DE CASTELLÓ

AVEL·LÍ FLORS BONET    

Prop de deu anys, a cavall dels darrers segles, vam mantenir estretes relacions entre Castelló i la Sénia. Tot començà amb un concert que el vostre grup instrumental donà a la parròquia cocatedral de Santa Maria de Castelló, que després repetíreu a Sogorb. Des dʼaleshores, després de diversos contactes personals, hi vam teixir una relació ben estreta. Els alumnes que volien apendre música dins la nostra Associació Josep Climent, trobaren acollida en aqueixa admirable Escola de Música, amb mestres tan responsables com Andreu Martínez, Albert Queralt i tants altres.

La majoria de dissabtes, un grupet anàvem aquí, des de Castelló. i érem esplèndidament atesos com a alumnes de la vostra Escola de Música. Ja imaginàvem que estes atencions us devien comportar alguns maldecaps organitzatius. Però mai ens hi vam sentir estranys ni molestos. I encara ens regalàveu la gràcia de Mn. Cristòfol Suñé, aleshores rector vostre.

Amb quin goig veníem, de tant en tant, a participar, o només a sentir, aquells admirables concerts instrumentals i vocals a la vostra parròquia. Quin espectacle, quina participació, quin nivell musical! Per a nosaltres era un estímul. Sabíem que aquell grau de perfecció, aquella varietat de repertori no era aleshores, ni ara seria, viable per a nosaltres. Però ens motivava a seguir treballant, i ens compensava alguna col·laboració, per cert ben modesta, en aquells concerts de la Sénia, de Jesús, de Montserrat, i, també, de Castelló, en la solemnitat de la Marededéu de Lledó de 2003.

Un estímul especial trobà en vosaltres el nostre Cor Pentecosta que tot just començava a donar els primers passos. Amb la Sénia ens atrevírem amb un repertori més agosarat. Gràcies a això, pensem modestament que prestem un servei, per cert ben poc reconegut, a lʼesglésia de Castelló. I, en part, gràcies a la Sénia, hem trobat el nostre propi camí.

Amb els canvis, la marxa dʼAndreu a Montserrat, la jubilació de Mn. Suñé i el pas dels nostres alumnes al Conservatori de Castelló, la relació entre Castelló i la Sénia anà alentint-se. Però no hem volgut que sʼapagués. Alguna vegada encara hi hem tornat per participar dʼalgun dels vostres actes significatius, com la inauguració de les noves instal·lacions de lʼEscola de Música, o, simplement, a sentir-vos cantar, ara amb els germans Ollé de Tortosa. La Trobada General dʼAnimadors de Cant Litúrgic dels dies 22 i 23 dʼoctubre dʼenguany serà la darrera alegria que compartirem.

Però el record es mantindrà sempre viu. I lʼagraïment. Ens alegra saber que continueu treballant a un nivell altíssim. Esperem que un dia torneu pel vostre Castelló i, potser, col·laborant. No seria bo que es trenqués mai lʼeix Castelló-la Sénia que donà tan bons resultats.

AVEL·LÍ FLORS BONET

Castelló de la Plana, octubre de 2016