ELS MEUS RECORDS DE JOVENTUTS UNIDES: MOLT MÉS QUE MÚSICA

De -
Marutxi Ballester 

Els meus records de Joventuts Unides estan lligats al Club Juvenil i a mossèn Àngel, que en va ser un dels principals impulsors. Ens reuníem a la casa de l’abadia i féiem moltes activitats culturals i esportives, però sobretot lligades a la música. Paral·lelament, un grup de joves, molts d’ells del Club Juvenil, a més d’aprendre música, cantaven a missa i a poc a poc va sortir la idea de crear una coral, un conjunt instrumental i més tard una escola de música.

I aquí, Andreu Martínez va jugar un paper fonamental. Era i ha estat sempre un gran amant de la música, i tots li hem d’agrair el naixement de Joventuts Unides i tot el que ha representat posteriorment per a la música i per al nostre poble.
Concert de Nadal 1973. Marutxi
feia la presentació del concert.
Personalment, vaig ser membre de la Coral des del principi, i vaig tenir el goig que els meus fills fossen alumnes de l’escola de música durant molts anys. Totes les vivències amb Joventuts Unides formen part del nostre creixement personal i ens han ajudat no sols a conèixer i estimar la música, sinó també a adquirir valors socials, culturals i d’identificació amb la nostra llengua i la nostra terra.

A Tortosa, el 1992. D'esquerra a dreta, davant:
Neus Gimeno, Ma. Carmen Garcia, Júlia Muñoz i
Maria Unió; darrere: Eva Queralt i Marutxi Ballester.
Vull felicitar Joventuts Unides i totes les persones que durant estos 50 anys de vida han ajudat a fer gran una entitat que forma part de la personalitat del nostre poble i que ha deixat una llavor que fructifica en cada nou membre que hi forma part. Una llavor que no sols és música, és molt més, i això ho podem dir tots els que n’hem format part.

MARUTXI BALLESTER
Excantaire de la Coral Polifònica
Exalcaldessa de la Sénia

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

NOU CURS: Noves activitats, nous reptes, nous instruments

De -
Imatge
Amb les mateixes ganes i il·lusió de cada any, hem començat aquest nou curs 2025-2026 a l'Escola de Música Joventuts Unides i a tota l'entitat.  Després d'un estiu de canvis en què hem pintat l'escola i hem reorganitzat les aules, ens hem retrobat al setembre amb els tràfecs habituals: les darreres matrícules, els nous professors, nous xiquets que comencen i moltes idees que treballarem i mirarem de fer realitat en els propers mesos. Vam començar les classes i de seguida ens vam retrobar a la Cantada popular de l'Onze de Setembre per celebrar la Diada Nacional de Catalunya. Va ser un acte participatiu i participat, que va comptar amb la col·laboració, com sempre, de l'Ajuntament gràcies al qual vam poder repartir cremat i cocs per a tots els assistents. D'esquerra a dreta: Andreu Martínez, Meritxell Queralt, Rut Queralt, Òscar Pla, Lucia Guimerà, Albert Queralt, Abril Fabregat, Víctor Royo, Àgueda Guimerà, Júlia Juan, Aina Arasa i Oriol Plans.  (En aquest ac...
Continua llegint

MUNTANYES DEL CANIGÓ

De -
Imatge
El Canigó és el cim més emblemàtic del Pirineu .  El massís del  Canigó , de més de 2.700 metres, és la serralada pirinenca més propera a la  Mediterrània . Se situa a la  Catalunya Nord , damunt les planes del  Conflent  i el  Rosselló , d'una banda, i del  Vallespir  i de l’ Empordà , de l'altra. Avui  ens plau de recordar diverses referències musicals -o no- al Canigó. Canigó i presseguers. Vinçà (Co nflent).  Foto: Alain Ortiz  ( Font: Aleix Renyé, twitter) Les dues cançons tradicionals més conegudes que fan referència al Canigó,  Muntanyes del Canigó   i  Muntanyes regalades , tenen en comú els versos inicials: "Muntanyes del Canigó, / fresques són i regalades...", "Muntanyes regalades / són les del Canigó...". De totes dues se n'han fet nombroses versions. La versió que cantem nosaltres de Muntanyes de Canigó és un arranjament per a quatre veus (SATB) de Nadal Puig . S'hi expressa la solitud i...
Continua llegint

