CADASCÚ TENIM EL NOSTRE LLOC

De -
ISABEL BENET   
El meu recorregut a Joventuts Unides va començar quan els meus fills Víctor i Dani tenien tres anys i van començar a anar-hi a classes. El seu pare, Sergi, va formar part de la coral, però s'ho havia deixat uns anys. Ells van començar classes de solfeig, més tard coral infantil, introducció als instruments i els instruments. Després es va incorporar Maria, la filla menuda, a la rutina de l'escola.
A l'anar els fills, Sergi va tornar a la coral uns anys i, a les nits d'assaig, els fills anaven amb el seu pare a l'escola; cada divendres li tocava a un i els altres es quedaven tristos a casa: tots volien anar a l'assaig dels grans!
2007. Viatge de la Coral Polifònica a Liège. El grup de xiquets canten durant la benvinguda. D'esquerra a dreta: Meritxell Queralt, Maria Sebastià, Júlia Caballer, Maria José Segura, Rut Queralt, Oscar Pla, Dúnia Pla, Andreu Caballer, Víctor Sebastià i Dani Sebastià.
Per a mi Joventuts Unides, amb els tres fills a l'escola, ha estat com una cursa: ara llenguatge Víctor i Dani, ara Maria; ara piano, ara violí o bateria, corals... corrents d'una classe a l'altra, mirant de no deixar-te la bossa amb els llibres corresponents o de no portar un instruments en comptes de l'altre. A Nadal, entre concerts, audicions i d'altres, teníem feina a fer!
Avui dia, tot ha canviat. Les activittats nostres a JU no són les mateixes, han disminuit a causa que tenen altres deures, però a cops enyoro aquell no parar (recordo un anys que els dilluns el cotxe anava ple entre bosses de música i instruments). També es troben a faltar els berenars i sopars on cadascú portava alguna cosa i buf, quina taulada!
2007. A l'aeroport de Brussel·les, esperant l'avió per tornar a casa. Sergi Sebastià, Isa Benet i Maria Sebastià.
A casa nostra tots són cantaires menys jo, que m'ho tenen prohibit i no sé el perquè (ha ha...) Però jo els dic que també sóc una part important dins de JU perqué estic al públic, i sense públic no hi hauria cantaires, i a l'inrevés. Cadascú tenim el nostre lloc a JU, uns com a cantaires i músics i els que no tenim aquesta virtut, com a públic i així gaudim de tota la vostra feina.
Festa de fi de curs. Que cal agafar la corda i pagar? Es fa! Isa preparada per fer girar la corda, Nuri Abella i Cinta Ollé preparades per saltar.

De records en tinc molts. Recordo quan Víctor ens va demanar de tocar el violí perqué "era un instrument molt elegant"; quan Maria va tocar per primera vegada el violoncel, que vaig pensar: "és el seu instrument"; o quan Dani va tocar l'orgue a l'entrada dels Reis Mags a l'església, quin orgull!
Vull agrair a cadascú de vatros pel que heu fet, feu i fareu per JU, i a tothom que ha aportat un granet de música en la creixença dels meus fills.
Moltes gràcies, molta sort i molta vida.
ISABEL BENET
Mare d'alumnes.
2007. Viatge a Liège. Arribada a l'aeroport de Brussel·les. A l'esquerra, la família d'Isa Benet. 

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

CARMEN MOTOS REINA, EN HOMENATGE

De -
Imatge
El passat 27 de desembre, tot just acabat de celebrar el Nadal, ens deixava Carmen Motos Reina, la mare d'Andreu i de Mari Carme Martínez; el primer, fundador i ànima de Joventuts Unides; la segona, cantaire des del primer dia i pilar fonamental de l'entitat al llarg de tots els anys de la seua història. El dia del seu enterrament, tota l'entitat ens vam unir a la família per donar-li un últim adéu i vam participar a la missa exequial que va estar presidida pel Pare Manel Gasch, Abat de Montserrat. En homenatge i en memòria de Carmen Motos, reproduïm a continuació el llibret amb els cants i la litúrgia de la missa; l'Homilia pronunciada pel Pare Abat de Montserrat; i, finalment, unes paraules que Andreu va adreçar a tots els assistents per manifestar el seu agraïment. LLIBRET DE LA MISSA *   *   *   * HOMILIA. Funeral de la Sra. Carmen Motos Reina P. Manel Gasch, Abat de Montserrat La Sénia, 29 de desembre de 2025 Estimats germans i germanes, molt especialm...
Continua llegint

