L'ENRIQUIDORA EXPERIÈNCIA DE CANTAR
SERGI SEBASTIÀ
Recordo unes Festes d'Agost, de fa molts anys, potser del 1979... Un concert de la coral a la Pista... Les veus de Daniel, Enrique, Cervilla,
Felisa... Ja ha plogut (encara que a
gust dels pagesos poc)... Aquell
espiritual negre, carregat de ritme i de veus de baixos... (!!!) Quin
flash! Vaig sentir la necessitat de
participar en tota aquella xalera, però hi havia un gravísssssssim problema (o
així ho creia jo): no tenia ni idea de solfeig! Ai, si hagués fet cas a mon tio Arturo, que
tenia un violí i volia que algun nebot aprengués música, ara no tindria aquest
impediment... Armat de valor davant de la previsible negativa que rebria com a tota resposta, em vaig dirigir a
parlar amb Andreu, que vaig comprendre que era el director... (Per a mi,
Andreu, fins aquell moment, era un jove que tocava a missa, i com que ja
m'havia passat l'època d'anar a missa... doncs no en sabia gaire cosa més. Bé, també sabia que era bastant catalanista, i que allí a Joventuts Unides
s'hi reunien joves amb aspiracions d'un país millor... Era el principi de la
transició.)
 |
| 1983. Concert a Paüls. Gregori Mestre i Sergi Sebastià. |
Tornem a aquella nit de Festes
d'Agost, que recordo com si ara fos. "Hola, Andreu, que podria començar a
aprendre solfeig?" Això és el que li vaig dir, perquè no m'atrevia a
demanar el que realment volia, que era cantar. "Sí, és clar". "I
quant val?" "No pateixis... I per què no comences a venir
als assaigs de la coral, que són dilluns i divendres a les 9,30?" No podia
donar crèdit al que sentien les meues orelles: PODIA ANAR A CANTAR!! Amb aquells cantaires tan bons! Llàstima que
ara m'havia embolicat a aprendre solfeig...
De solfeig no en vaig aprendre molt, al contrari que Gregori i Tíscar, que
van perseverar i van aprendre un instrument... Jo em vaig quedar amb "La
Pastoreta", amb la flauta que em va deixar l'escola. Però vaig continuar
anys i anys cantant a la Coral Polifònica, amb altibaixos, motivats per causes
com els estudis, el naixement dels fills, etc... Allí vaig fer amics i amigues,
i vaig saber el que era compartir, dur a terme una afició, deixar de banda allò
que ens pugui separar i valorar el que ens uneix.
 |
| 2003. Concert de Santa Cecília. Al costat de la imatge, Daniel Cervera i, a l'esquerra, Sergi Sebastià. |
Com a mestre, considero que va ser una experiència d'allò més educativa.
Pertànyer a una entitat associativa, i potser més si és de tipus musical, és
una experiència que tot jove, o no tan jove, hauria de tenir en algun moment de
la seva vida. S'aprèn a valorar el que costen les coses que es fan
col·lectivament, s'aprèn a valorar i respectar els punts de vista diferents.
Allò que tenim tendència a fer, quan parlem de política, que critiquem tot el
que fan els que no són de la nostra corda, se suavitza, i molt, quan participes
en la vida cultural pública, de forma desinteressada, i valores la labor de
tots els que treballen pel bé comú... Per això no vaig haver de dubtar molt
quan els meus fills van tenir l'edat d'aprendre a gaudir de la música. Com que
no van dir que no, doncs els vaig apuntar a "solfa"...
 |
| 2016. Festa de l'Ametller Florit. Maria Sebastià Benet, Isabel Benet i Sergi Sebastià. |
Per a mi,
cantar a Joventuts Unides és gaudir dels sentiments que desperta la música. És
el poder que, per exemple, va tenir el cant coral per obrir el món de la música
no comercial o la clàssica a un jove de 16 anys, el jove que era jo llavors,
sense cap formació musical prèvia, tret de la de Ràdio Ulldecona o de la recent
estrenada Ràdio 3... Allí he tingut l'honor de ser dirigit durant molts anys
per Andreu, persona davant la qual em trec el barret, musicalment i humana,
també per Núria Tomàs, que en va agafar el relleu durant uns anys, amb la il·lusió dels
joves, i també amb molta professionalitat... I ara, que he agafat uns anys
sabàtics, Cinta i Josep Ollé, que també ho fan molt bé...
Felicitats per aquests primers 50 anys i endavant amb els propers 50!
SERGI SEBASTIÀ
Cantaire i pare d'alumnes.
Comentaris