L'AMETLLER FLORIT DE JOAN MARAGALL

De -
Imatge
PERE MARAGALL MIRA   2010: L'Ametller Florit. Manel Ollé i Pere Maragall. L’any 2010, el 14 de febrer se celebrava la festa de l’ametller florit davant la tomba del poeta Joan Maragall al cementiri de Sant Gervasi de Barcelona. És una trobada que es remunta al 1924, quan per primer cop un grup entusiasta va plantar-hi el primer ametller. Aquell any 2010 s’esqueia l’inici de l’Any commemoratiu dels aniversaris maragallians—150 del naixement, 100 any de la mort, el 2011—i per una feliç coincidència es va incorporar a l’acte la cantada de la coral de les Joventuts Unides de La Sènia, gràcies a la iniciativa de Josep Ollé, que estrenava aleshores les seves composicions musicals d’alguns poemes (L’ametller, Sol, solet...) 2010: Actuació de Joventuts Unides a la Festa de l'Ametller Florit. Aquesta intervenció va representar una nova etapa en les celebracions de l’ametller maragallià, que a partir d’aleshores comptaria amb un públic i una particip...
Continua llegint

ELS DOLÇAINERS, LA MEVA BANDA SONORA

De -
Imatge
LETÍCIA TÍSCAR Corria l'any 93 quan una tarda, acompanyada de la meva mare, vaig anar a "apuntar-me a solfa". Jo estava contenta perquè aniria a solfa amb els meves amigues Alba i Laura. D'aquells anys, recordo les tardes de solfa en aquella classe amb una vitrina plena d'instruments on hi havia un pal de pluja que ens feia molta gràcia, ja que al pegar-li la volta simulava el soroll de la pluja. També les pallasades que féiem rere la porta de vidre quan anàvem al labavo, els xilofons, les caixes xineses, el metrònom amb forma de pingüí, la   flauta dolça que ens posàvem dintre la roba per escalfar-la... 1993: El meu primer concert de Nadal. D'esquerra a dreta, de davant a darrere: Maria o Marta Amat (eren igualetes), Letícia Tíscar i Alba Verge; Dúnia Cervera, Laura Adell, Ignasi Iranzo i Andreu Martí; Núria Forcadell, Joan Torrens,  Joan Giner, Pau Segura i Isa Nieto; Anna Maria Miguel, Noelia Girona i Marta Garcia. La banda sonora d'aquells a...
Continua llegint

LLUÍS, PARE D'UXIA

De -
Imatge
Lluís i Uxia La majoria de nosaltres estem aturats, però al defora el món va fent el seu camí. De vegades inesperat, de vegades fatalment equivocat. Perquè segur que en alguns casos es deu equivocar. Ahir, a través de les xarxes és clar (el nostre mitjà de comunicació ara mateix) coneixíem un altre fet dolorós: Lluís Horta ens havia deixat . Tal vegada pel nom no el coneixeríeu els qui no hi teníeu una relació directa, però, veient la seua foto, diríeu: "Ah, sí! Ja sé qui és." Potser perquè era una persona robusta, que no passava desapercebuda; potser, especialment, perquè, fins i tot sense haver-li parlat mai, notaves que els seus ulls transmetien bondat. Sabem que Lluís era una persona molt estimada en les entitats en què participava: el Centre Excursionista Refalgarí li dedica unes paraules sentides ; també des de Roquetes o Xerta: tots en destaquen el seu amor a la natura, als Ports; la seua disposició a ajudar; la seua cordialitat de tracte amb tothom, grans...
Continua llegint