LA MARE QUE ELS VA PUJAR

De -
Imatge
Carmen Motos Reina (1922-2025) ens va deixar el dissabte 27 de desembre de 2025, festivitat de Sant Joan i Santa Fabiola. Per recordar-la, amb agraïment i afecte, hem volgut actualitzar aquesta publicació que vam fer amb motiu del seu 98è aniversari.  El text és el mateix que vam escriure llavors, però hem afegit fotografies d'aquests últims anys que ens mostren la seua quotidianitat i ens la presenten com una dona treballadora incansable, sempre disposada a fer i a donar, a acollir i a ajudar. Descanse en pau, Carmen. Mari Carme, Carmen i Andreu Dimecres de la setmana passada, el 5 de febrer, vam començar l’assaig de la coral una hora abans. Andreu ens havia convocat perquè sa mare, Carmen, complia 98 anys i la famiília volia celebrar-ho amb la coral: cantaríem unes cançons i seguiria una petita celebració. Perquè és un goig arribar a aquesta edat i a més, deia Andreu, sa mare no havia cantat mai a la coral, però sempre hi havia estat molt relacionada, i aquestes cos...
Continua llegint

JOVENTUTS UNIDES, 60 ANYS

De -
Imatge
Tal com vam dir al passat article, el 2026 és un any de celebració: a ca Joventuts Unides celebrem el seixantè aniversari . I fer aquesta colla d'anys bé es mereix una mica de gatzara i de festa.  Avui tenim una entitat viva , que entoma els nous reptes amb la mateixa dedicació de sempre. Si comptem totes les activitats que realitza Joventuts Unides durant l'any al nostre poble, resulten més de 60 activitats , fruit dels diversos grups que conformen l'entitat, tots ben actius: la Coral Polifònica , les Corals Infantils (de petits i de mitjans i grans), els conjunts instrumentals , el Grup de Cambra , el Cor de Cambra , el grup Les Trescades ... i deixem per al final el Grup Dolçainer, omnipresent gairebé en totes les celebracions populars i festes destacades de la Sénia! I ens preguntem --us preguntem: ¿quantes entitats com la nostra, amb aquesta varietat de grups que la integren, amb la varietat d'edats dels seus membres (des dels 3 anys fins als 85), amb la quantita...
Continua llegint

UN CONTE DE NADAL DE CELEBRACIÓ

De -
Imatge
Encetem com aquell qui diu l'any i ho fem amb l'alegria de celebrar un aniversari rodó: els 60 anys de Joventuts Unides , que no és poca cosa! No és fàcil complir tants d'anys per a una entitat cultural-musical, i per endavant la nostra felicitació a totes les entitats que els han complit i superat abans que nosaltres. Cal, sens dubte, molta voluntat, molta constància, molta dedicació i molta generositat. I un tant per cent molt elevat d'idealisme, que ho embolcalla tot. Totes aquestes virtuts les podem trobar, també, en Joventuts Unides.  Oriol Plans al davant de la Coral Polifònica Joventuts Unides, el Cor Tyrichae i l'orquestra de cambra que van interpretar el concert CONTE DE NADAL amb nadales de John Rutter Com a pas previ a la celebració del Seixantè, a tall de presentació, vam poder gaudir, el dia 21 de desembre passat, d'un concert emotiu, brillant i podríem dir que extraordinari: el Conte de Nadal, concert de nadales de John Rutter. El concert va tindr...
Continua llegint

MUNTANYES DEL CANIGÓ

De -
Imatge
El Canigó és el cim més emblemàtic del Pirineu .  El massís del  Canigó , de més de 2.700 metres, és la serralada pirinenca més propera a la  Mediterrània . Se situa a la  Catalunya Nord , damunt les planes del  Conflent  i el  Rosselló , d'una banda, i del  Vallespir  i de l’ Empordà , de l'altra. Avui  ens plau de recordar diverses referències musicals -o no- al Canigó. Canigó i presseguers. Vinçà (Co nflent).  Foto: Alain Ortiz  ( Font: Aleix Renyé, twitter) Les dues cançons tradicionals més conegudes que fan referència al Canigó,  Muntanyes del Canigó   i  Muntanyes regalades , tenen en comú els versos inicials: "Muntanyes del Canigó, / fresques són i regalades...", "Muntanyes regalades / són les del Canigó...". De totes dues se n'han fet nombroses versions. La versió que cantem nosaltres de Muntanyes de Canigó és un arranjament per a quatre veus (SATB) de Nadal Puig . S'hi expressa la solitud i...
Continua llegint