APRENENT A TOCAR LA GUITARRA

SHIRLEY ESCUBEDO PRADES


    Aquella guitarra espanyola, regal de Reis de ma padrina, va ser una gran companya de viatge durant la meva adolescència i joventut. Calia fer-la sonar, donar-li vida.
     I és en aquesta part de la història on entra l’Andreu i els moments viscuts a la Casa Abadia.  Do, Fa, Sol…La, Mi, Re… acords apresos sense tenir nocions de solfeig; arpegis, melodies senzilles d’aquells cançoners folk dels anys 70…Quantes hores d’assaigs i quanta paciència per part d’un futur monjo de Montserrat, motor i ànima d’aquella Joventuts Unides!
Shirley en una foto de l'època, a l'ermiteta del pantà
(avui en dia, assolada)
     La guitarra em va permetre tocar en grup i cantar, tant a la Sénia com a la Pobla de Benifassà, canalitzar sentiments profunds i emocions intenses del meu camí des de la infància a l’edat adulta; cosa que ara també estan fent el meu fill Nil i el meu nebot Jordi amb més èxit que jo. I estic segura que a la meva fillola Aida, el seu violí també l’ajuda a créixer.
     El meu pas per l’Entitat el recordo breu i molt enriquidor. Tot el que hi vaig viure i aprendre em va millorar com a ésser humà i forma part del meu íntim bagatge personal.  
     Sempre que vinc a la Sénia i puc, gaudeixo dels vostres concerts. Com a mare d’estudiants de música i mestra, valoro molt la tasca educativa i musical que esteu fent. Endavant… aquests primers 50 anys només són el principi!
     Us desitjo el millor !

SHIRLEY ESCUBEDO PRADES
Exalumna 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

CARMEN MOTOS REINA, EN HOMENATGE

LA MARE QUE ELS VA PUJAR

JOVENTUTS UNIDES, 60 ANYS

MUNTANYES DEL CANIGÓ

UN CONTE DE NADAL DE CELEBRACIÓ