MOLTES FELICITATS, ANDREU!

MARI CARME GARCIA

Estem contents, sí, i podem estar contents i orgullosos que el fundador de la nostra entitat, Joventuts Unides, ha estat guardonat amb el Premi Oriol Martorell. Quan vaig veure les fotos i el vídeo, em vaig emocionar tant… que, no sé, em vaig sentir alguna cosa estranya en mi, perquè vaig tenir molts de records. Moltes felicitats, Andreu!

Els més veterans de la coral recordem tot el seu interès, que sempre va tenir, de molt jove, que posava per la música. Amb poques nocions d’aprenentatges, es passava hores a l’harmònium que, en aquells temps, teníem al cor. Després a poc a poc va anar a Tortosa a reforçar els seus coneixements musicals.

Quan va començar a anar a Montserrat, baixava i ens transmetia tot el que havia viscut a Montserrat. Encara recordo quan ens va ensenyar el Parenostre de Rimski-Korssakov, sempre ho recordaré. El meu home, Joan, al cel sia, sempre em deia: “Un dia, ja es quedarà de monjo i ja no baixarà més”. I mira, així ha segut. 

Tots recordarem el concert de comiat que vam fer-li quan va marxar: com li caïen les llàgrimes, a ell… i a tots natros! Va ser una decisió que li va costar molt, perquè deixava una entitat que havia creat, i l’estimava. Estimava també tots els components: xiquets, xiquetes, jóvens i no tan jóvens; una entitat que li havia costat molt d’esforç de crear.

Ara només ens queda demanar-li a la Mare de Déu de Montserrat que el protegeixi i li doni molta salut per fer música, per tocar i cantar durant molts d’anys més. M’acomiado amb una pregària a la Mare de Déu que ens va ensenyar ell: 

“Sota la vostra protecció, ens refugiem, oh Santa Mare de Déu. No desoïu les nostres súpliques en les nostres necessitats. En tots els perills deslliureu-nos sempre, Verge gloriosa i beneïda.”

Visca la música!  Per sempre i més!